Levític 7:1-38
Levític 7:1-38 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Aquesta és la regla del sacrifici per la culpa: és una cosa molt sagrada. Al lloc on immolen l’holocaust, dego-llaran la víctima del sacrifici per la cul-pa, i la seva sang serà escampada pel damunt i pels costats de l’altar. Oferirà tot el greix de la víctima: la cua i el greix que cobreix les entranyes. els dos ronyons amb el greix que els cobreix i el que cobreix els lloms, i el lòbul del fetge, que el traurà juntament amb els dos ronyons; i el sacerdot farà que es consumeixi damunt l’altar, com a ofrena encesa al Senyor; és ofrena per la culpa. Tot mascle d’entre els sacerdots en menjarà, i es menjarà en lloc sant. És una cosa molt sagrada. El sacrifici pel pecat és com el sacrifi-ci per la culpa, tenen una mateixa regla: l’ofrena pertany al sacerdot que n’ha fet l’expiació. Pel que fa al sacerdot que ofereix l’ho-locaust d’alguna persona, la pell de la víctima de l’holocaust se la quedarà el sacerdot que l’ha sacrificada. També, tota ofrena vegetal cuita al forn i tota ofrena vegetal cuinada a la cassola o cuita a la planxa serà per al sacerdot que la presenta; però tota ofrena pastada amb oli o eixuta es repartirà entre els fills d’Aaron, a parts iguals. Aquesta és la regla del sacrifici de reconciliació que s’ofereix al Senyor: Si es presenta en acció de gràcies, oferiran en el sacrifici coques sense lle-vat pastades amb oli i bunyols sense llevat untats amb oli, i coques de flor de farina pastades amb oli. A més, amb coques de pa fermentat, presentarà la seva ofrena juntament amb el sacrifici de reconciliació d’acció de gràcies. Destinarà una part de cada ofrena com a ofrena alçada al Senyor, que serà per al sacerdot que escampa la sang en els sacrificis de reconciliació. La carn del sacrifici de reconciliació en acció de gràcies serà menjada el mateix dia que sigui oferta, sense deixar-ne gens per a l’endemà. Si l’ofrena és per una promesa o un sacrifici voluntari, serà menjada el mateix dia que sigui oferta, i l’endemà també es podrà menjar el que n’hagi quedat. La carn que hagi sobrat del sacrifici, el tercer dia serà cremada al foc. Si algú menja de la carn del seu sacrifici de reconciliació el tercer dia, no serà acceptat; i no serà comptat a favor del qui la va presentar, perquè és com carronya; i aquell qui n’hagi men-jat es carregarà amb la seva culpa. La carn que hagi tocat qualsevol cosa immunda no serà menjada, haurà de ser cremada. Quant a l’altra carn, tothom qui estigui net en podrà menjar. Aquell qui mengi carn del sacrifici de reconciliació ofert al Senyor portant damunt seu alguna impuresa, serà extir-pat del seu poble. Si algú toca alguna cosa impura, tant si és impuresa humana com d’animal impur o qualsevol abominació immun-da, i menja carn del sacrifici de reconci-liació ofert al Senyor, serà extirpat del seu poble.” El Senyor va parlar a Moisès i li digué: “Digues als fills d’Israel: No menja-reu greix de vaca, d’ovella o de cabra. El greix d’un animal mort naturalment o el greix d’un animal destrossat per les feres podrà ser destinat a qual-sevol ús, però de cap de les maneres no en menjareu. I qualsevol qui mengi greix dels ani-mals que són presentats com a ofrena encesa al Senyor serà extirpat del seu poble. Tampoc no menjareu cap mena de sang, sigui on sigui que habiteu, tant si és d’aus com si és de bestiar. Qualsevol qui mengi cap mena de sang serà extirpat del seu poble.” El Senyor va parlar a Moisès i li digué: “Digues als fills d’Israel: Qui vulgui presentar al Senyor el seu sacrifici de reconciliació, li portarà l’ofrena al seu davant. Amb les seves pròpies mans portarà les ofrenes enceses del Senyor; haurà de portar el pit a més del greix, a fi que el pit sigui gronxat com a ofrena bressolada davant el Senyor. I el sacerdot farà consumir el greix del sacrifici, però el pit serà per a Aaron i els seus fills. De l’ofrena alçada, donareu també al sacerdot la cuixa dreta dels vostres sa-crificis de reconciliació. Aquell dels fills d’Aaron que hagi presentat la sang de les ofrenes de re-conciliació i el greix tindrà la cuixa dreta com a porció seva; perquè jo he acceptat, de les ofrenes de reconciliació del fills d’Israel, el pit bressolat i la cuixa alçada, i els he cedits al sacerdot Aaron i als seus fills com a porció legal perpètua, de part dels fills d’Israel.” Aquesta és la porció d’Aaron i dels seus fills, de les ofrenes enceses del Senyor, des del dia que els va oferir al Senyor per a constituir-los sacerdots, tal com va manar que se’ls donés de part dels fills d’Israel, el dia que van ser ungits, com a porció legal perpètua du-rant totes les seves generacions. Aquestes són les regles de l’holo-caust, de l’ofrena vegetal, de l’ofrena pel pecat, de l’ofrena per la culpa, de les consagracions i dels sacrificis de re-conciliació que el Senyor va prescriure a Moisès a la muntanya del Sinaí, el dia que va ordenar als fills d’Israel, estant en el desert del Sinaí, que li presentessin les seves ofrenes.
