Isaïes 50:4-11
Isaïes 50:4-11 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El Senyor Etern m’ha donat un parlar instruït perquè amb paraules sàpiga sos-tenir el cansat. Matí rere matí desperta la meva oïda perquè estigui atent com els deixebles. El Senyor Etern m’ha obert l’oïda, i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere. He parat l’esquena als qui em pegaven i les galtes als qui m’arrencaven la bar-ba; no he amagat la cara als insults ni a les escopinades. Però el Senyor Etern m’ajudarà, i per això no seré humiliat; per això he parat la cara com una roca i sé que no quedaré avergonyit. Tinc al meu costat el qui em defensa. Qui vol pledejar contra mi? Compare-guem junts! Qui és el meu adversari? Que se m’acosti! Mireu, el Senyor Etern em defensarà. Qui em condemnarà? Vet aquí que tots ells seran esmicolats, seran com un vestit ratat per l’arna. Qui de vosaltres és temorós del Senyor? Que escolti la veu del seu servent. El qui camina en tenebres, mancat de tota llum, que confiï en el nom del Senyor i s’empari en el seu Déu. Mireu, tots vosaltres que enceneu foc i que us armeu de torxes enceses: cami-neu a la llum del vostre foc i de les torxes que heu encès, que de part meva rebreu això: anireu a jeure enmig de turments.
Isaïes 50:4-11 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor Déu m’ha donat un parlar que convenç, perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla perquè l’escolti i sàpiga parlar i convèncer. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella, i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere. He parat l’esquena als qui m’assotaven, i les galtes als qui m’arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. Però el Senyor Déu m’ajuda, i per això no em dono per vençut; per això paro la cara com una roca i sé que no quedaré avergonyit. Tinc a prop el qui em declara innocent. Qui vol pledejar amb mi? Compareguem plegats a judici! Qui em vol acusar? Que se m’acosti! El Senyor Déu em defensa. Qui em podrà condemnar? Tots els qui m’acusen s’esfilaran com un vestit consumit per les arnes. ¿Qui de vosaltres venera el Senyor i escolta la veu del seu servent? Encara que camini a les fosques, sense gens de llum, que sàpiga confiar en el Senyor i emparar-se en el seu Déu! Però, en comptes d’això, tots enceneu els vostres llums i abrandeu les vostres teies: camineu, doncs, a la claror dels vostres llums i de les teies que heu encès! Aquesta és la sort que us ha reservat la mà del Senyor: haureu de morir enmig de penes.