Josuè 22:1-9
Josuè 22:1-9 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors Josuè va convocar els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manassès, i els digué: “Heu complert amb tot el que us va manar Moisès, el servent del Senyor, i m’heu obeït en tot allò que us he manat. No heu abandonat els vostres germans en tots aquests llargs dies fins avui, sinó que heu guardat exactament el manament del Senyor, el vostre Déu. Ara, doncs, ja que el Senyor, el vostre Déu, ha concedit el descans als vostres germans, tal com els va prometre, tor-neu-vos-en; aneu a casa vostra, a la terra on teniu la possessió que Moisès, el servent del Senyor, us va donar a l’altra banda del Jordà. Només us demano que procureu complir estrictament el manament i la Llei que us va donar Moisès, servent del Senyor: estimeu el Senyor, el vostre Déu, seguiu tots els seus camins i guar-deu els seus manaments; fidels a ell, servint-lo amb tot el cor i amb tota l’ànima.” Després, Josuè els beneí i els acomiadà, i ells van marxar a casa seva. Moisès havia donat a la mitja tribu de Manassès una possessió en el Basan, i Josuè n’havia donat a l’altra meitat de la tribu entre els seus germans d’aquest costat del Jordà, a occident. Quan Josuè els envià a casa seva, després de beneir-los, els digué: “Torneu a casa vostra car-regats de riquesa, amb molts ramats, amb plata i or, bronze i ferro, i amb una gran quantitat de vestits; compartiu amb els vostres germans el botí dels vostres enemics.” Llavors els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès, se’n tornaren separant-se dels fills d’Israel des de Siló, que és en terra de Canaan, per anar-se’n a la regió de Galaad, la terra de la seva heretat, de la qual n’ha-vien pres possessió segons l’ordre del Senyor per mitjà de Moisès.
Josuè 22:1-9 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors Josuè va convocar els homes de les tribus de Rubèn i de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès i els digué: – Heu complert tot el que us havia manat Moisès, servent del Senyor, i m’heu obeït en tot el que jo us he manat. Mai no heu abandonat els vostres germans durant tots aquests anys fins al dia d’avui; heu observat així el manament del Senyor, el vostre Déu. Ara, el Senyor, el vostre Déu, ha fet que els vostres germans reposin en el seu territori, tal com ell els havia promès; vosaltres, doncs, us en podeu tornar a casa vostra, a la possessió que Moisès, servent del Senyor, us va donar a l’est del Jordà. Us demano només que mireu de posar en pràctica els manaments i la llei que Moisès, servent del Senyor, us va donar: estimeu el Senyor, el vostre Déu, seguiu en tot els seus camins, compliu els seus manaments, sigueu-li fidels i adoreu-lo amb tot el cor i amb tota l’ànima. Josuè els va beneir i s’acomiadà d’ells. Ells se’n tornaren a casa seva. Moisès havia donat a la meitat de la tribu de Manassès un territori, a Basan, i Josuè havia assignat a l’altra meitat de la tribu un territori enmig dels seus germans, en el país que va des del Jordà fins al mar. Quan Josuè es va acomiadar dels qui se’n tornaven, els beneí i els digué: – Ara, torneu-vos-en a casa i endueu-vos les riqueses: molts ramats, plata i or, bronze i ferro, i gran quantitat de vestits. Repartiu-vos aquest botí, pres a l’enemic, amb els altres germans de les vostres tribus. Els rubenites, els gadites i la meitat de la tribu de Manassès se’n van tornar a casa seva. Van deixar els israelites a Siló, al país de Canaan, i se n’anaren cap al país de Galaad, a la terra que Moisès els havia donat en possessió per ordre del Senyor.