Isaïes 14:3-14
Isaïes 14:3-14 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan el Senyor t’haurà concedit el descans de les teves penes i angoixes, i de la duresa de l’esclavatge amb què t’han fet servir, llavors entonaràs aquest càntic sobre el rei de Babilònia, i diràs: “Com ha acabat el tirà, com ha desaparegut la seva opressió! El Senyor ha trencat el ceptre dels malvats, el bastó dels dominadors, que pegava els pobles amb fúria, col-pejant-los sense parar, que en la seva ràbia aixafava les nacions amb implacable persecució. Ara reposa en pau tota la terra, exultant de goig. Fins i tot se n’alegren els xiprers i els cedres del Líban, i diuen: D’ençà que jeus, cap llenyataire puja contra nos-altres! El país dels morts s’avalota per causa teva, per acollir-te quan hi entris; per a tu desperta els espectres gegantins, tots els prohoms de la terra; fa que tots els reis de les nacions s’alcin dels seus trons. Tots alhora et parlaran i et diran: També tu ets feble; has esdevingut igual que nosaltres! Han abocat al sepulcre la teva pompa al so de les teves violes. Els cucs et fan de jaç i els paràsits de cobertor. Com has caigut del cel, estel del matí, fill de l’aurora! Com has estat abatut a terra, tu que abaties les nacions! Tu que deies per dintre teu: “Pujaré més alt que els núvols, per damunt les estrelles de Déu erigiré el meu tron; i m’asseuré sobre el puig de la reunió divina, als confins del nord. Em remuntaré per damunt dels nú-vols, m’igualaré a l’Altíssim!”
Isaïes 14:3-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Israel, el dia que el Senyor et farà reposar després de tants sofriments i angúnies, després del dur esclavatge a què has estat sotmès, entonaràs aquesta sàtira contra el rei de Babilònia: «Quina fi, la del tirà! S’ha acabat la seva arrogància. El Senyor ha trencat el ceptre dels malvats, la vara dels dominadors que bastonejava els pobles furiosament i sense parar, que dominava amb ràbia les nacions i les perseguia sense treva. Ara la terra reposa tranquil·la i esclata en crits d’entusiasme; els xiprers i els cedres del Líban també s’alegren i diuen: “D’ençà que jeus a la tomba no ve ningú més a tallar-nos.” »El país dels morts es remou amb l’anunci de la teva arribada; desvetlla per tu les ombres dels morts, les de tots els poderosos de la terra; fa aixecar dels seus setials els reis de les nacions. Tots et saluden i et diuen: “Ara tu també ets feble: t’has tornat com nosaltres!” La teva arrogància s’ha enfonsat al país dels morts al so de les teves arpes. El teu jaç és la podridura, i els cucs et fan de cobrellit. »Com has caigut del cel, estel brillant del matí! Ara has de jeure a terra, tu que dominaves les nacions. Tu pensaves: “Pujaré fins al cel, posaré ben alt el meu tron, per damunt de les estrelles de Déu, i m’asseuré a la muntanya on es reuneix la cort divina, a tocar del cel. Cavalcaré sobre els núvols i seré com el Déu altíssim.”