Josuè 7:1-26
Josuè 7:1-26 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Però, referent a l’anatema, els fills d’Israel van cometre una preva-ricació, perquè Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà, es va quedar coses de l’anatema, i la ira del Senyor es va encendre contra els fills d’Israel. Josuè havia enviat uns homes des de Jericó a Ai, situada prop de Betaven, a l’orient de Betel, dient-los: “Pugeu i ex-ploreu el país.” Els homes hi van pujar i van inspeccionar el país. En tornar digueren a Josuè: “No cal que pugi tota la gent; que hi pugin uns dos o tres mil homes i que ataquin Ai. No cal que fatiguis tot el poble per anar allà, perquè són pocs.” Van pujar-hi uns tres mil homes d’en-tre el poble, però van fugir davant dels homes d’Ai. Els d’Ai van matar trenta-sis homes, els van perseguir des de davant de la porta fins a Xebarim i els van batre a la baixada. Amb això el poble es desco-ratjà i quedà abatut. Llavors Josuè s’esquinçà les vestidures i es prosternà davant l’Arca del Senyor fins al vespre, ell i els ancians d’Is-rael. I es tiraven pols damunt del cap. I Josuè exclamà: “Ai, Senyor, Déu meu! Per què has fet que aquest poble travessés el Jordà? Per lliurar-nos a mans dels amorreus i exterminar-nos? Tant de bo haguéssim decidit quedar-nos a l’altra banda del Jordà! Oh Senyor, què diré després que Israel ha fugit davant dels seus enemics? Perquè ho sabran els cananeus i tots els habitants del país, s’aplegaran contra nosaltres i esborraran del país el nostre nom. Llavors, què faràs tu pel teu gran nom?” Però el Senyor respongué a Josuè: “Aixeca’t! Per què t’estàs així, prostrat de cara a terra? Israel ha pecat: han violat el pacte que els havia prescrit i s’han apropiat coses destinades a l’extermini, han ro-bat i ho han amagat posant-ho entre el seu bagatge. Per això els fills d’Israel no podran fer front als seus enemics, seguiran gi-rant-se d’esquena davant d’ells, perquè s’han convertit en anatema. No tornaré a estar amb vosaltres si no ho traieu d’enmig vostre. Alça’t i digues al poble: “Santifiqueu-vos per demà; perquè el Senyor, el Déu d’Israel, ha dit això: Dintre teu, Israel, hi ha anatema. No podràs fer front als teus enemics fins que no ho aparteu d’enmig vostre. Demà al matí veniu aplegats per tribus, i la tribu que el Senyor designi es presentarà per famílies, i la família que el Senyor designi es presentarà per ca-ses i la casa que el Senyor designi es presentarà per individus. I serà que, aquell que hagi estat trobat en possessió de l’anatema, serà cremat a la foguera, junt amb tot el que tingui, perquè ha violat el pacte del Senyor i ha comès una infàmia contra Israel.” Josuè es va llevar de bon matí i va fer congregar Israel segons les seves tribus, i fou escollida la tribu de Judà. Va fer apropar les famílies de Judà, i fou designada la família de Zèrah. Va fer apropar la família de Zèrah pels seus individus i fou assenyalat Zabdí. Va fer apropar la seva casa per individus i fou assenyalat Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà. Llavors Josuè digué a Acan: “Fill meu, glorifica el Senyor, Déu d’Israel, i dóna-li lloança. Et prego que m’expli-quis què has fet, no m’ho amaguis.” I Acan respongué a Josuè i li digué: “És veritat que he pecat contra el Senyor, Déu d’Israel. Això és el que he fet: Vaig veure entre el botí un mantell de Xinar molt bo, dos-cents sicles de plata i una barra d’or que pesava cinquanta sicles. Em van fer goig i els vaig agafar. Estan amagats sota terra dins la meva tenda amb el diner a sota de tot.” Tot seguit Josuè va enviar un missat-ger a la tenda d’Acan i van trobar-ho amagat a la tenda, amb el diner a sota. Ho van agafar de dins la tenda, ho van ensenyar a Josuè i a tots els fills d’Israel i ho estengueren davant el Senyor. Llavors Josuè, i tot Israel amb ell, prengueren Acan, fill de Zèrah, amb la plata, el mantell i l’or, els seus fills i les seves filles, els seus bous, els seus ases i les seves ovelles, la tenda i tot el que posseïa, i els van fer pujar a la vall d’Acor. Josuè li digué: “Per què ens has por-tat la desgràcia? Que el Senyor et dugui la desgràcia el dia d’avui!” I tot Israel el va apedregar, i després els van cremar a la foguera. Al damunt hi van alçar una pila de pedres, que encara hi són avui. Amb això s’apaivagà el furor del Senyor. Per aquest fet aquell lloc s’anomena la vall d’Acor, fins al dia d’avui.
