Ezequiel 20:5-31
Ezequiel 20:5-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Per això els diràs: “Això diu Déu, el Senyor: El dia que jo vaig escollir Israel vaig fer un jurament a mà alçada a la casa de Jacob, quan em vaig fer conèi-xer d’ells en el país d’Egipte; vaig alçar la mà dient-los: Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. Aquell dia vaig alçar la mà jurant que els faria sortir del país d’Egipte cap a una terra que jo havia seleccionat per a ells, una terra que regalima llet i mel, la més encisadora de totes les terres. I els vaig dir: Que cadascun llenci lluny les abominacions que els fascinen els ulls, i no us contamineu amb els ídols d’Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. Però ells es van rebel·lar contra mi i no em van voler escoltar. Ningú no va llençar les abominacions que els fasci-naven els ulls, i no van deixar els ídols d’Egipte. Vaig pensar d’abocar la meva indignació damunt d’ells, per desfogar la meva ira, dins mateix del país d’Egipte. Però, per consideració al meu nom, vaig actuar de manera que no fos pro-fanat als ulls de les nacions on ells vivien, a les quals m’havia fet conèixer per treure el meu poble de la terra d’Egipte.” “Els vaig fer sortir de la terra d’Egip-te i els vaig dur cap al desert. Allà els vaig donar els meus estatuts i els vaig fer conèixer els meus precep-tes, que són els que donen vida a l’home que els compleix. També els vaig donar els meus dies de repòs, perquè fossin un senyal del pacte entre jo i ells, a fi que sabessin que jo, el Senyor, sóc qui els santifico. Però la casa d’Israel es va rebel·lar contra mi, en el desert: no van complir els meus estatuts, sinó que van rebutjar els meus preceptes, que donen vida a l’home que els compleix, i van profanar greument els meus dies de repòs. Vaig pensar d’abocar la meva indignació damunt d’ells, en el desert, i d’exterminar-los. Però, en consideració al meu nom, vaig actuar de manera que no fos pro-fanat als ulls de les nacions que havien vist que jo els havia fet sortir. També, en el desert, els vaig jurar a mà alçada que desistia de portar-los a la terra que els havia concedit, una terra que regalima llet i mel, la més encisa-dora de totes les terres, perquè havien menyspreat els meus decrets, no seguien els meus preceptes i havien profanat els meus dies de repòs, perquè tenien el cor fascinat pels seus ídols. Però em va fer llàstima destruir-los, i no els vaig exterminar en el desert.” “Després, en el desert, vaig dir als seus fills: No seguiu les ensenyances dels vostres pares, no imiteu els seus costums i no us contamineu amb els seus ídols. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu; se-guiu les meves normes, observeu els meus preceptes i compliu-los. Santifiqueu els meus dies de repòs, a fi que siguin un senyal del pacte entre jo i vosaltres; i que se sàpiga que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu. Però també els fills es van rebel·lar contra mi: no van complir els meus estatuts, no van observar ni van mirar de practicar els meus preceptes, que són els que donen vida a l’home que els compleix, ans van profanar els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d’abocar la meva indignació damunt d’ells i desfogar sobre ells la meva ira en el desert. Però, per consideració al meu nom, vaig retenir la meva mà, de manera que no fos profanat als ulls de les nacions que havien vist com jo els havia fet sortir. També els vaig jurar a mà alçada, en el desert, que els escamparia entre les nacions i que els dispersaria entre els països, perquè no havien observat els meus estatuts, sinó que, menyspreant els meus preceptes, van profanar els meus dies de repòs, perquè els seus ulls anaven darrere els ídols dels seus pares. Fins els vaig permetre preceptes que no els feien cap bé, i estatuts en els quals no podrien viure, i vaig deixar que es contaminessin en les seves ofrenes, quan feien passar pel foc tot primer nascut, per fer que s’hor-roritzessin i reconeguessin que jo sóc el Senyor.” “Per tant, parla a la casa d’Israel, fill d’home, i digues-los: Això diu Déu, el Senyor: Fins i tot en això m’han ultratjat els vostres avantpassats prevaricant contra mi: després d’haver-los introduït a la terra que havia jurat de donar-los, pertot arreu on van veure un turó elevat i un arbre frondós, allí van oferir els seus sacrificis i van presentar les seves ofre-nes provocatives, allí van presentar els seus perfums agradables i van vessar les seves libacions. Llavors els vaig preguntar: Què és aquest lloc alt on vosaltres acudiu?” Així li ha quedat el nom de Bamà fins al dia d’avui. “Per tant, digues a la casa d’Israel: Això diu Déu, el Senyor: Després que us esteu contaminant, comportant-vos com els vostres pares, i seguiu fornicant darrere les seves abominacions, presentant les vostres ofrenes, fent passar pel foc els vostres fills, i conta-minant-vos amb els vostres ídols fins al dia d’avui, ¿encara m’haig de deixar consultar per vosaltres, casa d’Israel? Per vida meva, diu Déu, el Senyor, que no em deixaré consultar per vosaltres!
