Èxode 4:1-31
Èxode 4:1-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Moisès va contestar: “¿I si no em creuen ni volen fer cas del que els dic, sinó que em responen: A tu no se t’ha aparegut el Senyor?” El Senyor li preguntà: “Què és això que tens a la mà?” Ell digué: “Una vara”. Li diu: “Llança-la a terra.” Ell la llan-çà a terra, i es va tornar una serp; i Moisès fugia d’ella. Aleshores el Senyor digué a Moisès: “Allarga la mà i agafa-la per la cua.” Va estendre la mà, la va agafar i, en tenir-la a la mà, se li convertí altre cop en una vara. “Això perquè creguin que se t’ha presentat el Senyor, el Déu dels teus pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.” A més, el Senyor li va dir: “Fica’t la mà al pit.” Ell es va ficar la mà al pit i, quan la va treure, aparegué leprosa, blanca com la neu. Aleshores Déu digué: “Torna a ficar-te la mà al pit.” Ell va tornar a ficar-se la mà al pit, i quan la va treure, vet aquí que estava tan sana com la resta del seu cos. “Així, doncs, si no et creuen ni fan cas del primer senyal, faran cas del segon. I si no creuen aquests dos senyals ni escolten la teva veu, prendràs aigua del riu i l’escamparàs per terra, i l’aigua que hauràs pres del riu es convertirà en sang sobre la terra.” Moisès va dir al Senyor: “Oh, Senyor; jo no he estat home de paraula fàcil, ni abans ni ara, ni tampoc des que tu has parlat amb el teu servent, sinó que tinc dificultat de parlar i expressar-me.” El Senyor li replicà: “Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa mut o sord, que hi vegi o cec? No sóc jo el Déu Etern? Doncs, vés, que jo estaré a la teva boca i t’ensenyaré el que has de dir.” I Moisès digué: “Oh, Senyor, fes venir un altre per a enviar-l’hi.” Llavors el Senyor es va enfadar amb Moisès i li digué: “¿No tens el teu ger-mà Aaron, el levita? Jo sé que ell sap parlar bé. I vet aquí que ara precisament ve a trobar-te. Quan et vegi se li omplirà el cor d’alegria. Tu li parlaràs i li posaràs les paraules a la boca; i jo estaré a la teva boca i a la seva i us ensenyaré el que heu de fer. Ell parlarà per tu al poble, ell et farà de boca, i tu li faràs de Déu. Porta també aquesta vara a la mà, perquè amb ella has de fer els senyals.” Moisès va marxar i es va dirigir a casa del seu sogre, Jetró, i li digué: “Deixa que me’n vagi i torni amb els meus germans d’Egipte per veure si en-cara són vius.” I Jetró digué a Moisès: “Vés en pau!” I quan encara era a Madian, el Senyor va dir a Moisès: “Vés, torna a l’Egipte, que ja són morts tots els qui et volien prendre la vida.” Moisès va prendre la seva dona i el seu fill, els va muntar damunt d’un ase i es va encaminar cap a l’Egipte. També va prendre la vara de Déu a la mà. El Senyor també digué a Moisès: “Quan siguis a l’Egipte, mira de fer da-vant del faraó tots els prodigis que t’he donat poder de fer; per bé que jo enduriré el seu cor i no deixarà marxar el poble. Llavors diràs al faraó: Això diu el Senyor: Israel és el meu fill, el meu primogènit. T’he demanat: Deixa sortir el meu fill perquè em doni culte, però tu has refusat de deixar-lo sortir; per això, doncs, jo mataré el teu fill primogènit.” Succeí que durant el viatge, quan eren al lloc de descans, el Senyor li va sortir a l’encontre amb intenció de matar-lo. Llavors Siporà va agafar un tallant de pedra i va tallar el prepuci del seu fill i amb ell li va tocar els peus tot dient: “Ben cert que tu ets per a mi un espòs de sang.” I el Senyor el va deixar. Ella digué “espòs de sang” per causa de la circum-cisió. El Senyor va dir a Aaron: “Vés cap al desert, a l’encontre de Moisès.” Ell va marxar i el va trobar a la muntanya de Déu, i el va saludar amb un bes. Moisès va explicar a Aaron tot el que el Senyor li havia comunicat i tots els senyals que li havia manat de fer. Després Moisès i Aaron se’n van anar i van aplegar tots els ancians dels fills d’Israel; i Aaron els va contar tot el que el Senyor havia dit a Moisès, i aquest va mostrar els prodigis davant de tot el poble. El poble va creure i, en sentir que el Senyor havia visitat els fills d’Israel i havia vist la seva aflicció, es van prosternar en adoració.
