Gàlates 3:19-25
Gàlates 3:19-25 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Aleshores, quin fi té la Llei? Fou afegida per evidenciar les transgres-sions, fins que arribés el descendent a qui era destinada la promesa. Fou una promulgació amb intervenció dels àn-gels i les mans d’un mitjancer. Si bé no cal cap mitjancer quan inter-vé només una part, i Déu és un de sol. Aleshores, ¿direm que la Llei va con-tra les promeses de Déu? De cap mane-ra! Si s’hagués establert una Llei capaç de donar vida, aleshores la rehabilitació sí que seria en virtut de la Llei, però la Llei escrita tot ho ha reclòs sota el domini del pecat, a fi que la promesa sigui concedida als creients en virtut de la fe en Jesucrist. Abans de venir la fe estàvem reclo-sos sota la vigilància de la Llei, en es-pera de la fe que s’havia de revelar. Mentrestant, la Llei ens va fer de preceptor per guiar-nos a Crist, per tal que fóssim rehabilitats per la fe. Però ara, un cop arribada la fe, ja no estem sotmesos al preceptor
Gàlates 3:19-25 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per què va arribar, doncs, la Llei? Va ser afegida per a fer evidents les transgressions, fins que vingués aquella descendència en qui es compleixen les promeses. La Llei fou promulgada per mitjà d’àngels, per mans d’un mitjancer. Tanmateix, un mitjancer no és mai intermediari d’una sola persona, i Déu és un de sol. ¿Deduïm d’això que la Llei va contra les promeses de Déu? De cap manera, perquè si haguéssim rebut una Llei capaç de donar vida hauríem estat certament justos en virtut de la Llei. Ara bé, l’Escriptura deixa ben clar que tothom és captiu del pecat; així la promesa és concedida als creients gràcies a la fe en Jesucrist. Abans que arribés la fe estàvem reclosos sota la custòdia de la Llei, esperant el moment que la fe es revelaria, de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist, per tal que arribéssim a ser justos en virtut de la fe. Però ara que la fe ha arribat, ja no estem sota cap guia.