Daniel 6:1-9
Daniel 6:1-9 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Darius va decidir establir al front del reialme cent vint sàtrapes que el governessin. I com a caps seus tres ministres –un d’ells era Daniel– als quals havien de donar comptes els sàtrapes, a fi que el rei no fos perjudicat en res. Però Daniel es distingia per damunt d’aquests sàtrapes i ministres perquè posseïa un esperit superior, i el rei es proposava nomenar-lo visir de tot el regne. Llavors els ministres i els sàtrapes buscaren un pretext contra Daniel per acusar-lo d’algun afer d’estat, però no podien trobar cap motiu d’acusació ni cap falta, perquè ell era honrat i no el podien acusar de cap negligència ni de cap corrupció. Aleshores aquells homes es van dir: “No trobarem cap pretext contra aquest Daniel per poder-lo acusar, si no és que en trobem algun de relacionat amb la llei del seu Déu.” Els ministres i els sàtrapes, tot seguit van anar a trobar el rei i li van dir: “Llarga vida al rei Darius! Tots els ministres del regne, prefectes, sàtrapes, consellers i governadors, de mutu acord, aconsellen que es promul-gui un edicte reial per a posar en vigor aquesta interdicció: Qualsevol persona que en el termini de trenta dies dirigeixi una pregària a qualsevol déu o home fora de tu, oh rei, que sigui llançat a la fossa dels lleons. Ara, doncs, oh rei, estableix la inter-dicció i signa l’edicte perquè no pugui ser alterada, d’acord amb la llei de Mè-dia i de Pèrsia, que és irrevocable.” Davant d’això, el rei Darius va signar l’edicte d’interdicció.
Daniel 6:1-9 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
i la reialesa va passar a Darius, el mede, que tenia seixanta-dos anys. Darius va creure oportú de nomenar cent vint sàtrapes per a administrar tot el seu reialme, i, per damunt d’ells, designà tres alts funcionaris. Daniel era un d’aquests tres. Els sàtrapes havien de donar compte de l’administració als tres alts funcionaris, per evitar al rei qualsevol perjudici. Daniel es distingia entre els alts funcionaris i els sàtrapes perquè estava dotat més que ningú, i el rei pensava posar-lo al capdamunt de tot el reialme. Per això els altres dos alts funcionaris i els sàtrapes cercaven algun motiu de queixa contra Daniel en l’administració del regne, però no van trobar-ne cap ni tampoc van trobar indicis de corrupció. Daniel era de tota confiança, i no el podien acusar de corrupció ni de negligència. Llavors aquells homes es van dir: «No trobarem res contra Daniel si no ho busquem en la religió del seu Déu.» Aquells alts funcionaris i sàtrapes van anar, doncs, tot seguit a trobar el rei per dir-li: – Que el rei Darius visqui per sempre! Tots els alts funcionaris del regne, els prefectes, els sàtrapes, els consellers i els governadors han acordat de redactar un decret reial que posi en vigor aquesta prohibició: “Durant trenta dies, ningú no podrà adreçar cap pregària a cap déu o a cap home, sinó tan sols a tu, oh rei; si ho fa, serà llançat a la fossa dels lleons.” Ara, doncs, oh rei, signa aquest decret i promulga aquesta prohibició; i que ningú no la pugui modificar, tal com exigeix la llei irrevocable dels medes i dels perses.