Habacuc 3:1-19
Habacuc 3:1-19 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Pregària del profeta Habacuc a l’estil de complantes: Senyor, he sentit a dir el que tu havies fet, i estic atemorit! Oh, Senyor, fes reviure la teva obra en el nostre temps, en el nostre temps fes-la conèixer! Fins en la ira, recorda’t de tenir compassió! Déu ve des de Teman i el Sant des del puig de Paran. ( Pausa ) La seva majestat cobreix el cel, i la terra s’omple de la seva glòria. La seva resplendor és com el sol, i de les mans li surten dos raigs de llum; allí s’amaga el seu poder. Davant seu camina la pesta, i la febre segueix les seves petjades. S’atura i amida la terra, mira i les nacions tremolen; les muntanyes perennes s’esberlen, els turons antics s’enfonsen; però els seus camins són eterns. He vist les tendes de Cuixan plenes de terror; tremolen els pavellons del país de Madian. ¿Estàs enutjat, Senyor, contra els rius? ¿És contra els rius, el teu furor, o va contra la mar, la teva ira, quan cavalques sobre els teus cavalls, sobre els teus carros victoriosos? Has desenfundat del tot el teu arc, les malediccions són les sagetes que tens promeses. ( Pausa ) Solques la terra amb torrentades; només de veure’t, les muntanyes s’esgarrifen, un fort aiguat descarrega, l’abisme fa sentir la seva veu alçant les mans enlaire. El sol i la lluna s’aturen al seu estatge; a la llum de les teves sagetes desa-pareixen, quan brilla la teva llança fulgurant. Tot indignat recorres la terra, fu-rient aixafes les nacions. Surts per salvar el teu poble, per salvar el teu ungit; esclafes el cap del casal dels malvats, destapes els fonaments fins a la roca. ( Pausa ) Amb les seves pròpies llances has foradat el cap dels seus guerrers, que es llençaven com una tempesta per destrossar-nos exultant de goig, com qui va a devo-rar un indefens en un amagatall. Recorres la mar amb els teus cavalls, a través de l’onatge de les extenses aigües. Ho he sentit i se m’han commogut les entranyes, el brogit ha fet tremolar els meus llavis, una esgarrifança se m’ha ficat als ossos: tot jo era un tremolor. Però ara espero tranquil el dia de l’angoixa, quan ell vindrà contra el poble que ens envaeix. Encara que la figuera no floreixi, ni la vinya doni fruit, i manqui la collita de l’olivera, i els conreus no produeixin res per a menjar, i no hi hagi ovelles al corral ni bous als estables, jo m’alegraré en el Senyor i em gloriaré en el Déu de la meva salvació. El Senyor, el Déu Etern, és la meva força; ell farà els meus peus àgils com els dels cérvols i em farà caminar per les altures.
Habacuc 3:1-19 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Pregària del profeta Habacuc. A la tonada de «Xiguionot». Senyor, he sentit a dir el que havies fet: m’esglaia, Senyor, la teva obra. Manifesta-la en el nostre temps, en el nostre temps fes-la conèixer. I si arribes a enutjar-te, no t’oblidis de tenir misericòrdia. Des de Teman s’acosta Déu, el Sant arriba de la muntanya de Paran. Pausa La seva glòria cobreix el cel i la seva majestat omple la terra. La seva resplendor és com el sol, dos raigs li surten de la mà: allà s’amaga el seu poder. La pesta camina al seu davant i la febre li segueix les petjades. S’atura i pren mides a la terra, mira, i les nacions s’estremeixen. Les muntanyes perpètues s’esmicolen, s’enfonsen els turons antics, els camins eterns per on passava. He vist esfondrar-se els campaments de Cuixan i estremir-se les tendes del país de Madian. ¿És contra les aigües, Senyor, contra les aigües abismals, que tu t’indignes? ¿És contra el mar que s’encén el teu enuig, quan avances amb els teus cavalls, amb els teus carros victoriosos? Treus el teu arc de la funda, amb la paraula conjures els dards. Pausa La terra escup les aigües abismals. En veure’t, les muntanyes s’estremeixen, un diluvi inunda la terra, bramulen els oceans i alcen onades fins al cel. El sol i la lluna s’han quedat al seu palau; per tota llum, volen les teves fletxes, llampegueja l’esclat de la teva llança. Indignat, trepitges la terra i trilles, ple d’enuig, les nacions. Has sortit per salvar el teu poble, per dur la salvació al teu Ungit. Has esclafat el governant del casal injust, n’has descalçat del tot els fonaments. Pausa Has traspassat amb els seus mateixos dards els caps dels seus comandants quan es llançaven, com l’huracà, per dispersar-nos, segurs que, en secret, engolirien l’indefens. Has fet galopar els teus cavalls per dins el mar: s’han agitat les aigües de l’oceà. Quan ho sento, se’m remouen les entranyes; quan se’n parla, els llavis em tremolen; l’esgarrifança em penetra dins els ossos, vacil·len els meus passos. Em quedo esperant el dia del desastre, que caurà sobre el poble que ens mou guerra. Cert que la figuera no fa fruit ni tindrem la collita dels ceps; l’olivera no ha pensat a produir i els camps no donen res per a menjar; no queda cap ovella als corrals ni cap bou a les estables. Però jo celebraré el Senyor, feliç de veure que Déu em salva. El Senyor Déu és la meva força, fa els meus peus lleugers com els dels cérvols i m’encamina, invencible, cap als cims.