Levític 7:1-38 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
»Aquesta és la llei del sacrifici de reparació. És cosa molt sagrada. »La víctima oferta com a sacrifici de reparació serà degollada en el lloc on es degollen les víctimes ofertes en holocaust. El sacerdot aspergirà amb la sang els quatre costats de l’altar. Acabat oferirà al Senyor totes les parts greixoses de la víctima: la cua, el greix que cobreix el ventre, els dos ronyons amb el seu greix, el gras dels lloms i la part lobular de sobre el fetge, extreta amb els ronyons. El sacerdot ho cremarà a l’altar; serà consumit pel foc en honor del Senyor. És un sacrifici de reparació. Tots els homes i nois perta-nyents a les famílies sacerdotals podran menjar carn d’aquest sacrifici, però la menjaran en un lloc sagrat. És cosa molt sagrada. »Tant per al sacrifici de reparació com per al sacrifici pel pecat, la llei és la mateixa: la carn de la víctima és per al sacerdot que fa el ritu d’expiació. »Quan algú ofereixi un holocaust, la pell de la víctima serà per al sacerdot. També serà per al sacerdot que l’ofereixi l’ofrena de farina, tant si és cuita al forn com si és preparada en una cassola o a la planxa. Tota altra ofrena de farina, pastada amb oli o sense, serà per a qualsevol dels descendents d’Aaron, sigui qui sigui. »Aquesta és la llei dels sacrificis de comunió oferts al Senyor: »Si és un sacrifici d’acció de gràcies, oferiran, a més de la víctima, coques sense llevat pastades amb oli, tortells sense llevat untats amb oli i coques de flor de farina barrejada amb oli. Amb la víctima del sacrifici de comunió ofert en acció de gràcies, presentaran, a més de les coques, una ofrena de pa amb llevat. De cada mena d’aquests pastissos se’n reservarà un per al Senyor. Aquests aliments seran per al sacerdot que haurà fet l’aspersió amb la sang de la víctima oferta en sacrifici de comunió. La carn del sacrifici de comunió ofert en acció de gràcies s’ha de menjar el mateix dia que és oferta, sense deixar-ne gens per a l’endemà. »Si la víctima s’ofereix en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, s’ha de menjar el mateix dia que és oferta, però el que sobri es pot menjar l’endemà. Si el tercer dia encara quedava carn del sacrifici, s’haurà de cremar. Però si aquest dia algú encara menja carn del seu sacrifici de comunió, el Senyor no es complaurà en l’ofrena ni la tindrà en compte, perquè aquesta carn és com si fos carronya. Si algú en menja, portarà el pes de la seva culpa. »La carn que haurà tocat alguna cosa impura no es podrà menjar; s’ha de cremar. Quant a la carn del sacrifici, tota persona que estigui en estat de puresa ritual en podrà menjar. Però si algú que es troba ritualment impur menjava carn d’un sacrifici de comunió ofert al Senyor, serà exclòs del seu poble. »Tothom qui ha tocat alguna cosa impura, sigui una impuresa humana, un animal impur o qualsevol bestiola impura, i després menja carn d’un sacrifici de comunió ofert al Senyor, serà exclòs del seu poble. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: – Comunica això als israelites: »No mengeu mai greix de toro, d’ovella o de cabra. El greix d’un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge pot servir per a qualsevol ús, però de cap manera no en menjareu. Si algú menjava greix d’algun dels animals presentats com a ofrena per a ser cremada en honor del Senyor, serà exclòs del seu poble. »A tot arreu on habitareu, no heu de menjar mai sang, ni d’ocells ni d’altres animals. Perquè tothom qui mengi gens de sang serà exclòs del seu poble. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué: – Comunica això als israelites: »Qui presenti al Senyor un sacrifici de comunió, li ha d’oferir la part de víctima que li correspon. Presentarà amb les seves mans la part destinada al Senyor, és a dir, el greix i el pit. Posarà el greix damunt el pit i l’oferirà davant el Senyor. El sacerdot cremarà el greix a l’altar, però el pit serà per a Aaron i els seus descendents. Dels vostres sacrificis de comunió presenteu també la cuixa dreta de la víctima, i després doneu-la al sacerdot. Aquesta cuixa és per al descendent d’Aaron que haurà ofert la sang i el greix del sacrifici de comunió. Perquè jo, el Senyor, dels sacrificis de comunió que els israelites m’ofereixen, prenc el pit que em presenten i la cuixa reservada, i els dono al sacerdot Aaron i als seus descendents. És una prescripció perpètua per als israelites. »De les ofrenes cremades al foc en honor del Senyor, aquesta és la part que pertany a Aaron i als seus descendents, des del dia que el Senyor els va consagrar per al seu servei sacerdotal. Això és el que el Senyor ordenà als israelites que donessin als sacerdots, quan els va consagrar. És una institució perpètua que passarà de pares a fills. Aquestes són les lleis de l’holocaust i de l’ofrena de farina, dels sacrificis pel pecat o de reparació, de l’ofrena de consagració sacerdotal i dels sacrificis de comunió. El Senyor les va donar a Moisès a la muntanya del Sinaí el dia que, estant al desert del Sinaí, ordenà als israelites que li presentessin les seves ofrenes.