Ezequiel 20:5-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: El dia que vaig escollir Israel, vaig fer un jurament als descendents del casal de Jacob i em vaig fer conèixer a ells en el país d’Egipte. El meu jurament va ser aquest: Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. Aquell dia els vaig jurar que els faria sortir del país d’Egipte i que els portaria a un país que jo havia explorat per a ells, un país que regalima llet i mel, el més esplèndid de tots. I els vaig donar aquesta ordre: Que cadascú rebutgi els ídols detestables que el sedueixen. No deixeu que us profanin els ídols repugnants d’Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. »Però ells es van rebel·lar contra mi i no em volgueren escoltar. Ningú no va rebutjar els ídols detestables que el seduïen ni abandonà els ídols repugnants d’Egipte. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació a Egipte mateix, i calmar així el meu enuig. Però no ho vaig fer per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers amb qui vivien; així em vaig fer conèixer a ells fent-los sortir del país d’Egipte davant els estrangers. Els vaig fer sortir d’Egipte i els vaig menar al desert. Els vaig donar els meus preceptes i els vaig fer conèixer els meus decrets, que donen vida a qui els compleix. També els vaig donar els meus dies de repòs, com un signe del pacte que hi ha entre jo i ells, perquè se sàpiga que jo, el Senyor, els consagro al meu servei. Però el poble d’Israel es va rebel·lar contra mi al desert: no seguien els meus preceptes, rebutjaven els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven greument els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació allà al desert i fer-los desaparèixer. Però no ho vaig fer per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble. I, encara veient això, en el desert, rebutjaven els meus decrets, no seguien els meus preceptes i profanaven els meus dies de repòs, perquè els seus ídols repugnants els tenien el cor robat. Jo els vaig jurar que no els faria entrar al país que els havia donat, un país que regalima llet i mel, el més esplèndid de tots. Però em vaig desdir d’exterminar-los, no els vaig fer desaparèixer al desert. »Llavors, en el desert, vaig ordenar als seus fills: No seguiu els preceptes dels vostres pares, no guardeu el que us manen ni deixeu que us profanin els ídols repugnants. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. Seguiu els meus preceptes, observeu els meus decrets i poseu-los en pràctica. Santifiqueu els meus dies de repòs, perquè siguin un signe del pacte que hi ha entre jo i vosaltres i se sàpiga que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu. Però també els seus fills es van rebel·lar contra mi: no seguien els meus preceptes, no guardaven ni posaven en pràctica els meus decrets, que donen vida a qui els compleix, i profanaven els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d’abocar damunt d’ells la meva indignació al desert i calmar així el meu enuig. Però em vaig contenir per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble. També els vaig jurar al desert que els dispersaria entre les nacions i els escamparia pels països, perquè no complien els meus decrets, rebutjaven els meus preceptes, profanaven els meus dies de repòs i es deixaven seduir pels ídols repugnants dels seus pares. ¿És que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vida? ¿Sóc jo qui va portar-los a cometre la profanació d’oferir-me en sacrifici els seus primogènits? ¿Els vaig horroritzar, perquè així sabessin que jo sóc el Senyor?” »Ara, doncs, fill d’home, parla encara al poble d’Israel i digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Els vostres pares van continuar ultratjant-me amb les seves infidelitats. Jo els vaig fer entrar al país que els havia jurat de donar-los; però pertot on veien un turó elevat i un arbre ufanós, hi oferien els seus sacrificis, portaven les seves odioses ofrenes, presentaven els seus perfums d’olor agradable i vessaven les seves libacions. Jo els vaig preguntar: ‘No són ben reconsagrats aquests turons on aneu?’ I n’han dit turons sagrats per sempre més.” »Per tant, digues al poble d’Israel: “Això us fa saber el Senyor Déu: Vosaltres quedeu impurs, ja que feu com els vostres pares, us prostituïu amb ídols detestables i, cremant en sacrifici els vostres fills, continueu encara avui deixant que us profanin tots els vostres ídols repugnants. Com puc deixar-me consultar per vosaltres, poble d’Israel? Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que no em deixaré consultar.