Isaïes 41:1-29
Isaïes 41:1-29 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Escolteu-me en silenci, països del mar; que les nacions pren-guin noves forces. Que s’acostin per parlar, anem plegats a judici. Qui ha suscitat de l’orient aquell a qui la victòria sortia al pas? Ha lliurat nacions i ha sotmès els reis al seu domini; els ha reduït a pols amb la seva espasa, i amb el seu arc els ha dispersat com fullaraca. Els ha perseguit, ha passat indemne per un camí que els seus peus mai no havien trepitjat. Qui ha preparat i executat això? Aquell qui convoca totes les generacions des del principi: jo, el Senyor, que sóc el primer, i jo mateix fins als darrers temps. Els països del mar ho veieren i tingueren por; els confins de la terra tre-molaren. S’acosten, ja vénen! L’un ajuda a l’altre i diu al seu com-pany: “Aguanta!” Així l’artesà anima el fonedor; l’es-cultor anima el qui bat l’enclusa i diu: “La fosa és bona.” Després fixen l’ídol amb claus perquè no es mogui. Però tu, Israel, el meu servent, Jacob, el qui jo he escollit, descendència d’Abraham, el meu amic; tu, que t’he tret de l’extrem de la terra, i t’he cridat de l’últim racó de món i t’he dit: “Tu ets el meu servent, t’he escollit i no t’he rebutjat”, no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa. Tots els qui s’enutgen contra tu quedaran confosos i avergonyits; seran anorreats i desapareixeran els qui et busquen brega. Cercaràs els qui et fan la contra i no els trobaràs; seran aniquilats, com si no existissin, els qui et fan la guerra. Perquè jo, el Senyor, el teu Déu, és qui t’agafa la mà dreta i et diu: “No tinguis por, que sóc jo qui t’ajuda.” No temis res, Jacob, pobre cuc; no temeu res, vosaltres, feble resta d’Israel, que jo sóc el vostre auxili –diu el Senyor–, i el vostre redemptor és el Sant d’Israel. Mira que jo t’he convertit en un trill nou, un trill armat amb dents: trillaràs les muntanyes i les esmicolaràs, conver-tiràs els turons en palla garbellada. Els ventaràs i se’ls endurà el vent, la terbolina els escamparà; però tu t’ale-graràs en el Senyor, et gloriaràs en el Sant d’Israel. Els desvalguts i els indigents bus-quen aigua i no en troben, tenen la llen-gua resseca de set, però jo, el Senyor, els escoltaré; jo, el Déu d’Israel, no els abandonaré. Faré brollar rius dalt dels rasos i fonts enmig de les valls. Convertiré el desert en un estany, i la terra àrida, en dolls d’aigua. Al desert hi plantaré cedres i acàcies, murtres i oliveres; a l’estepa hi faré créixer boixos i savines al costat dels xiprers, de manera que tothom vegi i sàpiga, s’adoni i comprengui que ho ha fet la mà del Senyor; que el Sant d’Israel ho ha creat. Presenteu la vostra demanda, diu el Senyor; presenteu les vostres proves, diu el sobirà de Jacob. Veniu i declareu-nos les coses del futur; expliqueu-nos com va ser el pas-sat, que hi posarem atenció i veurem si s’han acomplert els seus pronòstics; feu-nos saber l’esdevenidor; anuncieu-nos les coses que d’ara en-davant han de succeir, perquè vegem que sou déus; o millor, feu un prodigi, bo o dolent, que ens deixi admirats, i el comprovarem junts. Però vosaltres no sou res, i les vos-tres obres, fatuïtat; escollir-vos a vosaltres és una abominació. Jo faig venir un del nord que ja arriba; des d’on surt el sol, invocarà el meu nom; trepitjarà els prínceps com el fang, com el terrisser trepitja l’argila. ¿Qui ho va predir des d’un principi, perquè ho sabéssim, o per anticipat, perquè diguem: Exacte!? Ningú no ho va anunciar! Ningú no va sentir que ho diguéssiu! De primer vaig dir a Sió: “Ja són aquí”, i a Jerusalem: “Jo envio un mis-satger de bones notícies”. I quan miro, no hi veig ningú, no hi ha entre ells cap conseller a qui pugui preguntar i em doni resposta. Vet aquí que tots ells no són res, i les seves obres no són més que una ficció; vent i buidor són les seves estàtues de fosa!
