Fets dels Apòstols 9:18-43
Fets dels Apòstols 9:18-43 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
A l’instant li caigueren dels ulls com unes escates i recobrà la vista. Llavors es va aixecar i fou batejat. Després de prendre aliment va reco-brar les forces. I s’estigué amb els dei-xebles de Damasc uns quants dies. I ben aviat es posà a proclamar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu. I tots els oients estaven atònits i deien: “¿No és aquest el qui a Jerusalem perseguia els qui invoquen aquest nom, i per això havia vingut aquí, per endur-se’ls presos davant els principals sa-cerdots?” Però Saule cada cop era més ple de poder i deixava confosos els jueus residents a Damasc, demostrant que aquest és el Crist. Al cap d’un temps, els jueus es van confabular per eliminar-lo, però Saule fou advertit del seu com-plot. Com que estaven a l’aguait dia i nit, fins i tot a les portes de la ciutat, per tal de matar-lo, els seus deixebles se’l van endur de nit i el van despenjar muralla avall dins un cove. Arribat a Jerusalem intentava unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos un deixeble. Però Bernabé se l’endugué i el va presentar als apòstols, els contà com pel camí havia vist el Senyor i li havia par-lat, i com a Damasc havia predicat amb valentia en el nom de Jesús. Llavors convivia amb ells anant i venint per Jerusalem, predicant obertament en el nom del Senyor. També parlava i discutia amb els hel·lenistes, però ells tramaven la seva mort. Quan els germans ho van saber, el van fer baixar a Cesarea i l’enviaren a Tars. Mentrestant l’Església tenia pau per tot Judea, Galilea i Samaria, edificant-se i avançant en fidelitat al Senyor, i anava creixent confortada per l’Esperit Sant. S’esdevingué que Pere, que recorria tots els llocs, va baixar també a veure els creients que vivien a Lida. Allà va trobar un home paralític, que es deia Enees, ajagut en una llitera des de feia vuit anys. Pere li digué: “Enees, Jesucrist et dóna la salut: aixeca’t i fes-te el llit tu mateix.” A l’instant s’aixecà. I el veieren tots els habitants de Lida i de Saron, i es van convertir al Senyor. A Jafa vivia una dona creient que es deia Tabita, (en grec Dorques, que vol dir «gasela»); aquesta era una dona carregada de bones accions i d’actes de caritat. S’esdevingué per aquell temps que es va posar malalta i es va morir. Des-prés de rentar el seu cos, la van posar en una sala del pis de dalt. I com que Lida era prop de Jafa, quan els deixebles van saber que Pere era allà li van enviar dos homes amb aquest prec: “No t’entretinguis i vine aquí.” Pere s’alçà i se’n va anar amb ells. En ser allí el van fer pujar al pis de dalt i se li van presentar totes les viudes plorant i ensenyant-li els vestits i els mantells que Dorques feia quan vivia. Pere va fer sortir tothom a fora i agenollant-se es posà a orar, i adreçant-se a la morta digué: “Tabita, aixeca’t!” Ella obrí els ulls i, en veure Pere, es va asseure. Ell, donant-li la mà, la va fer alçar i, cridant els fidels i les viudes, els la presentà viva. Aquest fet es va saber per tot Jafa i molts van creure en el Senyor. Pere es va quedar a Jafa una bona temporada, a casa d’un tal Simó, que era pellaire.
Fets dels Apòstols 9:18-43 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
A l’instant li caigueren dels ulls una mena d’escates i recobrà la vista. Llavors mateix s’aixecà i es va fer batejar. Després prengué aliment i recobrà les forces. Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc, i ben aviat es posà a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu. Tothom qui el sentia no se’n sabia avenir i deia: – ¿No és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? ¿No havia vingut aquí precisament per endur-se’ls empresonats als grans sacerdots? Però Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, deixava confosos els jueus que vivien a Damasc. Passat bastant temps, els jueus van prendre l’acord de matar-lo, però Saule es va assabentar del complot. Ells vigilaven fins i tot les portes de la ciutat nit i dia per poder-lo matar. Però els seus deixebles, de nit, el baixaren muralla avall dins un cove. Saule va arribar a Jerusalem, i allà intentava d’unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols. Els explicà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contà amb quina valentia havia predicat a Damasc en el nom de Jesús. Des d’aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia en el nom del Senyor. També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega, però aquests cercaven de matar-lo. Quan els germans ho van saber, se’l van endur a Cesarea i d’allí el feren marxar a Tars. L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S’anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l’Esperit Sant. Pere, que anava passant pertot arreu, va baixar també a visitar els membres del poble sant que vivien a Lida. Allà va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys. Pere li digué: – Enees, Jesucrist et dóna la salut. Aixeca’t i fes-te el llit. Ell es va aixecar a l’instant. Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor. A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines. Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa. Com que Lida és a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere era allí i li enviaren dos homes a demanar-li que no trigués a anar a trobar-los. Pere se’n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l’acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles. Pere va fer sortir tothom i es quedà pregant agenollat. Després, girant-se cap al cadàver, digué: – Tabita, aixeca’t! Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar. Pere l’agafà per la mà i la féu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant i els la va presentar viva. La nova va córrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor. Pere es quedà a Jafa una temporada llarga, a casa d’un tal Simó, blanquer d’ofici.