Fets dels Apòstols 8:4-13 - Compara totes les versions

Fets dels Apòstols 8:4-13 BEC (Bíblia Evangèlica Catalana)

Els dispersats, per la seva part, anaven d’un lloc a un altre lloc anunciant la paraula de la bona nova. Felip va baixar a la ciutat de Samaria i els predicava Crist. Tots, sense excepció, estaven atents al que deia Felip, pel que havien sentit a dir i pels prodigis que li veien fer. Perquè els esperits immunds de molts posseïts sortien xisclant de mala mane-ra, i molts paralítics i esguerrats eren guarits; i l’alegria va omplir aquella ciutat. Un tal Simó, temps enrere, havia exercit la màgia en aquella ciutat i havia deixat atònita la gent de Samaria, fent-se passar per una persona excepcional i guanyant-se l’interès de tots, des del més petit al més gran, perquè deien: “Aquest home és la potència divina, l’a-nomenada Grandiosa.” I li feien cas perquè durant bastant de temps els havia embadalit amb les arts màgiques. Però quan van creure Felip, que pro-clamava la bona nova referent al Regne de Déu i el nom de Jesucrist, homes i dones es feien batejar. Fins i tot el mateix Simó va creure i, un cop batejat, no s’apartava del costat de Felip, contemplant ple d’admiració els senyals i grans prodigis que feia.

Fets dels Apòstols 8:4-13 BCI (Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional)

Els qui s’havien dispersat van anar pertot arreu anunciant la bona nova de la Paraula. Felip baixà a una ciutat de Samaria i els predicava el Messies. Unànimement la gent estava atenta al que deia Felip, ja que sentien contar i veien els prodigis que feia: els esperits malignes sortien de molts posseïts cridant i xisclant, i molts paralítics i coixos recobraren la salut. Hi hagué, doncs, una gran alegria en aquella ciutat. Feia temps que un tal Simó practicava la màgia en aquella ciutat i tenia bocabadats els samaritans. Es feia passar per un home amb molts poders, i tothom, des del més petit fins al més gran, estava pendent d’ell. La gent deia: «Aquest home és el mateix poder de Déu, l’anomenat Gran Poder.» Estaven, doncs, pendents d’ell, perquè ja feia molt de temps que els deixava bocabadats amb les seves arts màgiques. Però quan hagueren cregut Felip, que els anunciava la bona nova del Regne de Déu i del nom de Jesucrist, es van fer batejar, tant homes com dones. També Simó va creure i, un cop batejat, no se separava de Felip, estupefacte pels grans prodigis i senyals que contemplava.