Isaïes 51:1-8
Isaïes 51:1-8 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Escolteu-me, els qui busqueu la justícia, els qui cerqueu el Senyor! Mireu la roca d’on fóreu tallats, la cavitat de la pedrera d’on fóreu trets. Mireu Abraham, el vostre pare, i Sara, que us va infantar: quan era un de sol el vaig cridar, el vaig beneir i el vaig multiplicar. Sí, el Senyor té compassió de Sió, té compassió de totes les seves ruïnes, converteix el seu desert en un Edèn i la seva estepa en un jardí del Senyor. Allà s’hi trobarà goig i alegria, accions de gràcies i melodies de càntics. Feu-me atenció, poble meu! Estigueu-me atents, nació meva! Perquè de mi sortirà la llei i el meu precepte per a il·luminar tots els pobles. S’acosta de pressa la meva deslliu-rança, ja ha sortit la meva salvació, i el meu braç jutjarà els pobles; els països llunyans m’esperen i confien en el meu braç. Alceu els ulls cap al cel i mireu a baix, a la terra: el cel s’esvairà com el fum, la terra es desfilarà com una roba vella i els seus habitants moriran com mos-ques. Però la meva salvació serà perpètua, i la meva deslliurança no tindrà fi. Escolteu, els qui sabeu el que és just, poble que poseu el cor en la meva llei: no temeu l’oprobi dels homes, no us desanimeu pels seus ultratges, perquè com un vestit els consumirà la tinya, i com si fos llana els devoraran les arnes. Però la meva deslliurança durarà per sempre, i la meva salvació, totes les generacions.
Isaïes 51:1-8 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
«Escolteu-me, els qui busqueu de ser salvats i em cerqueu a mi, el Senyor! Mireu de quina roca us han tallat, de quina pedrera heu estat trets. Mireu Abraham, el vostre pare, i Sara, la qui us posà al món. Ell era un home sol quan el vaig cridar, però jo l’he beneït i multiplicat.» El Senyor té pietat de Sió, té pietat de totes les seves ruïnes: convertirà aquest desert en paradís, aquesta estepa en el seu jardí. L’ompliran crits de joia i d’alegria, accions de gràcies, músiques i cants. «Poble meu, escolta’m a mi, el Senyor! Nació meva, estigues atenta! Aviat sortirà de mi un decret, una ordre meva serà llum de tots els pobles. S’acosta la meva justícia, ja és en camí la meva salvació. El meu braç poderós governarà els pobles. Els qui viuen lluny, a les illes, esperen en mi, confien en el poder del meu braç. Alceu els ulls cap al cel i mireu després a la terra: el cel s’esvaeix com el fum, la terra s’esfila com un vestit vell, i els homes moren com mosques. Però la meva salvació dura per sempre, la meva justícia no fallarà. »Escolta’m, poble, tu saps que et salvo; tu tens en el cor el meu decret: no tinguis por de les injúries dels homes, no t’acovardeixis pels seus ultratges. Acabaran com un vestit menjat per la tinya, com llana consumida per les arnes. Però la meva justícia dura per sempre, la meva salvació, segles i segles.»