Lamentacions 3:19-27
Lamentacions 3:19-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El record de l’aflicció i l’abatiment es una amargura i un verí. Hi penso contínuament, i l’ànima s’esfondra dintre meu. Hi reflexionaré interiorment, i així recuperaré la confiança. Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat. Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat! El Senyor és la meva heretat –em diu l’ànima–: per això, confiaré en ell. El Senyor és bondadós amb els qui l’esperen, amb l’ànima que el busca. És bo esperar pacient la salvació del Senyor. És bo per a l’home suportar el jou des de la joventut.
Lamentacions 3:19-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Recordar l’abandó i la misèria és per a mi com verí i absenta. Penso i repenso un cop i un altre, i em replego dintre meu. Però vull recordar això que em dóna nova esperança: Encara som vius per l’amor del Senyor, la seva misericòrdia no s’esgota. La renoves cada dia. Oh, quina fidelitat! M’he dit: «El Senyor és la meva heretat.» Per això confio en ell. El Senyor és bo per al qui en ell espera, per als qui el cerquen de cor. És bo d’esperar en silenci la salvació del Senyor. És bo que l’home carregui el seu jou quan encara és jove.