Fets dels Apòstols 3:1-20 - Compare All Versions

Comparteix

Pere i Joan pujaven [junts] cap al tem-ple a l’hora de l’oració de mitja tarda. Hi havia un home paralític de naixement que l’hi portaven cada dia i el deixaven vora la porta del temple, que en diuen la Bella, a fi que demanés al-moina als qui hi entraven. Aquest, veient que Pere i Joan anaven a entrar al temple, els demanava que li donessin almoina. Pere, al mateix temps que Joan, se’l va quedar mirant i li digué: “Mira’ns.” I ell estava atent esperant rebre’n al-guna cosa. Però Pere li digué: “De plata i d’or, no en tinc; però el que tinc, t’ho dono: En nom de Jesucrist, el Natzarè, cami-na!” I agafant-lo de la mà dreta l’alçà. De sobte se li afermaren les cames i els turmells, i es posà dret d’un salt i caminava. Llavors va entrar al temple amb ells, caminant i saltant i lloant Déu. Tot el poble el veié caminant i lloant Déu, i s’adonaven que aquell era el captaire que seia a la porta Bella del temple, i no se’n sabien avenir, astorats, del que li havia passat. Com que ell anava agafat a Pere i Joan, tot el poble, impressionat, va cór-rer per a unir-se a ells al pòrtic anome-nat de Salomó. Pere, en veure l’aglomeració, els digué: “Homes d’Israel, per què us admi-reu d’això? Per què ens mireu com si haguéssim fet caminar aquest home amb el nostre poder o la nostra pietat? El Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, el Déu dels nostres pares, glorificà el seu servent Jesús, aquell qui vosaltres vau lliurar i vau rebutjar quan va comparèixer davant Pilat, tot i que ell el volia deixar anar; però vosaltres vau negar el Sant i Just, i vau demanar que us indultés un assassí; vau matar l’autor de la vida, però Déu el ressuscità d’entre els morts i nosaltres en som testimonis. I per la fe en el nom d’ell, a aquest que veieu i coneixeu, el seu nom li ha donat fermesa; i la fe, que actua per mitjà d’ell, l’ha restablert totalment davant de tots vosaltres. Tanmateix, ja sé, germans, que tant vosaltres com els vostres dirigents vau obrar per ignorància, però Déu va complir el que havia predit per boca de tots el profetes: que el seu Crist havia de patir. Per tant, penediu-vos i convertiu-vos, a fi que els vostres pecats us siguin esborrats, a fi i efecte que vinguin de part del Senyor els temps de repòs i faci venir el qui us ha estat destinat, el Crist Jesús

Pere i Joan pujaven al temple a l’hora de la pregària de la tarda. En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, perquè demanés caritat als qui hi entraven. L’home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple i els demanà caritat. Pere, juntament amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué: – Mira’ns! Ell se’ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. Llavors Pere li va dir: – De plata i d’or no en tinc, però el que tinc, t’ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca’t i camina! Pere l’agafà per la mà dreta i l’aixecà. A l’instant els peus i els turmells se li enfortiren, es posà dret d’un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple caminant i saltant i lloant Déu. Tot el poble va veure com caminava i lloava Déu, i quedaren plens d’admiració i estupor pel que li havia passat: tots sabien que era l’home que s’estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica. Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va córrer meravellat darrere d’ells cap al pòrtic anomenat de Salomó. Pere ho veié i es va adreçar al poble dient: – Israelites, per què us estranyeu de tot això? Per què ens mireu així com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o per la nostra pietat? El Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares , ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure. Vau negar el Sant i el Just i demanàreu a Pilat que us concedís la llibertat d’un assassí. Vosaltres vau matar el capdavanter de la vida, però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts; nosaltres en som testimonis. Gràcies a la fe en el seu nom, Jesús ha restablert l’home que ara veieu i que tots coneixeu: aquesta fe, que ve per ell, l’ha curat completament davant de tots vosaltres. »Doncs bé, germans, ja sé que vosaltres i els vostres dirigents actuàveu per ignorància, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguin esborrats els vostres pecats. Així el Senyor farà venir un temps de consolació i us enviarà Jesús, el Messies que us ha estat destinat