Hebreus 2:1-15
Hebreus 2:1-15 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Per tant, cal que posem una total atenció a tot allò que hem escoltat, si no volem anar a la deriva. Perquè, si la paraula dictada pels àn-gels ha tingut validesa, i qualsevol transgressió i desobediència ha rebut el càstig merescut, com ens n’escaparem nosaltres, si ens despreocupem d’una salvació tan im-portant? Aquesta, inicialment, va ser proclamada pel Senyor, ens ha estat confirmada pels qui la van sentir, i Déu mateix també l’avala amb senyals, prodigis i miracles de tota mena, i amb la distribució dels dons que l’Es-perit Sant fa com millor li sembla. Perquè no ha subordinat pas al domini dels àngels el món futur del qual parlem. En algun indret se’n dóna testimoni dient: “Què és l’home perquè te’n recor-dis, o el fill de l’home perquè te’n preo-cupis? El vas fer un poc inferior als àngels, el vas coronar de glòria i honor; tot ho vas posar sota els seus peus”. Per tant, en posar-ho tot sota el seu domini, s’entén que no ha quedat res fora de la seva potestat. Tanmateix, encara no veiem que ja li estigui tot sotmès, però veiem el qui “va ser fet un poc inferior als àngels”, Jesús, que per haver sofert la mort és “coronat de glòria i honor”, a fi que per la gràcia de Déu tastés la mort en benefici de tothom. Perquè convenia, en efecte, a aquell qui és creador i destinatari de totes les coses que existeixen, havent-se proposat de conduir molts fills a la glòria, perfeccionar, per mitjà del sofriment, l’autor de la salvació d’ells. Posat que tant el qui santifica com els qui són santificats tenen tots una matei-xa procedència, no s’avergonyeix d’a-nomenar-los germans, quan diu: “Anunciaré el teu nom als meus germans, enmig de la congregació et lloaré”, i encara: “Jo posaré en ell la meva confian-ça”, i segueix: “Aquí estic jo amb els infants que Déu m’ha donat.” Així, doncs, ja que els infants com-parteixen la sang i la carn, també ell n’ha participat igualment, a fi de reduir a la impotència per mitjà de la seva mort aquell qui tenia el domini de la mort, és a dir, el diable, i alliberar tots els qui per la por de morir es mantenien esclaus tota la vida.
Hebreus 2:1-15 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per això cal que ens prenguem més seriosament els ensenyaments rebuts, si no volem anar a la deriva. Perquè la Llei, promulgada per mitjà d’àngels, obligava tant, que els qui la transgredien i desobeïen eren castigats merescudament. Nosaltres, doncs, com ens podrem escapar del càstig si negligim una salvació tan gran? Aquesta salvació, anunciada primerament pel Senyor mateix, ens ha estat després confirmada pels qui la van escoltar: Déu l’avala amb senyals i prodigis, amb tota mena de miracles, i amb dons de l’Esperit Sant, que distribueix com vol. Perquè no és pas als àngels que Déu ha sotmès el món renovat de què ara parlem. En les Escriptures, algú en dóna testimoni dient: Què és l’home, perquè te’n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present? L’has posat un moment per sota dels àngels, l’has coronat de glòria i dignitat, tot ho has sotmès sota els seus peus . Per tant, si Déu ho ha sotmès tot a ell, vol dir que no ha deixat res fora del seu domini. De fet, encara no veiem que tot li estigui sotmès, però contemplem com Jesús, posat un moment per sota dels àngels, ha estat ara coronat de glòria i dignitat, per mitjà de la passió i de la mort. Així Déu ens ha fet la gràcia que ell morís per tothom. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i va decidir que el capdavanter de la salvació arribés a la plenitud per mitjà dels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix origen; per aquesta raó, ell no s’avergonyeix d’anomenar-los germans, i diu: Anunciaré el teu nom als meus germans, enmig de l’assemblea et lloaré . I encara: En ell tinc posada la meva confiança . I també: Aquí ens teniu, a mi i els fills que Déu m’ha donat . Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i per alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida.