Lluc 1:8-23
Lluc 1:8-23 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Una vegada, mentre complia davant Déu el servei sacerdotal corresponent al torn del seu grup, li va tocar per sorteig, segons el cos-tum dels sacerdots, d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens. Durant l’hora de l’encens, tot el poble restava fora pregant. Llavors se li aparegué un àngel del Senyor, dempeus a la dreta de l’altar de l’encens. Zacaries, en veure’l, va tenir un en-surt i es va esverar. Però l’àngel li digué: “No tinguis por, Zacaries, que el teu prec ha estat escoltat: Elisabet, la teva muller, et do-narà un fill i li posaràs per nom Joan. T’ompliràs de goig i ho celebraràs, i tothom s’alegrarà del seu naixement, perquè serà gran davant del Senyor. No tastarà el vi ni el licor, i serà ple de l’Esperit Sant ja abans de néixer; convertirà molts dels fills d’Israel al Senyor, el seu Déu; ell mateix anirà davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies per re-conciliar de cor els pares amb els fills, i perquè els indòcils tornin al seny dels rectes, a fi de preparar per al Senyor un poble ben disposat.” Llavors Zacaries digué a l’àngel: “Com ho sabré això? Si ja sóc vell i la meva dona també és d’edat avançada.” L’àngel li va respondre: “Jo sóc Ga-briel, l’assistent de Déu; ell m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te aquest mis-satge joiós. Mira, ara et quedaràs mut i no podràs parlar fins al dia que això es compleixi, ja que no has cregut les meves paraules, que es compliran al seu moment. Mentrestant el poble esperava que sortís Zacaries, estranyats que trigués tant dintre el santuari. Quan va sortir, no els podia parlar, i van comprendre que dins el santuari havia tingut una visió. Ell s’expressava amb signes, i continuava mut. Quan es van complir els dies del seu servei, se’n va anar a casa seva.
Lluc 1:8-23 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens. A l’hora de l’ofrena, tota l’assemblea del poble s’estava a fora pregant. Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l’altar de l’encens. Zacaries, en veure’l, es va torbar i la por s’apoderà d’ell. Però l’àngel li digué: – No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran joia, i molts s’alegraran del seu naixement. Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l’Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. Farà que molts israelites tornin cap al Senyor, el seu Déu. Anirà al davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels a la saviesa dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat. Zacaries preguntà a l’àngel: – Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d’edat avançada. L’àngel li va respondre: – Jo sóc Gabriel i m’estic a la presència de Déu. És ell qui m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te aquestes bones noves. I ara quedaràs mut, no podràs parlar fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran. Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s’estigués tanta estona dins el santuari. Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. Se’ls adreçava només amb senyes, perquè continuava estant mut. Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se’n tornà a casa seva.