Jeremies 13:1-27
Jeremies 13:1-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El Senyor em digué això: “Vés, compra’t una faixa de lli i posa-te-la a la cintura, però no la mullis amb aigua.” Vaig comprar la faixa, tal com havia dit el Senyor, i me la vaig posar a la cintura. Després el Senyor em va parlar per segona vegada i em digué: “Pren la faixa que vas comprar i que portes a la cintura, vés-te’n a l’Eufrates i amaga-la dins una escletxa de la roca.” Vaig anar, doncs, a amagar-la prop de l’Eufrates, tal com m’havia manat el Senyor. I succeí, al cap de molts dies, que el Senyor em digué: “Aixeca’t, vés a l’Eu-frates i recull la faixa que jo et vaig dir que hi amaguessis.” Vaig anar a l’Eufrates, vaig furgar i vaig agafar la faixa del lloc on l’havia amagada, però vaig trobar que s’havia podrit i no era bona per a res. Llavors vaig rebre una revelació del Senyor que em deia: “Això diu el Senyor: D’aquesta mateixa manera podriré la supèrbia de Judà i la gran arrogància de Jerusalem. Aquest poble malvat que refusa d’es-coltar les meves paraules, que segueix la tossuderia del seu cor, que va darrere dels déus estrangers per servir-los i ado-rar-los, acabarà com aquesta faixa, que no serveix per a res. Així com la faixa s’adhereix a la cintura de l’home, així vaig estrènyer amb mi tota la casa d’Israel i tota la casa de Judà –diu el Senyor– perquè fossin el meu poble, i que per ells tingués re-nom, lloança i glòria, però no m’han obeït.” “També els diràs aquestes paraules: Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Tota gerra pot ser omplerta de vi. Si ells et diuen: ¿No ho sabem prou, que tota gerra pot ser omplerta de vi?, tu els diràs: Això ha dit el Senyor: Mireu, jo omplo d’embriaguesa tots els habitants d’aquest país, els reis que seuen al setial de David, els sacerdots, els profetes i tots els ciutadans de Jerusalem. I els rebatré l’un contra l’altre, pares i fills alhora –diu el Senyor–. No tindré pietat, no perdonaré ni em sabrà greu de destruir-los.” Escolteu, estigueu atents, no sigueu despectius, que el Senyor ha parlat. Doneu glòria al Senyor, el vostre Déu, abans que faci venir les tenebres, abans que els vostres peus ensopeguin amb muntanyes de foscor i, mentre espereu la llum, ell la canviï en ombra tenebrosa, la converteixi en denses tenebres. I si no escolteu, la meva ànima haurà de plorar d’amagat per la vostra supèrbia; els meus ulls es desfaran en llàgri-mes plorant amargament, perquè el ra-mat del Senyor haurà estat deportat. Digues al rei i a la reina mare: Abai-xeu-vos, seieu a terra, perquè ha caigut del vostre cap la corona de la vostra magnificència. Les ciutats del sud són tancades, no hi ha ningú que les obri; tot Judà és deportat, deportat en massa. Alceu els vostres ulls i mireu aquests que vénen del nord. On és el ramat que et va ser confiat, les teves magnífiques ovelles?” “Què diràs quan ell posi com a do-minadors teus aquells qui tu has acostumat a ser aliats? ¿No t’agafaran dolors com el de la dona que va de part? I si tu et preguntes interiorment: Per què em passa tot això?, sàpigues que és per la teva gran maldat que t’han aixecat les faldilles i t’han violat. ¿Podrà un etíop canviar la seva pell, o un lleopard les seves clapes? Tampoc vosaltres no podreu obrar bé, ara que esteu acostumats a fer el mal. Per això us escamparé com la fulla-raca que vola amb la ventada del desert. Aquesta és la teva sort, la part que jo mateix t’he mesurat –diu el Senyor– , per haver-te oblidat de mi i haver con-fiat en la mentida. Jo mateix t’aixecaré les faldilles fins a la cara, perquè sigui patent la teva vergonya. Els teus adulteris, la teva luxúria i la teva malvada fornicació; dalt dels tu-rons i pels camps he vist les teves abominacions. Ai de tu, Jerusalem, que no et purifiques! Quan trigaràs encara?”
