2 Cròniques 24:1-27
2 Cròniques 24:1-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Joaix tenia set anys quan va començar a regnar, i va ser rei quaranta anys a Jerusalem. El nom de la seva mare era Sibià, de Beerxeba. Joaix es va comportar rectament als ulls del Senyor, mentre visqué el sacer-dot Jehoiadà. Aquest el va casar amb dues dones, i elles li van infantar fills i filles. Després d’això, Joaix va decidir res-taurar el temple del Senyor. A tal fi va reunir els sacerdots i els levites i els digué: “Recorreu les ciutats de Judà un cop cada any i recolliu de tot Israel diners per a restaurar el temple del vostre Déu, i procureu ser diligents en aquest afer.” Però els levites no van ser diligents. Llavors el rei va cridar Jehoiadà, el gran sacerdot, i li digué: “Per què no has exigit dels levites que recaptessin de Judà i de Jerusalem la contribució que Moisès, servent del Senyor, i l’assemblea d’Israel van imposar per al Tabernacle de Reunió?” Perquè Atalia, aquella dona impia, i els seus partidaris van destrossar el tem-ple de Déu i van fer servir per als Baals tots els objectes sagrats del temple del Senyor. Aleshores el rei va manar que fessin una caixa i la posessin a la llinda de l’entrada del temple del Senyor. I van pregonar per Judà i Jerusalem que portessin al Senyor la contribució que Moisès, servent de Déu, havia im-posat a Israel en el desert. Tots els prohoms i tot el poble se’n van alegrar, i van portar la seva contribució i la van tirar a la caixa, fins a omplir-la. Quan era el moment, la caixa era portada per a la inspecció reial per mitjà dels levites, i quan veien que hi havia molts diners, venia l’escriba del rei i el comissari del gran sacerdot, buidaven la caixa i després la tornaven al seu lloc. Així ho feien cada dia, i van recollir molts diners. El rei i Jehoiadà els donaven als con-tramestres de les obres encarregats del servei del temple del Senyor, i aquests contractaven picapedrers i fusters per a restaurar-lo, així com els que treballa-ven el ferro i el bronze, a fi de consolidar el temple del Senyor. Els treballadors van ser diligents en les obres, i amb el seu treball van aconseguir restaurar, com era abans, el tem-ple de Déu. I el van deixar consolidat. Quan hagueren acabat, van portar al rei i a Jehoiadà el diner que quedava, que va servir per a fer els utensilis del temple del Senyor: utensilis per al mi-nisteri i per als holocaustos, copes i altres objectes d’or i de plata. I es van oferir holocaustos en el temple contí-nuament, durant tota la vida de Je-hoiadà. Però Jehoiadà es va fer vell i, carre-gat d’anys, va morir a l’edat de cent trenta anys. El van enterrar a la ciutat de David amb els reis, perquè havia actuat bé amb Israel, amb Déu i amb el seu temple. Després de la mort de Jehoiadà, els prínceps de Judà van venir i van dema-nar audiència al rei, i el rei se’ls va escoltar. Van abandonar el temple del Senyor, el Déu dels seus avantpassats, i van donar culte als arbres sagrats i als ídols. Aquest pecat va provocar la ira de Déu contra Judà i Jerusalem. El Senyor els va enviar profetes per fer-los tornar a ell, que els van amones-tar, però no els van escoltar. Llavors l’Esperit de Déu va inspirar Zacaries, fill del sacerdot Jehoiadà, i dret des d’un lloc elevat els digué: “Ai-xò diu Déu: Per què traspasseu el manament del Senyor? Així no podreu prosperar. Per haver abandonat el Senyor, ell també us abandonarà.” Però ells van conspirar contra Zacaries i, amb l’autorització del rei, el van apedregar al pati del temple del Senyor fins a deixar-lo mort. El rei Joaix no va tenir en compte l’afecte que Jehoiadà, el pare de Zacaries, havia tingut envers ell, sinó que va fer matar el seu fill. Zacaries digué en morir: “Que el Senyor ho vegi i en demani comptes!” Al cap d’un any, va pujar contra Joaix l’exèrcit de Síria, entraren a Judà i a Jerusalem i, d’entre la població, van exterminar tots els seus dirigents; i en-viaren tot el botí al rei de Damasc. L’exèrcit dels siris havia vingut amb pocs homes, però el Senyor va deixar a les seves mans un exèrcit molt nombrós, perquè havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus avantpassats. Així van executar la sentència contra Joaix. Quan els siris s’hagueren retirat, deixant-lo malferit, els seus mateixos servidors van conspirar contra ell per venjar la sang del fill del sacerdot Jehoiadà, i el mataren en el seu llit. Així morí; i el van enterrar a la ciutat de David, però no en els sepulcres dels reis. Els qui van conspirar contra ell eren: Zabad, fill de Ximat, l’ammonita, i Jehozabad, fill de Ximrit, la moabita. Quant als seus fills, al gran nombre de profecies contra ell i a la restauració del temple de Déu, tot és enregistrat en la relació que fa el Llibre dels Reis. Després, Amasies, el seu fill, va regnar en lloc d’ell.
