Ester 4:1-17 - Compara totes les versions

Comparteix

Quan Mardoqueu va saber tot el que havia passat, es va esquinçar els vestits i es va cobrir de sac i de cendra, i va començar a recórrer la ciu-tat cridant amargament fins que es va aturar davant l’entrada del palau reial, perquè ningú no podia passar pel portal reial vestit de sac. A cada província on arribava l’ordre del rei i el seu edicte, hi provocava una gran aflicció entre els jueus, amb dejunis, plors i planys; i per a molts el sac i la cendra eren el seu jaç. Les criades i els servidors d’Ester van anar a informar-la. Això va entristir molt la reina, que va fer portar roba a Mardoqueu perquè es vestís i es tragués la roba de sac, però ell no la va voler. Llavors Ester va cridar Atac, un dels eunucs que el rei havia assignat al seu servei, i li va ordenar que anés a veure Mardoqueu per informar-se del que passava i de quin era el motiu. Atac va anar a trobar Mardoqueu, que estava a la plaça de la ciutat, davant del portal reial, i Mardoqueu el va informar de tot el que havia passat i de la quantitat de diners que Aman havia promès de donar al tresor reial a canvi de l’extermini dels jueus. També li va donar una còpia de l’edic-te que s’havia promulgat a Susa per a exterminar-los, perquè el donés a Ester i se n’assabentés. També li demanava que anés a trobar el rei per demanar-li gràcia i perquè intercedís pel seu poble. Atac va tornar i va comunicar a Ester el missatge de Mardoqueu. Llavors Ester va donar aquest mis-satge a Atac perquè el dugués a Mar-doqueu: “Tots els servidors del rei i la gent de les províncies del rei saben prou bé que així que qualsevol home o dona que entri al pati interior per veure el rei, sense haver estat cridat, pesa damunt d’ell una llei terminant que el condemna a mort, llevat d’aquell a qui el rei estengui el seu ceptre d’or per guardar-li la vida; i a mi no se m’ha cridat a presència del rei en aquests darrers trenta dies.” Quan van comunicar a Mardoqueu les paraules d’Ester, Mardoqueu va manar que donessin a Ester aquesta resposta: “No et pensis que, perquè estàs al palau reial, te n’es-caparàs més fàcilment que qualsevol altre jueu. Ja que si en aquesta ocasió calles i no dius res, l’auxili i la salvació vindrà als jueus per un altre cantó, però tu i la teva família paterna morireu. I qui sap si ha estat per a una ocasió com aquesta que tu has arribat a ser reina.” Llavors Ester tornà a enviar aquesta resposta a Mardoqueu: “Vés i reuneix tots els jueus que es troben a Susa i feu un dejuni per mi. Que no mengin ni beguin res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves criades dejunarem igualment, i després aniré a veure el rei, malgrat que la llei no ho permeti; i si he de morir, moriré.” Llavors, Mardoqueu se’n va anar i va fer tot el que Ester li havia manat.

Quan Mardoqueu va saber tot el que havia passat, es va esquinçar els vestits, es vestí de dol amb roba de sac i es cobrí de cendra. I anava cridant amargament per la ciutat fins que va arribar a l’entrada del palau reial, on no es podia entrar vestit amb roba de sac. A cada província on arribava el decret promulgat pel rei esclatava un gran dol entre els jueus: dejunaven, ploraven, es planyien i molts s’ajeien, en senyal de dol, sobre els sacs i la cendra. Les serventes d’Ester i els seus eunucs vingueren a informar-la. La reina es trasbalsà profundament i envià vestits a Mardoqueu perquè es tragués la roba de sac, però ell no els va acceptar. Llavors Ester va cridar Atac, un dels eunucs del rei que estava al seu servei, amb l’encàrrec d’anar a trobar Mardoqueu i esbrinar què passava i per què feia tot allò. Atac va sortir a trobar Mardoqueu al carrer de la ciutat que porta a l’entrada del palau reial. Mardoqueu el va posar al corrent de tot el que li havia passat i de la quantitat exacta de plata que Aman havia promès d’ingressar al tresor reial a canvi d’exterminar els jueus. També li va donar una còpia del decret d’extermini promulgat a Susa, perquè l’ensenyés a Ester, la posés al corrent i li manés de presentar-se al rei a intercedir pel seu poble. Atac va tornar a Ester per explicar-li el que Mardoqueu havia dit. Ella ordenà a Atac que transmetés a Mardoqueu aquesta resposta: – Tothom sap, des dels funcionaris reials fins als habitants de tot l’imperi, que hi ha pena de mort per a qualsevol home o dona que s’acosti a l’atri interior del palau per presentar-se davant el rei sense haver estat cridat. Només pot salvar la vida si el rei estén damunt d’ell el ceptre d’or. Però a mi ja fa trenta dies que el rei no m’ha cridat. Atac va comunicar a Mardoqueu la resposta d’Ester. Aquest li va replicar: – No et pensis que, perquè ets de la casa reial, t’escaparàs de la sort de tots els jueus. Pensa que, si en aquesta ocasió tu calles, els jueus rebran d’un altre costat l’auxili i la salvació, però tu i la teva família morireu. Qui sap si és per a una ocasió com aquesta que has arribat a ser reina! Ester tornà a Mardoqueu aquesta resposta: – Vés a reunir tots els jueus de Susa i dejuneu per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves serventes dejunarem igualment. Després, per bé que la llei no ho permet, em presentaré al rei, i si em toca morir, moriré. Mardoqueu se’n va anar i va fer tot el que Ester li havia ordenat.