1 Reis 8:22-61 - Compara totes les versions

Comparteix

Llavors Salomó es va posar davant l’altar del Senyor, en presència de tota l’assemblea d’Israel, amb les mans este-ses cap el cel, i digué: “Senyor Etern, Déu d’Israel, no hi ha cap déu igual a tu, ni dalt del cel ni aquí baix a la terra, que complei-xes l’aliança i la misericòrdia amb els teus servents que de tot cor caminen davant teu; que has complert amb el teu servent David, el meu pare, el que li vas pro-metre; li ho vas prometre de paraula i avui ho ha complert la teva mà. Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, compleix amb el teu servent David, el meu pare, la promesa que li vas fer dient-li: ‘No faltarà mai davant meu un home dels teus que ocupi el tron d’Israel mentre els teus descendents vetllin la seva conducta per caminar davant meu, com tu hi has caminat.’ Ara, doncs, et prego, Déu d’Israel, que confirmis la promesa que vas fer al teu servent David, el meu pare. Però, ¿és veritat que Déu pot habitar sobre la terra? Heus aquí que el cel i el cel del cel no et poden contenir: molt menys aquest temple que jo he construït! Tot i així, Senyor, Déu d’Israel, para atenció a la pregària i a la súplica del teu servent, i escolta el clam i la súplica que el teu servent eleva davant teu avui; que els teus ulls estiguin fixos sobre aquest temple nit i dia, sobre aquest lloc del qual vas dir: ‘Allà hi haurà el meu nom’; i escolta la pregària que el teu servent fa en aquest lloc. Escolta, doncs, la súplica que el teu servent i el teu poble Israel et dirigiran des d’aquest lloc; tu l’escoltaràs des del lloc on habites, des del cel; sí, l’escol-taràs i el perdonaràs. Si algú peca contra el seu proïsme i se li imposa una imprecació, fent-lo ju-rar, de manera que hagi de venir a jurar davant el teu altar, en aquest temple, tu, des del cel, escolta, actua i fes justícia als teus servents, condemnant el malvat fent recaure els seus fets sobre ell mateix, i justifica l’innocent premiant-lo segons la seva pròpia justícia. Si el teu poble Israel és derrotat davant l’enemic, per haver pecat contra tu, però es converteixen a tu i exalcen el teu nom, et supliquen i et preguen en aquest temple, tu, del cel estant, escoltaràs el teu poble Israel i el perdonaràs, i els retor-naràs a la terra que vas donar als seus avantpassats. Si el cel es tanca i deixa de ploure, per haver pecat ells contra tu, si preguen des d’aquest lloc i exalcen el teu nom, i es converteixen del seu pecat quan tu els afligeixis, escolta, tu, del cel estant, i perdona el pecat dels teus servents i del teu poble Israel, després que els hagis mostrat el bon camí que han de seguir; i concedeix llavors la pluja sobre la terra que vas donar com a heretat al teu poble. Si hi ha fam al país, si hi ha pesta o una malura, plaga, llagosta o pugó, si l’enemic assetja alguna de les ciutats del país, en qualsevol calamitat o malaltia, tota pregària, tota súplica que faci qualsevol home o tot el teu poble d’Is-rael, reconeixent cadascun la plaga en el seu cor, i estenent les seves mans vers aquest temple, escolta-la, des del cel, el lloc de la teva estada, i perdona; actua i paga a cadascun segons la seva conducta, tu que coneixes el seu cor, perquè tu, només tu, coneixes el cor de tots els humans; així et reverenciaran tot el temps de la seva vida sobre la terra que has donat als seus avantpassats. També els estrangers, els qui no són del teu poble d’Israel, els vinguts de terres llunyanes atrets per la teva anomenada, perquè han sentit parlar del teu gran nom, de la teva mà poderosa i del teu braç estès, quan vinguin a pregar en aquest temple, escolta’ls tu des del cel, el lloc de la teva estada, i actua d’acord amb tot el que els estrangers et demanin, a fi que tots els pobles de la terra coneguin el teu nom i et venerin, com el teu poble Is-rael, i perquè sàpiguen que, en aquest temple que he edificat, s’hi invoca el teu nom. Quan el teu poble surti de campanya contra el seu enemic, pel camí per on l’hauràs enviat, si prega al Senyor, mi-rant a la ciutat que tu has escollit i al temple que jo he edificat al teu nom, escolta del cel estant la seva pregària suplicant i defensa la seva causa. Si pequen contra tu –perquè no hi ha cap home que no pequi–, i tu, enutjat contra ells, els deixes a mans dels ene-mics, i aquests els duen captius al país enemic, sigui llunyà o proper, i llavors ells reflexionen estant al país on són captius, es converteixen i et supliquen misericòrdia a la terra dels seus segrestadors dient: ‘Hem pecat, hem estat dolents; som culpables!’, i es converteixen a tu de tot cor i amb tota l’ànima, a la terra dels enemics que els hauran fet presoners, i et supliquen mirant vers la terra que vas donar als seus avantpassats, la ciutat que has escollit i el temple que he edificat al teu nom, llavors, del cel estant, del lloc de la teva estada, escolta la seva oració supli-cant i defensa la seva causa, i perdona el teu poble en allò que hagi pecat contra tu, i en totes les trans-gressions amb què s’hagi rebel·lat con-tra tu, i fes que trobin misericòrdia da-vant dels qui els hagin fet captius, de manera que es compadeixin d’ells. Recorda que són el teu poble i la teva heretat, que tu vas treure d’Egipte, d’aquell forn de ferro. Que els teus ulls estiguin atents a la súplica del teu servent i a la súplica del teu poble Israel per escoltar-los sempre que clamin a tu, perquè tu els vas triar com a heretat teva d’entre tots els pobles de la terra, tal com vas prometre per mitjà de Moi-sès, el teu servent, quan vas treure els nostres avantpassats de l’Egipte, Senyor Etern!” Quan Salomó va acabar de dirigir al Senyor tota aquesta pregària i tota aquesta súplica, es va alçar de davant l’altar del Senyor, on estava prostrat de genolls amb les mans esteses vers el cel, i es va posar dret i va beneir tota l’assemblea d’Israel en veu alta: “Beneït sigui el Senyor, que ha donat repòs al seu poble Israel, d’acord amb tot el que havia promès! No ha faltat ni a una sola de les promeses de benau-rança que va dir per mitjà de Moisès, el seu servent! Que el Senyor, el nostre Déu, sigui amb nosaltres com ha estat amb els nostres avantpassats; que no ens deixi ni ens desempari, sinó que decanti el nostre cor vers ell, a fi que seguim en tot els seus camins i observem els seus manaments, els seus estatuts i les seves lleis, que va pres-criure als nostres avantpassats! Que aquestes paraules meves, amb les quals he pregat davant el Senyor, es mantinguin presents dia i nit davant el Senyor, el nostre Déu, perquè sostingui la causa del seu servent i la causa del seu poble Israel, segons el que necessitin dia rere dia, a fi que tots els pobles de la terra reconeguin que només el Senyor Etern és Déu i no n’hi ha d’altre. Que el vostre cor sigui íntegre envers el Senyor, el nostre Déu, caminant d’acord amb els seus preceptes i obser-vant els seus manaments com el dia d’avui.”

