Isaïes 65:1-25
Isaïes 65:1-25 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
“M’he deixat consultar pels qui no em preguntaven, m’he deixat trobar pels qui no em buscaven. A una nació que no invocava el meu nom li he dit: ‘Aquí em teniu, sóc aquí!’ Tot el dia he mantingut esteses les meves mans vers un poble rebel que segueix uns camins que no són bons, rere les seves pròpies fantasies. Un poble que descaradament em pro-voca sense parar; que ofereix sacrificis pagans en els jardins i crema encens sobre rajoles; que fa estades als mausoleus i pernoc-ta en racons amagats; que menja carn de porc i cou gasòfia immunda a les seves olles i encara diu: ‘Aparta’t, no t’acostis a mi, perquè jo sóc més pur que tu.’ Aquests són un fum que se’m fica al nas, un foc que crema tot el dia. Mireu, davant meu ho tinc anotat: no callaré fins que no li ho hagi fet pagar. Posaré a la seva pitrera la paga de les seves iniquitats i la dels seus avantpassats conjuntament, diu el Senyor. Aquests cremaven encens a dalt de les muntanyes i m’ultratjaven sobre els turons: per això faré el compte de les seves accions passades i l’abocaré al seu pit.” Això diu el Senyor: “Com quan veuen que queda suc en un raïm i diuen: No el rebutgis, que encara té benedicció, així ho faré jo, per amor als meus servents, evitant de malmetre-ho tot. Faré que de Jacob en surti llavor, i de Judà un que hereti les meves munta-nyes; les posseiran els meus escollits, i els meus servidors hi habitaran. Saron esdevindrà una pleta de ra-mats, i la vall d’Acor, una devesa de bous per al poble meu que m’ha buscat. En canvi, a vosaltres, que heu abandonat el Senyor, que us heu oblidat de la meva muntanya santa, que pareu un altar a Gad, déu de la sort, i que ompliu la copa a Mení, déu del destí, jo us destino a l’espasa, i tots haureu d’ajupir-vos per a ser degollats; perquè quan us he cridat, no heu respost, i quan us he parlat, no heu escoltat, sinó que heu fet allò que és dolent als meus ulls i heu preferit allò que em desagrada. Per això, el Senyor Etern us diu: Mireu, els meus servents menjaran, però vosaltres passareu fam; els meus servents beuran, però vosaltres patireu set; els meus servents tindran goig, però vosaltres sereu avergonyits. Els meus servents cantaran amb el cor alegre, però vosaltres cridareu adolorits, gemegareu amb l’esperit desfet. I prestareu el vostre nom per male-dicció als meus escollits, dient: ‘Que el Senyor Etern t’extermini’. En canvi, als meus servents els donaré un altre nom; de manera que al país, quan algú beneeixi, beneirà en el nom del Déu veritable, i quan algú juri, jurarà també pel Déu veritable, ja que les afliccions anteriors s’hauran oblidat i hauran desa-paregut de la meva vista.” “Jo crearé un cel nou i una terra nova; i les coses passades no es recor-daran mai més ni tornaran a la me-mòria. Gaudiu de goig i d’alegria perpètuament pel que jo vaig a crear: crearé una Jerusalem feliç i un poble content que hi visqui. I jo m’alegraré en Jerusalem i gau-diré amb el meu poble; i no s’hi sentiran més gemecs ni crits de dolor. Allà, ja no hi haurà infants de curta vida, ni vell que no acompleixi els seus dies; el jovenet morirà als cent anys, i el qui no arribi a centenari serà tingut per maleït. Edificaran cases i hi viuran; planta-ran vinyes i en menjaran el fruit. No edificaran perquè un altre hi ha-biti, no plantaran perquè un altre mengi. L’edat del meu poble serà com l’edat de l’arbre, i els meus elegits fruiran del treball de les seves mans. No es fatigaran en va ni tindran fills destinats a la dissort. Seran un llinatge dels beneïts del Senyor, ells i tots els seus descendents. Abans que clamin, jo els respondré; abans que acabin de parlar, jo els aten-dré. El llop i l’anyell pasturaran junts, el lleó menjarà palla com el bou, i la pols servirà d’aliment a la serp. No faran res de dolent ni de destructiu en tota la me-va muntanya santa”, diu el Senyor!
