2 Cròniques 18:1-34
2 Cròniques 18:1-34 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan Josafat ja tenia abundància de riqueses i honors, es va emparentar amb Acab. Al cap d’alguns anys va baixar a Samaria per visitar Acab, i Acab va fer matar una gran quantitat d’ovelles i de vedells en honor seu i per a la gent que l’acompanyava. Després li va proposar d’atacar Ramot-Galaad amb ell. Llavors Acab, rei d’Israel, digué a Josafat, rei de Judà: “Vols venir amb mi contra Ramot-Galaad?” I ell li respon-gué: “Jo sóc com tu, el meu poble és com el teu poble; vindré a la guerra amb tu.” A més, Josafat digué al rei d’Israel: “Et prego que consultis la paraula del Senyor.” El rei, doncs, va convocar els profetes, en nombre d’uns quatre-cents, i els preguntà: “Hem d’anar a combatre contra Ramot-Galaad o ho haig de deixar es-tar?” Ells li van contestar: “Vés-hi, que Déu la posarà en mans del rei.” Però Josafat va preguntar: “¿No hi haurà aquí cap més profeta del Senyor, perquè puguem consultar-lo per mitjà d’ell?” El rei d’Israel respongué a Josafat: “Queda un home pel qual podríem con-sultar el Senyor, però jo l’avorreixo perquè mai no em profetitza res de bo, sinó malaurances. És Micàiehu, fill d’Imlà.” Llavors el rei d’Israel va cridar un eunuc, i li digué: “Fes venir de seguida Micàiehu, fill d’Imlà.” El rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, seien cadascun al seu tron, amb vestits de gala, en una plaça a l’entrada de la porta de Samaria, i tots els profetes es-taven en èxtasi profètic davant d’ells. I Sidquiahu, fill de Quenaanà, s’ha-via fet uns corns de ferro i deia: “Amb aquests envestiràs els siris fins que no en quedi cap.” I tots els profetes anunciaven el mateix i deien: “Puja a Ramot-Galaad i venceràs; perquè el Senyor la posarà en mans del rei.” El missatger que havia anat a buscar Micàiehu li va parlar així: “Mira que els pronòstics dels profetes són unànimes sobre l’èxit del rei. Procura parlar com un d’ells i pronostica bon succés.” Però Micàiehu respongué: “Per vida del Senyor, que allò que el meu Déu m’indiqui, allò mateix és el que haig de dir.” Va arribar davant del rei, i el rei li preguntà: “Micàiehu, hem d’anar a llui-tar contra Ramot-Galaad o ho haig de deixar estar?” I ell li digué: “Pugeu-hi i vencereu, perquè seran lliurats a les vostres mans.” El rei li va replicar: “Quantes vegades t’haig de juramentar que no em di-guis més que la veritat en nom del Senyor?” Llavors ell respongué: “Jo he vist tot Israel escampat per les muntanyes, com ovelles sense pastor, mentre el Senyor deia: Aquests no tenen amo; que cadas-cú torni en pau a casa seva.” I el rei d’Israel digué a Josafat: “¿No et deia jo que aquest mai no pronostica res de bo per a mi, sinó malaurances?” Micàiehu replicà: “Escolteu, doncs, la paraula del Senyor: Jo veia el Senyor assegut al seu tron, i tots els exèrcits celestials situats a la seva dreta i a la seva esquerra. I el Senyor deia: ‘Qui enganyarà Acab perquè ataqui i caigui a Ramot-Galaad?’ I els uns deien una cosa i els altres en deien una altra. Llavors es va avançar un esperit, es va aturar davant del Senyor i li digué: ‘Jo l’enganyaré.’ I el Senyor li digué: ‘De quina manera?’ I ell li respongué: ‘Hi aniré i faré d’esperit de mentida a la boca de tots els seus profetes.’ I el Senyor li digué: ‘Tu aconseguiràs enganyar-lo. Vés i fes-ho així.’ Ara, doncs, el Senyor ha posat espe-rit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè el Senyor ha de-cretat la teva ruïna.” Llavors Sidquiahu, fill de Quenaanà, es va acostar a Micàiehu i li va donar una bufetada dient-li: “¿Per on l’esperit del Senyor ha sortit de mi per venir a parlar amb tu?” Micàiehu li respongué: “Tu mateix ho veuràs el dia que vagis amagant-te d’estatge en estatge.” Llavors el rei d’Israel va ordenar: “Agafeu Micàiehu i torneu-lo a dur a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei, i digueu-los: Això ordena el rei: Tan-queu aquest a la presó i poseu-li ració curta de pa i aigua fins que jo torni en pau.” A tot això, Micàiehu digué: “Si tu tornes en pau, és que el Senyor no ha parlat per mi.” I hi afegí: “Escolteu-ho tots els pobles!” Tot seguit, el rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, van pujar contra Ramot-Galaad. I el rei d’Israel digué a Josafat: “Em disfressaré i entraré així a la batalla, però tu vesteix les teves vestidures.” El rei d’Israel es va disfressar i van entrar els dos a la batalla. El rei de Síria havia manat als capitans dels seus carros: “No ataqueu petit ni gran, aneu només contra el rei d’Israel.” Quan els capitans dels carros veieren Josafat, van pensar: “Aquest deu ser el rei d’Israel”, i es van girar per lluitar contra ell, però Josafat es va posar a cridar, i el Senyor el va ajudar: Déu va fer que el deixessin. Perquè, en veure els capitans dels carros que no era el rei d’Israel, van deixar de perseguir-lo. Però un home va disparar el seu arc a l’atzar i va ferir el rei d’Israel per entre les juntures de l’armadura; i aquest digué al seu auriga: “Gira i treu-me de la formació, que estic ferit.” Però aquell dia la batalla es va en-durir, i el rei es va haver d’esforçar per mantenir-se dret en el seu carro enfron-tat amb el siris fins a la tarda; i quan ja es ponia el sol, va morir.