Josuè 7:1-26 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Els israelites van cometre una falta greu contra l’ordre de l’extermini sagrat. Un membre de la tribu de Judà, Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, es va apoderar d’alguns objectes consagrats a l’extermini. Per això el Senyor s’indignà contra Israel. Mentrestant, des de Jericó, Josuè havia enviat alguns homes cap a Ai, que es troba prop de Betaven, a l’est de Betel, amb l’ordre d’explorar el territori. Els exploradors hi van pujar, i de retorn digueren a Josuè: – No cal que hi vagi tot l’exèrcit; n’hi ha prou amb dos o tres mil homes per a atacar Ai. Són tan pocs que val més no fatigar inútilment les nostres tropes. Llavors uns tres mil homes pujaren a atacar Ai, però hagueren de fugir davant el contraatac dels seus habitants, que els van perseguir des de les portes de la ciutat, muntanya avall, fins a Xebarim. Els van causar trenta-sis baixes. En veure això, el poble es desmoralitzà. Josuè i els ancians d’Israel es van esquinçar els vestits, es cobriren de terra el cap i van estar prosternats amb el front a terra fins al vespre, davant l’arca del Senyor. Josuè va pregar així: – Ah, Senyor Déu! Per què ens has fet travessar el Jordà? ¿Per posar-nos a les mans dels amorreus i exterminar-nos? Tant de bo ens haguéssim quedat a l’altra banda del riu! Escolta’m, Senyor. Què puc dir jo, ara que Israel ha fugit davant l’enemic? Quan ho sàpiguen els cananeus i tota la gent d’aquest país, es giraran contra nosaltres i esborraran de la terra el nostre record. I aleshores, com t’ho faràs perquè tothom reconegui l’honor del teu nom? El Senyor li va respondre: – Aixeca’t! Què hi fas, aquí, amb el front a terra? Els israelites han pecat. Han violat la meva aliança, l’ordre que jo els havia donat; s’han apoderat d’objectes consagrats a l’extermini, els han robat i els han camuflat entre els seus bagatges. Per això no podran resistir als seus enemics: fugiran només de veure’ls, perquè ara ells mateixos estan condemnats a l’extermini. Jo no seré més amb vosaltres fins que fareu desaparèixer d’enmig vostre tot el que està consagrat a l’extermini. Aixeca’t! Digues al poble que es purifiqui per a demà, perquè el Senyor, Déu d’Israel, diu això als israelites: “Dins el teu campament, Israel, hi ha objectes consagrats a l’extermini. Fins que no els haureu tret fora, no podreu resistir als vostres enemics. Demà al matí, presenteu-vos per tribus. La tribu que jo, el Senyor, designaré, que s’acosti per clans; i el clan que jo designaré, que s’acosti per famílies. Finalment, que s’acostin un per un els homes de la família designada. A l’home trobat culpable de posseir algun objecte consagrat a l’extermini, cremeu-lo amb tots els seus béns, perquè ha violat l’aliança del Senyor i ha comès una infàmia mai vista a Israel.” L’endemà, de bon matí, Josuè va fer venir els israelites per tribus, i sortí designada la tribu de Judà. Va fer venir després els clans de la tribu de Judà, i sortí designat el clan de Zèrah. Va fer venir les famílies del clan de Zèrah, i la sort designà la de Zabdí. Va fer venir els homes de la família de Zabdí, i la sort va recaure sobre Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà. Llavors Josuè li va dir: – Fill meu, dóna glòria al Senyor, Déu d’Israel, i reconeix l’honor que li deus. Explica’m el que has fet, no m’amaguis res. Acan li respongué: – És veritat, sóc jo qui ha pecat contra el Senyor, Déu d’Israel. Vaig veure entre el botí un magnífic mantell de Xinar, dos-cents sicles de plata i un lingot d’or de vora mig quilo de pes, i, encegat, ho vaig agafar. Ho trobareu enterrat al mig de la meva tenda, amb la plata a sota de tot. Josuè va manar que uns homes anessin corrents a la tenda d’Acan: van trobar-ho tot amagat allí, amb les peces de plata a sota. Ho van agafar i van portar-ho a Josuè i als israelites, que ho dipositaren davant el Senyor. Llavors Josuè, acompanyat de tot Israel, va endur-se Acan, besnét de Zèrah, i també la plata, el mantell i el lingot d’or, els seus fills i filles, el seu bou, el seu ase, els seus ramats, la seva tenda i tots els altres béns. Els va portar fins a la vall d’Acor. Josuè digué a Acan: – Per què ens has portat la desgràcia? Que el Senyor et faci desgraciat avui mateix! Llavors tot Israel el va apedregar. Van cremar els seus béns i els cobriren de pedres. El munt de pedres que hi van aixecar a sobre encara hi és avui. Per aquest fet, l’indret s’anomena vall d’Acor. Així s’apaivagà l’enuig del Senyor.