Gènesi 32:9-11
Gènesi 32:9-11 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
I Jacob va clamar: “Oh, Déu del meu pare Abraham; oh, Déu del meu pare Isaac; oh, Senyor Etern que em vas dir: Torna a la teva terra, amb la teva paren-tela, i jo t’afavoriré; sóc indigne de tantes mercès i de tanta fidelitat com has tingut envers el teu servent. Jo he passat aquest Jordà sense res més que el meu bastó, i ara tinc dos campaments per vetllar. Guarda’m de la mà del meu germà, de la mà d’Esaú, perquè li tinc por; no sigui que vingui i em faci mal a mi, i a la mare amb els fills.
Gènesi 32:9-11 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Pensava: «Si Esaú ataca un grup i el destrossa, l’altre es podrà escapar.» I pregà així: – Déu del meu pare Abraham, Déu del meu pare Isaac, Senyor. Tu m’has dit: “Torna-te’n al teu país i a la teva família. Jo seré bo amb tu.” Però jo sóc massa poca cosa per tants favors i per tanta fidelitat com has tingut amb mi, el teu servent. Duia tan sols el meu bastó quan vaig travessar aquest riu Jordà, i ara posseeixo dos campaments.