Lluc 1:39-56
Lluc 1:39-56 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Per aquells dies, Maria se n’anà ade-lerada cap a la regió muntanyenca, a una població de Judà. Va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, la criatura li saltà dins el ventre, i Elisabet es va omplir de l’Esperit Sant, i va exclamar en veu alta: “Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt ha arribat la teva salutació a les meves orelles, l’infant ha saltat d’alegria en el meu ventre. Feliç la qui ha cregut que serà una realitat tot allò que li ha estat comunicat de part del Senyor.” Maria digué: “La meva ànima magnifica el Senyor, i el meu esperit s’alegra en Déu que em salva, perquè s’ha fixat en la petitesa de la seva esclava. Vet aquí que, des d’ara, totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós ha obrat en mi prodigis. El seu nom és sant, i la seva amorositat per als qui el veneren s’estén de generació en generació. Ha fet prodigis amb la força del seu braç; ha dispersat els homes de cor arro-gant; ha destronat els poderosos del soli, i ha exalçat els humils. Ha omplert de béns els famolencs i ha despatxat els rics amb les mans buides. Ha protegit Israel, el seu servidor, tenint present la seva misericòrdia, tal com ho havia promès als nostres pares, a favor d’Abraham i la seva descen-dència per sempre més.” Maria es va quedar amb ella uns tres mesos, i després va tornar a casa seva.
Lluc 1:39-56 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors va exclamar amb totes les forces: – Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà. Maria digué: – La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa; des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles; el seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. »Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. »Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre. Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.