2 Cròniques 24:1-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Joaix tenia set anys quan començà a regnar. Va ser rei quaranta anys a Jerusalem. La seva mare es deia Sibià i era de Beerxeba. Joaix va fer allò que plau al Senyor, mentre va viure el sacerdot Joiadà. Aquest el va fer casar amb dues dones, i d’elles, Joaix tingué fills i filles. Passat un cert temps, Joaix es proposà de restaurar el temple del Senyor. Va reunir els sacerdots i els levites i els digué: – Aneu per les ciutats de Judà i recolliu diners de tots els israelites per a reparar cada any el temple del vostre Déu. Sigueu diligents en aquest afer. Però els levites no tenien pressa. Llavors el rei cridà Joiadà, el màxim responsable, i li digué: – Per què no t’has preocupat que els levites recaptessin de Judà i de Jerusalem el tribut que Moisès, servent del Senyor, i l’assemblea d’Israel havien fixat per a la tenda que guardava el document de l’aliança? La malvada Atalia i tots els seus partidaris van destrossar el temple de Déu, i fins i tot havien fet servir per al culte dels Baals els objectes sagrats del temple del Senyor. Llavors el rei va ordenar que fessin una caixa i la posessin a la part de fora de la porta del temple del Senyor. Després van fer una proclama per Judà i Jerusalem manant que portessin al Senyor el tribut que Moisès, servent de Déu, havia fixat a Israel en el desert. Tots els prohoms i tot el poble se’n van alegrar, i venien a dipositar la seva contribució a la caixa, fins a omplir-la. Cada vegada que els levites duien la caixa a la inspecció reial i veien que hi havia molts diners, venien el canceller del rei i un inspector del gran sacerdot, buidaven la caixa i la tornaven a posar al seu lloc. Així ho feien cada dia, i van recaptar molts diners. El rei i Joiadà donaven els diners als encarregats de l’obra del temple del Senyor, i aquests contractaven picapedrers i fusters per a restaurar-lo, com també ferrers i fonedors de bronze per a reparar-lo. Els encarregats de les obres es posaren a la feina i, sota la seva direcció, la restauració va progressar. El temple de Déu quedà restablert i consolidat. Quan van acabar, dugueren al rei i a Joiadà la resta dels diners, i ells els destinaren a l’utillatge del temple del Senyor: utensilis per al culte i per als holocaustos, copes i objectes d’or i de plata. Mentre Joiadà va viure, sempre s’oferiren holocaustos en el temple. Però Joiadà es va fer vell i morí a l’avançada edat de cent trenta anys. El van enterrar amb els reis a la ciutat de David, perquè s’havia comportat bé amb Israel, amb Déu i amb el seu temple. Després de la mort de Joiadà, els prohoms d’Israel vingueren a retre homenatge al rei. El rei va fer cas del que li deien, i tots ells van abandonar el temple del Senyor, el Déu dels seus pares, per donar-se al culte dels bosquets sagrats i dels ídols. Aquest pecat va provocar la indignació divina contra Judà i Jerusalem. El Senyor els envià profetes per fer que es convertissin a ell, però no van escoltar les seves amonestacions. Llavors l’esperit de Déu s’apoderà de Zacaries, fill del sacerdot Joiadà, i des d’un lloc elevat digué al poble: – Això diu el Senyor: Per què violeu els manaments del Senyor? No en traureu cap profit. Com que heu abandonat el Senyor, ell també us ha abandonat a vosaltres. Alguns es van conjurar contra ell i, per ordre del rei, el van apedregar a l’atri del santuari del Senyor. El rei Joaix no tingué en compte el bé que li havia fet Joiadà, pare de Zacaries, i va fer matar el seu fill. Abans de morir, Zacaries exclamà: – Que el Senyor ho vegi i en demani comptes! Quan arribà la primavera, tropes aramees van atacar Joaix. Envaïren Judà, avançaren fins a Jerusalem, van matar tots els prohoms del poble i enviaren el botí al rei de Damasc. Tot i que la tropa aramea era reduïda, el Senyor va fer caure a les seves mans un exèrcit molt nombrós, perquè els de Judà havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. Joaix mateix va rebre el càstig que es mereixia. Quan els arameus s’hagueren allunyat del seu costat, deixant-lo en molt mal estat, els oficials del rei van conspirar contra ell per venjar l’assassinat del fill del sacerdot Joiadà, i el mataren en el seu llit. El van enterrar a la ciutat de David, però no en els sepulcres reials. Els qui van conspirar contra Joaix eren Zabad, fill de Ximat, l’ammonita, i Jehozabad, fill de Ximrit, la moabita. Pel que fa als fills de Joaix, als nombrosos missatges profètics contra ell i a la restauració del temple de Déu, tot consta en el Comentari del llibre dels Reis. El va succeir el seu fill Amasies.