Osees 14:1-9
Osees 14:1-9 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Torna, oh Israel, al Senyor, el teu Déu, perquè has ensopegat per la teva maldat! Porteu amb vosaltres bones raons, torneu al Senyor i digueu-li: “Perdona tota iniquitat i accepta, indulgent, la lloança dels nostres llavis, que t’oferim en comptes de vedells. Assíria no ens salvarà, ni tornarem a muntar a cavall, ni anomenarem mai més «Déu nostre», les obres de les nostres mans. Que l’orfe només pot trobar com-passió en tu!” “Jo guariré la seva apostasia, els estimaré amb generositat, perquè el meu enuig ja s’ha apartat d’ells. Jo seré per a Israel com la rosada, i ell florirà com els lliris. Les seves arrels seran tan fermes com el Líban; les seves branques creixeran, la seva ufana serà com la de l’oli-vera i la seva fragància com la del Líban. Tornaran els qui seien a la seva ombra, fructificaran com el blat, floriran com els ceps, i seran famosos com el vi del Líban. Efraïm dirà: ¿Què tinc a veure amb els ídols? Jo l’atendré i el vetllaré; jo sóc com el xiprer, que sempre verdeja. La teva fecunditat provindrà de mi.” Qui sigui savi entendrà aquestes coses. Que l’entenimentat les comprengui. Perquè els camins del Senyor són rectes i els justos els seguiran, però els rebels hi ensopegaran.
Osees 14:1-9 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Samaria es rebel·la contra el seu Déu: és culpable de la seva falta. Els seus habitants cauran víctimes de l’espasa, les criatures seran esclafades i les dones embarassades seran esventrades.» Israel, torna al Senyor, el teu Déu! La teva culpa t’ha fet ensopegar. Torna al Senyor i porta-li com a ofrena aquestes paraules: «Perdona totes les nostres culpes i accepta’ns el bo i millor; en comptes de vedells, t’oferim la pregària dels nostres llavis. Assíria no ens pot salvar, ni ens salvarà cap esquadró de cavallers, ni direm a l’obra de les nostres mans que és el nostre Déu. Tu, Senyor, et compadeixes dels orfes.» Diu el Senyor: «Jo els guariré de la seva infidelitat i els estimaré amb tot el cor. Ja no estic indignat amb ells. Seré per a Israel com la rosada; florirà com el lliri i la seva soca arrelarà com la dels àlbers. Els seus rebrots creixeran, i tindrà la ufana de l’olivera i la fragància del Líban. Es refaran els qui visquin a la seva ombra, seran fecunds com el blat, creixeran com una parra i es parlarà d’ells com del vi del Líban. Efraïm, què tinc a veure amb els ídols? Sóc jo qui respon i vetlla per tu. Sóc com una savina frondosa: els teus fruits vénen de mi.»