Daniel 7:1-14
Daniel 7:1-14 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Durant el primer any de Baltasar, rei de Babilònia, Daniel va tenir un somni i unes visions al seu cap men-tre era al llit. Tot seguit va posar per escrit el somni relatant les coses essen-cials del fet. Això és el que va explicar: “Jo estava mirant, en la meva visió nocturna, i vaig veure que els quatre vents del cel ava-lotaven la gran mar, i quatre bèsties enormes, diferents l’una de l’altra, emergien de la mar. La primera era com un lleó i tenia ales d’àguila. Mentre jo la mirava, li van ser arrencades les ales, fou alçada de terra i posada dreta sobre els seus peus com un home, i li van donar un cor humà. Tot seguit, una segona bèstia, sem-blant a un ós i que s’alçava més d’un costat, duia a la boca tres costelles aga-fades amb les dents, i li van dir això: Alça’t i devora força carn. Després d’això, jo seguia mirant i vaig veure’n una altra, semblant a un lleo-pard, que tenia quatre ales d’ocell a l’es-quena. La bèstia tenia quatre caps i li van donar poder. Després d’això, jo seguia mirant, en les visions nocturnes, i vaig veure una quarta bèstia, espantosa i terrible, ex-traordinàriament forta, que tenia unes grans dents de ferro; devorava i des-trossava, i trepitjava les sobres amb les potes. Era molt diferent de les altres bèsties anteriors i tenia deu banyes. Mentre jo les mirava, una altra banya més petita va sorgir d’entre les deu, que va arrencar tres de les primeres banyes. Aquesta banya tenia ulls, com els d’un home, i una boca que parlava amb arrogància. Vaig seguir mirant fins que es van instal·lar uns trons i un venerable ancià s’hi va asseure. El seu vestit era blanc com la neu, i la seva cabellera era com la llana pura; el seu tron, una flama de foc i les rodes, un foc ardent. Un riu de foc brollava i fluïa del seu davant. Milers de milers el servien, mi-ríades de miríades estaven davant d’ell. El tribunal s’assegué i els llibres foren oberts. Jo vaig mirar, atret per les coses tan arrogants que deia la banya petita. Vaig seguir mirant fins que van matar la bès-tia, van trossejar el seu cos i el van llançar al foc devorador. Quant a les altres bèsties, els van prendre el poder, però els van concedir d’allargar la vida fins al temps i el moment determinats.” “Jo continuava mirant, les visions nocturnes, i heus aquí que amb les nuvolades del cel venia algú semblant a un fill d’home. Va arribar fins a l’ancià venerable i el van presentar davant seu. I li van donar el domini, la glòria i el regne, a fi que tots els pobles, nacions i llengües el servissin. El seu domini és un domini etern, que no serà mai destruït.
Daniel 7:1-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El primer any del regnat de Baltasar, rei de Babilònia, Daniel, estant al llit, va tenir un somni; li van passar pel cap unes visions. I va escriure els punts cabdals del somni que havia tingut. És Daniel mateix qui parla: – Durant la nit he tingut una visió: els quatre vents del cel avalotaven el gran mar, i del mar en sortien quatre bèsties monstruoses, cada una dife-rent de les altres. La primera semblava un lleó amb ales d’àguila. Mentre jo la contemplava li van arrencar les ales, la van aixecar de terra, la van posar dreta com un home, sobre dos peus, i li van donar un enteniment humà. La va seguir una segona bèstia semblant a un ós; l’havien posada dreta sobre un costat, tenia entre les dents tres costelles, i li deien: “Vés, atipa’t de carn.” Després d’aquesta, vaig veure una altra bèstia semblant a una pantera amb quatre ales a l’esquena. Tenia quatre caps, i li van donar poder. Després d’ella, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure una quarta bèstia terrible, espantosa i extraordinàriament forta. Tenia unes grans dents d’acer, devorava i triturava, i amb les potes trepitjava les sobralles. Era diferent de totes les anteriors. Tenia deu banyes. Mentre les mirava, vaig veure que, entre les deu, sorgia una banya més petita, que en va arrencar tres de les altres. Aquella nova banya tenia ulls com els ulls humans i una boca que parlava amb insolència. »Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons on es va asseure un ancià carregat d’anys. El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima. El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent. Un riu de foc naixia i sortia del seu davant. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal es va asseure i foren oberts uns llibres. Jo estava mirant, atret per les paraules insolents que la banya proferia, i vaig veure que mataven la bèstia, trossejaven la seva carronya i la tiraven al foc. Les altres bèsties van ser privades del seu poder, però els fou concedit d’allargar la vida fins al temps i el moment fixats. Després, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure venir amb els núvols del cel algú semblant a un fill d’home; arribà fins a l’ancià carregat d’anys, el van presentar davant d’ell i li van donar el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge; el seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà.