Fets dels Apòstols 20:1-16
Fets dels Apòstols 20:1-16 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan hagué passat l’aldarull, Pau féu venir els deixebles per exhortar-los i se n’acomiadà per dirigir-se cap a Macedònia. Després de passar per aquelles con-trades donant-los abundosos estímuls, anà a Grècia. S’hi va estar tres mesos, però com que els jueus preparaven un atemptat contra ell, quan anava a embarcar-se cap a Síria, va decidir de tornar per Macedònia. Anaven amb ell Sòpatros, fill de Pirrus, de Berea, i els tessalonicencs Aristarc i Segon, a més de Gaius, de Derbe, Timoteu i, de l’Àsia, Tíquic i Tròfim. Aquests s’avançaren i ens esperaven a Troas. Nosaltres ens vam embarcar després dels dies dels Àzims a Filips, i al cap de cinc dies els vam aconseguir a Troas, on vam quedar-nos set dies. El diumenge ens vam reunir a partir el pa. Pau els parlava, i com que se n’havia d’anar l’endemà, va allargar el discurs fins a mitjanit. A la sala de dalt on eren reunits hi havia moltes llànties. Un jove que es deia Eutic s’havia assegut a la finestra. Mentre Pau s’allar-gava parlant, s’endormiscà i, rendit per la son, caigué daltabaix del tercer pis, i quan l’alçaren ja era mort. Però Pau va baixar, se li abocà al damunt i, mentre l’abraçava, digué: “No us alarmeu, que ja té alè.” Llavors tornà a dalt, va partir el pa, en va prendre i s’estigué conversant llargament, fins a trenc d’alba, i va partir. El jove el van portar amb vida, amb el gran consol de tots. Nosaltres ens vam anticipar a embar-car-nos i ens vam dirigir a Assos, i d’allí vam anar a recollir Pau, ja que havia disposat que ell hi aniria a peu. Quan ens aconseguí, a Assos, vingué a bord i ens vam dirigir a Mitilene. D’allí salpàrem i l’endemà vam arri-bar a l’altura de Quios; el dia següent vam costejar Samos i el tercer dia vam atracar a Milet. Pau havia decidit estalviar l’escala d’Efes per no perdre temps a l’Àsia, ja que tenia pressa per ser a Jerusalem, si era possible, el dia de la Pentecosta.
Fets dels Apòstols 20:1-16 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan s’hagué calmat l’avalot, Pau va convocar els deixebles per confortar-los, se n’acomiadà i se n’anà cap a Macedònia. Recorregué aquelles regions exhortant llargament els germans i arribà finalment a Grècia. Aquí passà tres mesos i, quan anava a embarcar-se cap a Síria, informat que els jueus li havien parat una emboscada, decidí de tornar per Macedònia. L’acompanyaven Sòpatre, fill de Pirrus, de Berea; Aristarc i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe; Timoteu, i dos de l’Àsia, Tíquic i Tròfim. Tots aquests s’avançaren i ens van esperar a Tròada. Nosaltres, passats els dies de la festa dels Àzims, ens férem a la mar des de Filips i al cap de cinc dies els aconseguírem a Tròada, on vam quedar-nos set dies. El primer dia de la setmana –el diumenge–, ens vam reunir per partir el pa. Pau, que havia d’anar-se’n l’endemà, els adreçava la paraula i va allargar la predicació fins a mitjanit. A la sala de la casa on ens havíem reunit hi havia moltes llànties. Un noi que es deia Èutic seia a la finestra mort de son. Com que Pau es va allargar molt, la son el va vèncer i va caure daltabaix des del tercer pis, i l’aixecaren ja mort. Llavors Pau va baixar, es va estirar al damunt del noi i, tot abraçant-lo, digué: – No us inquieteu, que el noi viu. Pau se’n tornà a dalt, partí el pa i en menjà. Després va continuar parlant força estona, fins a trenc d’alba, i se n’anà. Al noi se l’endugueren viu amb gran consol de tots. Nosaltres ens avançàrem per mar cap a Assos, on havíem de recollir Pau. Així ho va ordenar, ja que ell volia fer el viatge per terra. Quan ens va retrobar a Assos, el vam recollir i arribàrem a Mitilene. Salpàrem d’allí i l’endemà érem a l’altura de Quios, el dia següent passàvem davant de Samos i l’altre arribàvem a Milet. Pau havia decidit de no fer escala a Efes per no perdre temps a l’Àsia: tenia pressa per ser a Jerusalem, si li era possible, el dia de Pentecosta.