Isaïes 41:1-29 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
«Estigueu en silenci davant meu, els qui viviu lluny, a les illes. Nacions, revestiu-vos de coratge. Apropeu-vos, i després parlareu. Compareguem tots junts a judici! »Qui ha suscitat de l’orient aquell a qui la justícia cridava a seguir-lo? Li sotmet nacions perquè domini els seus reis, li dóna tantes espases com nombrosos són els grans de pols, tants arquers com incomptables són els brins de palla esventada. Ell persegueix les nacions i avança segur per camins que mai no havia trepitjat. Qui ha realitzat aquestes gestes? El qui anuncia el futur des del principi. Jo, el Senyor, sóc el primer, i seré present fins a la fi. Els qui viuen lluny, a les illes, ho han vist i s’esglaien; s’acosten plegats tremolant els de l’extrem de la terra.» Cadascú ajuda el company i li diu: «Treballa ferm!» L’escultor anima el fonedor, el qui poleix metall encoratja el qui forja. I diuen de la soldadura: «Bona feina!» Finalment, fixen l’ídol amb claus perquè s’aguanti. «Però a tu, Israel, servent meu, poble de Jacob que m’he escollit, descendent d’Abraham, amic meu, jo t’he pres de l’extrem de la terra, t’he cridat de les regions més llunyanes, i t’he dit: “Ets el meu servent; et vaig escollir i no t’he rebutjat.” No tinguis por, que jo sóc amb tu. No et neguitegis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa. Tots els qui estan furiosos contra tu quedaran confosos i avergonyits. Els teus adversaris seran com no res i es perdran. Cercaràs els qui et combatien, però no els trobaràs. Seran del tot aniquilats els qui et fan la guerra. Perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu; et dono la mà i et dic: “No tinguis por, sóc jo qui t’ajuda!” »Poble de Jacob, que ets com un cuc, Israel, que ets ben poca cosa, no tinguis por, jo t’ajudo! Ho dic jo mateix, el Senyor. Jo, el Sant d’Israel, sóc el qui t’allibera. Faré de tu un trill tallant, nou, armat amb dents: trillaràs les muntanyes i les trinxaràs, els tossals es tornaran palla fina. Els ventaràs, i se’ls endurà la marinada, la terbolina els dispersarà. I tu t’alegraràs de l’obra del Senyor, et gloriaràs del Sant d’Israel.» «Els pobres i els desvalguts cerquen aigua i no en troben. La set els resseca la llengua. Però jo, el Senyor, els escolto; jo, el Déu d’Israel, no els abandono: faré néixer rius en els tossals més àrids, i fonts al mig de les valls. Transformaré en estanys el desert, en dolls d’aigua, la terra eixuta. En el desert plantaré cedres, acàcies, murtres i oliveres; a l’estepa, al costat dels xiprers, hi faré créixer boixos i savines, perquè tothom vegi i sàpiga, s’adoni i comprengui que ho ha fet la mà del Senyor, que ho ha creat el Sant d’Israel.» El Senyor, rei de Jacob, diu als déus de les nacions: «Veniu a presentar la vostra causa, aporteu les vostres proves. Aporteu-les i anuncieu-nos les coses que passaran. Digueu quins eren els vostres presagis: hi reflexionarem i veurem si s’han complert. O, si no, feu-nos saber què passarà. Anuncieu les coses que vindran, i sabrem si realment sou déus. Feu alguna cosa, bona o dolenta, que tots puguem veure i admirar. Però no! Vosaltres no sou res de res, i les vostres obres ni a això no arriben: és un home detestable el qui us escull per déus. »Del nord he suscitat algú que ja ve. Des de llevant ell invoca el meu nom: trepitjarà els governants com el fang, com el terrisser trepitja l’argila. ¿Qui ho va predir, perquè ho sabéssim i poguéssim dir que era cert? Ningú no va anunciar-ho ni en va parlar, ningú no va sentir cap presagi vostre. Primer que ningú, jo dic a Sió: “Ja són aquí.” Jo envio a Jerusalem el qui porta bones noves. He mirat i no he vist ningú més: ningú d’ells no és bo per a aconsellar ni per a respondre cap pregunta. Mireu-los tots plegats: les seves obres són maleficis il·lusoris, les seves estàtues, vent i buidor.»