Isaïes 65:1-25 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
«Jo, el Senyor, he respost als qui no em consultaven, m’he deixat trobar pels qui no em cercaven. A una nació que no invocava el meu nom, li he dit: “Aquí em teniu, aquí em teniu!” Tot el dia tinc les mans esteses cap a un poble rebel, que va per mals camins i segueix els seus capricis. És un poble que em provoca adorant altres déus sense parar: en els jardins sagrats immolen víctimes i cremen perfums sobre altars d’encens; s’asseuen dins les coves sepulcrals, passen la nit en aquests antres, mengen carn de porc sacrificada i suquen en plats de carn impura. Després diuen a l’altra gent: “Aparteu-vos, no us acosteu, que sóc persona sagrada.” »Per tot això estic encès d’indignació, és un foc que crema tot el dia. Que sàpiguen que ho tinc tot escrit! No ho passo per alt, els ho faré pagar: aquests pagaran alhora les seves culpes i les culpes dels seus pares. Ho dic jo, el Senyor. Aquells oferien sacrificis a dalt de les muntanyes, m’ofenien sobre els turons. Ara, aquests pagaran les pròpies malifetes, tal com aquells van pagar les seves.» Això diu el Senyor: «Els qui troben most en un raïm diuen: “No el deixeu perdre, que promet bon vi.” Això mateix faré jo amb els meus servents: no deixaré que es perdi tot el poble. Donaré una descendència al poble de Jacob i de Judà, que posseirà les meves muntanyes. Les posseiran els meus elegits, els meus servents hi habitaran. La plana de Saron serà una cleda d’ovelles, la vall d’Acor serà un clos per a les vaques: els qui em cerquen en rebran el benefici. »Però als qui m’heu abandonat a mi, el Senyor, i heu oblidat la meva muntanya santa, als qui pareu taula a Gad, déu de la sort, i vesseu libacions en honor de Mení, déu del destí, jo us destino a morir per l’espasa: tots haureu d’agenollar-vos i us degollaran. Quan jo us cridava, no em responíeu; quan us parlava, no m’escoltàveu. Fèieu allò que em disgusta, preferíeu el que em desplau. Ara, doncs, jo, el Senyor Déu, us faig saber això: Els meus servents menjaran, i vosaltres passareu fam; els meus servents podran beure, i vosaltres passareu set; els meus servents viuran feliços, i vosaltres estareu avergonyits; els meus servents cridaran de goig amb l’alegria al fons del cor, i vosaltres cridareu de dolor, xisclareu destrossats. Els meus elegits pronunciaran el vostre nom, però tan sols quan maleeixin dient: “Que el Senyor Déu et faci morir com a tal i tal d’ells!” En canvi, a favor dels meus servents, serà invocat un altre nom: arreu de la terra, el qui vulgui ser beneït, ho serà pel nom del “Déu veritable”, i el qui juri, també ho farà per aquest nom.» «Tothom oblidarà els desastres del passat, els meus ulls no els tornaran a veure. Crearé un cel nou i una terra nova. Ningú no es recordarà del passat, no hi pensarà mai més. Alegreu-vos, exulteu amb una joia eterna pel que jo crearé: crearé una Jerusalem joiosa, el seu poble desbordarà d’alegria. Jo mateix exultaré per Jerusalem i m’alegraré pel meu poble. No s’hi sentirà mai més cap plor ni cap crit de dolor. Ja no hi haurà nadons que visquin pocs dies, ni adults que no arribin a una llarga vellesa. Morirà jove qui mori a cent anys, i tindran per maleït el qui no hi arribi. Construiran cases i les habitaran, plantaran vinyes i en menjaran els fruits. No edificaran perquè un altre hi habiti, ni plantaran perquè un altre mengi. El meu poble viurà tant com els arbres que haurà plantat; els meus elegits veuran com envelleix l’obra de les seves mans. No treballaran en va, no infantaran per veure morir els fills. Són un llinatge que jo, el Senyor, beneeixo: viuran plegats amb els seus descendents. Abans que m’invoquin, ja els respondré, i encara pregaran que ja els hauré escoltat. Llops i anyells pasturaran ben avinguts, el lleó menjarà palla com el bou, i les serps s’alimentaran de pols. Ningú no farà mal ni destrosses en tota la meva muntanya santa. Ho dic jo, el Senyor.»