Èxode 2:1-25
Èxode 2:1-25 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Hi hagué un home de la tribu de Leví que s’havia casat amb una dona de la mateixa tribu. Ella va concebre i va tenir un fill; i veient que era bufó, el tingué amagat durant tres mesos. Però com que ja no el podia amagar per més temps, va agafar una cistella de papir, la va calafatejar amb betum i pega, va posar-hi el nen a dins i la deixà entre els joncs, a la vora del riu. Mentrestant, la germana del nen, d’un tros lluny, s’estava a l’aguait per veure què li passaria. La filla del faraó va baixar a banyar-se al riu i, mentre les seves serventes es passejaven per la riba, va veure la ciste-lla entre els joncs i va fer que una de les serventes l’agafés. Quan la va obrir, va veure el nen, i el nen es va posar a plorar. Digué, plena de compassió. “Aquest és un nen dels hebreus.” Llavors la seva germana va dir a la filla del faraó: “¿Vols que vagi a buscar-te una dida, d’entre les hebrees, perquè et criï aquest nen?” “Vés-hi” –digué la filla del faraó. I la noia va anar a buscar la mare del petit. I la filla del faraó li va dir: “Emporta’t aquest menut i cria’l per mi, i jo et passaré el teu salari.” La dona prengué el nen i el va criar. Quan el nen ja va ser gran, el portà a la filla del faraó, i ella se’l va afillar i li va posar el nom de Moisès, perquè deia: “L’he tret de les aigües.” Per aquell temps, quan Moisès ja era gran, succeí que va anar on eren els seus germans, els fills d’Israel, i es va adonar del treball feixuc que feien, i veié que un egipci pegava un hebreu, un dels seus germans. Llavors, Moisès va mirar al seu voltant i, veient que no hi havia ningú, va matar l’egipci i el va colgar sota la sorra. L’endemà va tornar a sortir, i es va trobar amb dos hebreus que s’estaven barallant. Dirigint-se a l’agressor, li digué: “Per què pegues el teu company?” Li contestà: “Qui t’ha posat per cap i jutge de nosaltres? ¿Que potser penses matar-me a mi, tal com vas matar l’egip-ci?” Llavors Moisès va agafar por, i pensava: “Segurament que ja se sap el fet.” El faraó es va assabentar d’aquell fet i buscava Moisès per matar-lo; però ell va fugir de davant del faraó i es dirigí cap a la terra de Madian; i quan va arri-bar prop d’un pou, s’hi va aturar. El sacerdot de Madian tenia set filles. Aquestes van arribar, van pouar, i van omplir les piles per abeurar les ovelles del seu pare. Llavors es van presentar els pastors i les van fer fora. Però Moisès es va alçar i les va defensar, i va abeurar les seves ovelles. En ser de tornada on era el seu pare Reuel, aquest els va preguntar: “Com és que avui torneu tan aviat?” Van contestar: “És que un egipci ens ha defensat de la mà d’uns pastors, i fins ha pouat per a nosaltres i ha abeurat les ovelles.” Preguntà a les seves filles: “I on és ara? Per què l’heu deixat allí? Convi-deu-lo a menjar.” Moisès va acceptar de quedar-se amb aquell home, el qual va concedir la seva filla Siporà a Moisès. Aquesta va infantar un fill, i ell li va posar el nom de Guerxom, perquè va dir: “Sóc foraster en terra estrangera.” Succeí que, en aquells anys, va morir el rei d’Egipte. I els fills d’Israel, geme-gant sota l’esclavitud, clamaven; i el seu clam, des del fons de la seva opressió, va pujar a Déu. Déu va escoltar el seu clam, i es recordà del pacte que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob. I Déu va mirar els fills d’Israel i comprengué la seva situació.
Èxode 2:1-25 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família. La dona va tenir un fill. Veient que l’infant era bonic, el va amagar durant tres mesos. Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi l’infant i la deixà entre els joncs a la vora del Nil. La germana del nen vigilava de lluny estant per veure què li passaria. La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu. Ella veié la cistella enmig dels joncs i manà que una de les serventes anés a agafar-la. La va obrir i veié un nen que plorava. Se’n va compadir i digué: – És un infant hebreu. Llavors la germana del nen digué a la filla del faraó: – Vols que et vagi a buscar una dida hebrea perquè te’l criï? Ella li respongué: – Vés-hi. Ella anà a cridar la mare de l’infant. La filla del faraó li va dir: – Pren aquest infant i cria-me’l. Jo t’ho pagaré. La dona se’l va endur i el va criar. Quan el nen va ser gran, la mare el va dur a la filla del faraó, que l’adoptà com a fill i li posà el nom de Moisès, perquè va dir: «L’he tret de l’aigua.» Moisès es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i s’adonà dels treballs forçats que els imposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans. Va mirar a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, va matar l’egipci i l’enterrà a la sorra. L’endemà va tornar a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i va dir al qui no tenia raó: – Per què pegues a un company? Ell li replicà: – ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? ¿Que potser em vols matar tal com vas matar l’egipci? Llavors Moisès agafà por, perquè pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.» També el faraó ho va saber i cercava de matar Moisès. Però ell va fugir lluny del faraó i es refugià al país de Madian. Arribat allí, es va asseure al costat d’un pou. El sacerdot de Madian tenia set filles, que van anar a pouar aigua per omplir les piques i abeurar el ramat del seu pare. Llavors van arribar uns pastors que volien fer-les fora. Però Moisès es va aixecar, va defensar-les i abeurà el ramat que elles duien. Quan van tornar a casa del seu pare, que es deia Reuel, ell els digué: – Com és que avui torneu tan d’hora? Elles li van respondre: – Un egipci ens ha defensat contra els pastors; fins i tot ens ha pouat l’aigua i ha abeurat el ramat. Ell els digué: – I on és, aquest home? Per què l’heu deixat allí? Aneu a buscar-lo i que vingui a menjar amb nosaltres. Moisès es va quedar de bona gana amb aquell home, que li donà la seva filla Siporà per muller. Ella va tenir un fill, i Moisès li posà el nom de Guerxom (que significa «immigrant allí»), perquè va dir: «Sóc un immigrant en una terra estrangera.» Al cap de molt de temps, el rei d’Egipte va morir. Mentrestant, els israelites gemegaven i cridaven des del fons del seu esclavatge, i el seu clam va pujar fins a Déu, que va escoltar els seus gemecs i es recordà de l’aliança que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob. Déu va mirar els israelites i es va fer càrrec de la seva situació.