Èxode 4:1-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Moisès va respondre: – Els israelites no em creuran ni m’escoltaran. Diran: “No és veritat que se t’hagi aparegut el Senyor Déu.” El Senyor li preguntà: – Què hi tens, a la mà? Moisès respongué: – Un bastó. El Senyor li va ordenar: – Llança’l a terra. Ell l’hi va llançar, i el bastó es convertí en una serp. Quan la va veure, Moisès es féu enrere. El Senyor li va dir: – Allarga la mà i agafa-la per la cua. Ell va allargar la mà i l’agafà. I, a la seva mà, la serp es va convertir altra vegada en un bastó. El Senyor va afegir: – Així creuran que se t’ha aparegut el Senyor, el Déu dels seus pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob. El Senyor li digué encara: – Posa’t la mà al pit. Ell ho va fer així i, quan la va treure, era plena de lepra, blanca com la neu. Després el Senyor li digué: – Posa’t altra vegada la mà al pit. Ell va fer-ho així i, quan la va treure del pit, tornava a ser com abans. El Senyor va afegir: – Si no et volen creure i no fan cas de tu pel primer prodigi, et creuran pel segon. I si tampoc no et creuen ni fan cas d’aquests dos prodigis, vés a buscar aigua del Nil i escampa-la per terra; l’aigua que hauràs tret del riu es convertirà en sang. Moisès va dir al Senyor: – Senyor, et demano que m’excusis. Jo no sé parlar. No n’he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules. El Senyor li respongué: – Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui li dóna la vista o fa que sigui cec? ¿No sóc jo, el Senyor? Ara, doncs, vés, que jo seré amb tu quan parlis i t’ensenyaré què has de dir. Moisès va insistir: – T’ho suplico, Senyor, envia-hi algú altre. El Senyor, irritat contra Moisès, li va dir: – ¿No tens el teu germà Aaron, el levita? Jo sé que ell parla bé. Mira, ara mateix et ve a trobar i s’alegrarà sincerament de veure’t. Parla amb ell i explica-li què ha de dir. Jo seré amb tu i amb ell quan parlareu i us ensenyaré què heu de fer. Ell parlarà al poble en lloc teu; ell et farà de portaveu i tu li faràs de déu. I pren també el bastó; et servirà per a fer els prodigis. Moisès va tornar cap al seu sogre Jetró i li digué: – Permet que me’n torni cap als meus germans que són a Egipte; vull veure si encara són vius. Jetró li va respondre: – Vés-te’n en pau. Mentre encara era a Madian, el Senyor havia dit a Moisès: – Torna a Egipte, que ja són morts tots els qui et volien matar. Moisès va prendre la seva dona i els seus fills, els va fer pujar a l’ase i se’n tornà cap a Egipte; portava a la mà el bastó de Déu. El Senyor digué a Moisès: – Quan tornis a Egipte, recorda tots els prodigis que t’he concedit de realitzar i repeteix-los davant el faraó. Jo li enduriré el cor, i ell no deixarà sortir el poble. Digues-li: “Això diu el Senyor: Israel és el meu fill primogènit. Jo t’he manat que deixessis venir el meu fill a adorar-me i no ho has permès; ara, doncs, jo mataré el teu primogènit.” Durant un descans del viatge, el Senyor es va acostar a Moisès i el volia fer morir. Però Siporà va agafar una pedra esmolada, tallà el prepuci del seu fill i amb el prepuci va tocar els peus de Moisès, mentre deia: «Tu ets per a mi un espòs de sang.» Aleshores el Senyor es va allunyar. Siporà havia dit «espòs de sang» referint-se a la circumcisió. El Senyor digué a Aaron: – Vés a trobar Moisès al desert. Ell hi anà, el trobà a la muntanya de Déu i el va besar. Moisès va explicar a Aaron tot el que el Senyor li havia manat de dir i tots els prodigis que li havia ordenat de fer. Després Moisès i Aaron van reunir tots els ancians dels israelites. Aaron els va transmetre el missatge que el Senyor havia comunicat a Moisès i va fer els prodigis davant el poble. Els israelites van creure i, en sentir que el Senyor havia decidit d’intervenir a favor d’ells i que havia vist la seva opressió, es van agenollar i prosternar.