Ester 2:5-14
Ester 2:5-14 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
A la ciutadella de Susa vivia un jueu que es deia Mardoqueu, fill de Jaïr i descendent de Ximí i de Quix, de la tribu de Benjamí. Havia estat deportat de Jerusalem amb els captius que van anar a l’exili junt amb Jeconies, el rei de Judà, en la de-portació que va fer Nabucodonosor, rei de Babilònia. Mardoqueu havia criat Adassà, és a dir, Ester, filla del seu oncle, perquè era òrfena. La noia era bonica i ben plan-tada, i quan es va quedar sense pare ni mare, Mardoqueu la va adoptar com a filla seva. Quan es va proclamar l’ordre que el rei havia decretat, moltes noies van ser aplegades al palau reial de la ciutadella de Susa sota la custòdia d’Egai. També Ester fou portada al palau reial, i la van confiar al guardià de les dones. La noia li va agradar força i va trobar gràcia als seus ulls, de manera que li va proporcionar de seguida el que necessitava per a embellir-se i per a la subsistència, i li va assignar set noies escollides del palau reial i la va allotjar amb elles al millor apartament de l’harem. Ester no havia dit res sobre la seva raça ni sobre la seva família, perquè Mardoqueu li havia manat que no ho digués. Cada dia, Mardoqueu es passejava davant del pati de l’harem per saber com es trobava Ester i com la tractaven. A cada noia li tocava el torn de presentar-se davant del rei Assuer al cap de dotze mesos, segons l’estatut de les dones. Els dies de preparació els dedi-caven a l’embelliment: durant sis mesos amb oli i mirra, i els altres sis mesos amb ungüents i perfums dels que usen les dones. Quan una noia s’havia de presentar al rei, li donaven tot el que demanava i s’ho podia emportar de l’harem al palau reial. Al vespre s’hi presentava, i l’endemà al matí passava a un segon harem, sota la custòdia de Xaaixgaz, l’eunuc del rei i guardià de les concubines; i no es presentava més al rei, llevat que aquest s’hi complagués i la tornés a cridar pel seu nom.
Ester 2:5-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
A la ciutadella de Susa hi havia un jueu que es deia Mardoqueu. Era fill de Jaïr, descendent de Ximí i de Quix, de la tribu de Benjamí. Pertanyia als jueus que Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia deportat de Jerusalem amb Jeconies, el rei de Judà. Mardoqueu tenia una cosina, Adassà, coneguda amb el nom d’Ester, una noia molt bonica que feia goig de veure. Els seus pares havien mort, i Mardoqueu se n’havia ocupat i l’havia adoptada com a filla. Publicada l’ordre del rei de reunir moltes noies a la ciutadella de Susa i de confiar-les a Egai, també Ester va ser portada al palau reial i confiada a Egai, guardià de l’harem. La noia li va caure en gràcia i es guanyà el seu favor. Li va donar tot seguit els cosmètics i les provisions que calien, li va assignar les set millors serventes del palau i l’allotjà amb elles en una bona estança de l’harem. Però Ester no va revelar a quina nació pertanyia, perquè Mardoqueu li havia ordenat que no ho fes. Cada dia Mardoqueu es passejava davant el pati de l’harem per saber com estava Ester i com la tractaven. Segons els costums de l’harem, el torn de presentar-se al rei Xerxes arribava al cap de dotze mesos dedicats a l’embelliment amb els cosmètics: sis mesos de massatges amb oli de mirra i sis mesos més amb bàlsams i altres productes de bellesa. Llavors la noia podia presentar-se al rei. Tot el que demanava per a endur-se de l’harem al palau, li era concedit. Hi entrava al vespre, i l’endemà al matí passava en un segon harem, confiat a Xaaixgaz, l’eunuc guar-dià de les concubines. I no podia tornar a presentar-se al rei, fora que aquest ho desitgés i la fes cridar pel seu nom.