Fets dels Apòstols 3:1-8 - Compara totes les versions

Pere i Joan pujaven al temple a l’hora de la pregària de la tarda. En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, perquè demanés caritat als qui hi entraven. L’home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple i els demanà caritat. Pere, juntament amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué: – Mira’ns! Ell se’ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. Llavors Pere li va dir: – De plata i d’or no en tinc, però el que tinc, t’ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca’t i camina! Pere l’agafà per la mà dreta i l’aixecà. A l’instant els peus i els turmells se li enfortiren, es posà dret d’un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple caminant i saltant i lloant Déu.

Pere i Joan pujaven [junts] cap al tem-ple a l’hora de l’oració de mitja tarda. Hi havia un home paralític de naixement que l’hi portaven cada dia i el deixaven vora la porta del temple, que en diuen la Bella, a fi que demanés al-moina als qui hi entraven. Aquest, veient que Pere i Joan anaven a entrar al temple, els demanava que li donessin almoina. Pere, al mateix temps que Joan, se’l va quedar mirant i li digué: “Mira’ns.” I ell estava atent esperant rebre’n al-guna cosa. Però Pere li digué: “De plata i d’or, no en tinc; però el que tinc, t’ho dono: En nom de Jesucrist, el Natzarè, cami-na!” I agafant-lo de la mà dreta l’alçà. De sobte se li afermaren les cames i els turmells, i es posà dret d’un salt i caminava. Llavors va entrar al temple amb ells, caminant i saltant i lloant Déu.