2 Cròniques 18:1-34 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Josafat arribà a tenir una gran riquesa i prestigi, i s’emparentà amb Acab, rei d’Israel. Passats alguns anys, baixà a veure Acab a Samaria. Acab va fer matar molts anyells, cabrits i vedells per al seu hoste i el seu seguici. Després el va convèncer perquè ataqués Ramot-Galaad. Acab, rei d’Israel, va dir a Josafat, rei de Judà: – Vols venir amb mi a Ramot-Galaad? Josafat li va respondre: – Jo faré com tu, el meu exèrcit farà com el teu; anirem junts a la guerra. Amb tot, Josafat va suggerir al rei d’Israel: – Abans, però, consulta el Senyor a veure què respon. El rei d’Israel va aplegar els profetes, uns quatre-cents homes, i els preguntà: – ¿Convé que ataquem Ramot-Galaad, o ho haig de deixar córrer? Ells van respondre: – Puja-hi, que Déu la farà caure en mans del rei. Llavors Josafat va demanar: – ¿No hi ha pas aquí cap més profeta del Senyor que poguéssim consultar? El rei d’Israel va dir a Josafat: – Encara hi ha un home per mitjà del qual podríem consultar el Senyor, però el tinc avorrit perquè mai no em profetitza res de bo, només desgràcies. És Micàiehu, fill d’Imlà. Josafat va replicar: – Majestat, no parlis així! Llavors el rei d’Israel va cridar un funcionari de la cort i li digué: – Corre, fes venir Micàiehu, fill d’Imlà. Entretant, el rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, seien, amb els vestits reials, cada un en un tron, a l’era que hi ha vora la porta de Samaria. Davant d’ells, tots aquells profetes entraven en deliri. Sidquiahu, fill de Quenaanà, s’havia fet unes banyes de ferro i deia: – Això diu el Senyor: “Així donaràs banyades als arameus fins que no en quedi cap.” Semblantment profetitzaven tots els altres profetes. Deien: – Puja a Ramot-Galaad, que triomfaràs! El Senyor la farà caure en mans del rei! El missatger que havia anat a cridar Micàiehu li digué: – Els profetes prediuen, tots alhora, la victòria del rei. Que el teu oracle sigui com el d’ells: anuncia la victòria! Micàiehu va respondre: – Et juro per la vida del Senyor que diré allò que el meu Déu em dirà. Va arribar on era el rei, i aquest li va preguntar: – Micàiehu, ¿convé que ataquem Ramot-Galaad, o bé ho haig de deixar córrer? Ell va respondre: – Pugeu-hi, que triomfareu! El Senyor la farà caure a les vostres mans! El rei va dir: – Quantes vegades t’hauré de conjurar que no em diguis res més que la veritat en nom del Senyor? Llavors Micàiehu va anunciar: – Veig tot Israel escampat per les muntanyes, com ovelles sense pastor. El Senyor ha dit: “No tenen amo.” Que cadascú torni en pau a casa seva! El rei d’Israel va dir a Josafat: – No t’ho deia? Mai no m’anuncia res de bo; només desgràcies. Micàiehu va afegir: – Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l’assistien, a dreta i a esquerra. El Senyor ha preguntat: “Qui seduirà Acab, el rei d’Israel, perquè pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?” L’un proposava una cosa; l’altre, una altra. En aquestes, l’esperit de profecia s’ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: “Jo el seduiré.” El Senyor li ha preguntat: “De quina manera?” Ell ha respost: “Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes.” El Senyor li ha dit: “El seduiràs. Te’n sortiràs. Vés i fes-ho així.” Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè té decidida la teva perdició. Llavors Sidquiahu, fill de Quenaanà, va donar una bufetada a Micàiehu tot dient-li: – Com és que l’esperit del Senyor ha sortit de mi per parlar-te a tu? Micàiehu li va respondre: – Ja t’ho trobaràs el dia que t’hauràs d’anar a amagar a la cambra més secreta. El rei d’Israel va ordenar a uns dels seus homes: – Agafeu Micàiehu, porteu-lo a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei, i digueu-los: “Això ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l’hi amb el pa i l’aigua racionats fins que jo tornaré victoriós.” Però Micàiehu replicà: – Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca. I va afegir encara: – Escolteu-ho, tots els pobles! El rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, van pujar contra Ramot-Galaad. El rei d’Israel va dir a Josafat: – Jo aniré al combat vestit com un soldat qualsevol. Tu posa’t els vestits reials. El rei d’Israel, que anava d’incògnit, va entrar en combat. El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus carros de guerra: – No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d’Israel. Quan els oficials dels carros van veure Josafat, es van pensar que era el rei d’Israel i l’envoltaren per atacar-lo. Aleshores Josafat es posà a cridar, i el Senyor l’ajudà: Déu els va fer desistir. Els oficials dels carros, en adonar-se que no era el rei d’Israel, el van deixar estar. Però algú va disparar l’arc i, per casualitat, va ferir el rei d’Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab va dir al qui menava el seu carro de guerra: – Gira i treu-me del camp de batalla, que estic ferit. Però com que aquell dia la batalla va ser molt aferrissada, el rei d’Israel hagué de quedar-se en el seu carro enfront dels arameus, fins al vespre. Va morir a posta de sol.