Jeremies 13:1-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor m’ordenà això:– Vés, compra’t un cenyidor de lli i posa-te’l, nou encara, sense rentar. Tal com el Senyor m’ordenava, em vaig comprar el cenyidor i me’l vaig posar. Després el Senyor em va comunicar la seva paraula per segona vegada. Em digué: – Vés-te’n ara al riu Eufrates, treu-te el cenyidor que et vas comprar i amaga’l dins una escletxa de la roca. Hi vaig anar i el vaig amagar, tal com m’havia ordenat el Senyor. Passats molts dies, el Senyor em va dir: – Vés a l’Eufrates i recull el cenyidor que hi havies amagat per ordre meva. Vaig anar-hi, vaig excavar i vaig treure el cenyidor del lloc on l’havia amagat, però el cenyidor s’havia podrit, no era bo per a res. Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: – Això us fa saber el Senyor: D’aquesta manera podriré l’orgull de Judà i el gran orgull de Jerusalem. Aquest poble malvat que no vol fer cas de les meves paraules, que es deixa guiar pel seu cor obstinat i va darrere els déus estrangers, els venera i els adora, acabarà com aquest cenyidor, que ja no és bo per a res. Com un cenyidor s’estreny a la cintura de l’home, jo em vaig unir estretament a la casa d’Israel i a la casa de Judà. Ho dic jo, el Senyor. Volia que fossin el meu poble i que per ells jo tingués anomenada, glòria i honor. Però ells no m’han escoltat. »Digues-los també: “Això us fa saber el Senyor, Déu d’Israel: Els bots són per a omplir-los de vi.” Ells et respondran: “Ja ho sabíem, que els bots són per a omplir-los de vi.” Però tu replica: “Això us fa saber el Senyor: Jo embriagaré tots els habitants d’aquest país: els reis que seuen al tron de David, els sacerdots i els profetes, i fins al darrer dels habitants de Jerusalem. Els rebatré els uns contra els altres, pares i fills alhora. No els planyeré: ni llàstima ni compassió no m’impediran de destruir-los. Ho dic jo, el Senyor.” Escolteu, pareu atenció, no sigueu orgullosos, que el Senyor ha parlat. Doneu glòria al Senyor, el vostre Déu, abans que no us cobreixi de foscor i que els vostres peus no ensopeguin per les muntanyes a l’hora de l’albada; no fos cas que, mentre espereu la llum, ell enviés ombres de mort i negres nuvolades. Si no escolteu, ploraré en secret per la vostra contumàcia: ploraré desconsolat, els meus ulls es desfaran en llàgrimes, perquè s’hauran endut captiu el ramat del Senyor. Digues al rei i a la reina mare: «Asseieu-vos per terra: ha decaigut la vostra majestat, la vostra corona magnífica. Les ciutats del Nègueb són tancades, i no hi ha qui les obri; tot Judà és deportat, enterament deportat.» «Alça els ulls i mira els qui vénen del nord. On és el ramat que tens encomanat, les ovelles que són la teva glòria? Què diràs quan el Senyor els donarà poder sobre tu? Eres tu qui els havia ensenyat, i ara són ells qui et governen. ¿No et vindran dolors com a la dona quan infanta? Et preguntaràs: “D’on em ve tot això?” És per totes les teves culpes, que t’han aixecat la roba i t’han violat. ¿Pot un etíop canviar la pell, o un lleopard les seves clapes? I vosaltres, avesats a fer el mal, seríeu capaços de fer el bé? Us escamparé com la palla que vola quan bufa el vent del desert. Aquesta és la sort que jo et destino, a tu, que m’has oblidat i has confiat en ídols mentiders. Ho dic jo, el Senyor. Jo mateix t’aixecaré la roba fins a la cara, perquè se’t vegin les vergonyes, els adulteris, els orgasmes, la teva prostitució vergonyosa. Dalt dels turons i en ple camp, t’he vist fer coses abominables. Ai de tu, Jerusalem! No et vols purificar! Per quant de temps encara?»