1 Samuel 17:1-11 - Compara totes les versions

Comparteix

Els filisteus van aplegar els seus exèrcits per a la guerra, i es van concentrar a Socó de Judà, i van acampar entre Socó i Azecà, a Efes-Dammim. Llavors Saül i els israelites es van aplegar, van acampar a la vall de l’Alzi-na i es van arrenglerar en ordre de ba-talla enfront dels filisteus. A l’un cantó hi havia els filisteus, dalt d’una muntanya, i a l’altre cantó hi ha-via els israelites, dalt d’una altra mun-tanya; i entre els dos hi havia la vall. Del campament de l’exèrcit dels filisteus, va sortir un campió anomenat Goliat, de Gat. La seva alçada era de sis colzes i un pam. Un casc de bronze cobria el seu cap i anava vestit amb una cota de malla que pesava cinc mil sicles de bronze. Es cobria les cames amb polaines de bronze i a les espatlles duia una llança de bronze. El pal de la seva llança era com un plegador d’ordit, i la punta de la llança pesava sis-cents sicles de ferro. Davant seu hi anava l’escuder. Es va aturar i va cridar cap a les tropes d’Israel: “Per què heu sortit en formació de combat? ¿No sóc jo filisteu i vosaltres servents de Saül? Escolliu-vos un home i que baixi contra mi. Si em venç a mi i em mata, nosaltres serem vassalls vostres; però si jo el guanyo i el mato, vosaltres sereu els nostres vassalls i ens servireu.” El filisteu hi va afegir: “Avui desafio les files d’Israel! Doneu-me un home i lluitarem tots dos.” Quan Saül i tot Israel van sentir les paraules d’aquell filisteu, es van desani-mar plens de por.

Els filisteus van mobilitzar les seves tropes. Es concentraren prop de Socó de Judà i acamparen entre Socó i Azecà, a Efes-Dammim. També es van mobilitzar Saül i els israelites. Van acampar a la vall de l’Alzina i van prendre posicions enfront dels filisteus. Els filisteus ocupaven una muntanya i els israelites l’altra, i entremig hi havia la vall. De les files dels filisteus va sortir aleshores un desafiador, de més de dos metres i mig d’alçada. Era Goliat, de Gat. Duia un casc de bronze i una cuirassa de malla de bronze que pesava cinquanta quilos. Unes polaines de bronze li protegien les cames, i portava penjada a les espatlles una javelina també de bronze. El pal de la seva llança era com una plegadora de teixidor; la punta de ferro, sola, ja pesava sis quilos. Davant seu hi anava l’escuder. Goliat es plantava allà al mig i cridava cap a les files d’Israel: – Per què heu sortit a combatre? Jo sóc filisteu, però vosaltres només sou esclaus de Saül. Trieu-vos un home que baixi a lluitar amb mi! Si ell guanya i em mata, serem els vostres vassalls; però si guanyo jo i el mato, vosaltres sereu vassalls nostres i us haureu de sotmetre. El filisteu afegia: – Desafio les tropes d’Israel. Que vingui un dels vostres i lluitarem tots dos! Quan Saül i tots els israelites sentien aquestes paraules del filisteu, quedaven esbalaïts de por.