Cohèlet 9:11-18
Cohèlet 9:11-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
També he pogut observar que en aquest món no és dels lleugers la cursa, ni dels valents la batalla; tampoc no és dels savis el pa, ni dels prudents les riqueses, ni dels intel·ligents el favor, sinó que l’ocasió i la sort a tots ells acompanyen. Perquè l’home no sap quin serà el seu moment: com els peixos agafats en una xarxa fatal o com els ocells atrapats en un parany, així els humans són atrapats per l’infortuni que, de sobte, els cau al damunt. També he vist en aquest món un fet de la saviesa que m’ha semblat important: Hi havia una ciutat petita, que tenia pocs habitants, i un gran rei vingué a atacar-la; la va assetjar i va alçar davant d’ella grans baluards. Allí es va trobar un home pobre i savi que va salvar la ciutat amb la seva sa-viesa, i ningú no es va recordar més d’aquell home pobre. I jo dic: “Val més la saviesa que la força”, encara que la saviesa del pobre sigui menyspreada i els seus consells no siguin escoltats. Les paraules serenes dels savis es fan sentir millor que no pas els crits del sobirà dels necis. Val més la saviesa que les armes de guerra, però un sol error destrueix molta cosa bona.
Cohèlet 9:11-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Encara he vist més coses sota el sol: no són els més àgils els qui guanyen la cursa, ni els més forts els qui vencen en el combat; ni són els savis els qui tenen segur el menjar, ni els intel·ligents els qui es fan rics, ni els qui saben moltes coses els qui es guanyen l’amistat. Perquè a tothom li arriba el temps i el contratemps. De fet, l’home ignora la seva hora. Com els peixos agafats per la xarxa traïdora o com els ocells enxampats al parany, així són atrapats els homes per l’hora infausta que d’improvís els cau al damunt. Encara he vist sota el sol un cas referent a la saviesa que m’ha semblat important. Hi havia una ciutat petita, amb pocs habitants. Un rei poderós anà a atacar-la: hi va posar setge i va construir contra ella grans torres d’assalt. En aquella ciutat hi havia un home pobre però savi que, gràcies a la seva saviesa, hauria pogut salvar-la; però a ningú no se li va acudir de recórrer a un home pobre com ell. Doncs bé, jo afirmo que val més la saviesa que la força. Tanmateix, quan un home savi és pobre, la gent el menysprea i no escolta els seus consells. Val més escoltar les paraules d’un savi dites amb calma que els crits d’un capitost de necis. Val més la saviesa que les màquines d’atac. Però un sol error malmet molta cosa bona.