Salomó, dret de cara a l’altar del Senyor, davant tota l’assemblea d’Israel i amb les mans esteses cap al cel, va pregar així: – Senyor, Déu d’Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni dalt al cel ni aquí baix a la terra. Tu guardes l’aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer. Tu has complert les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas prometre de paraula, ho has dut a terme el dia d’avui. Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, guarda la promesa que vas fer a favor del teu servent, el meu pare David, quan li deies: “Mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu que ocupi el tron d’Israel, mentre els teus descendents vetllin sobre la seva conducta i es comportin davant meu com tu has fet.” Així, doncs, Déu d’Israel, et prego que es realitzi la promesa que vas fer al teu servent, el meu pare David. »Però, ¿és que Déu podria veritablement residir a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teva immensitat, molt menys aquest temple que jo t’he construït. Però tu, Senyor Déu meu, presta atenció a la pregària i a la súplica d’aquest servent teu. Escolta el clam i la pregària que aquest servent teu t’adreça avui. Tingues oberts els ulls nit i dia sobre aquest temple, sobre el lloc del qual tu vas dir: “Aquest lloc portarà el meu nom”, i escolta la pregària que el teu servent adreça vers aquest lloc. Escolta la súplica del teu servent i d’Israel, el teu poble, quan preguin de cara a aquest lloc. Escolta des del lloc on habites, des del cel: escolta i perdona! »Si un home és acusat d’haver-ne perjudicat un altre i aquest li exigeix que ell pronunciï una imprecació contra si mateix, si la pronuncia davant el teu altar en aquest temple, tu escolta des del cel i actua fent de jutge entre els teus servents. Condemna el culpable fent caure sobre ell el mal que ha obrat, i absol l’innocent tractant-lo d’acord amb la seva innocència. »Si els enemics derroten Israel, el teu poble, perquè ha pecat contra tu, però el teu poble es converteix i es confessa culpable, et prega i et suplica en aquest temple, tu escolta’l des del cel, perdona-li el pecat i fes-lo tornar a la terra que vas donar als seus pares. »Quan el cel es tanqui i no plogui perquè el poble ha pecat contra tu, si prega en aquest lloc i es confessa culpable, si es penedeix dels seus pecats perquè tu l’has afligit, tu escolta’l des del cel i perdona els pecats dels teus servents, el teu poble d’Israel, ensenya’ls el bon camí que han de seguir i concedeix la pluja a la teva terra, que vas donar en heretat al teu poble. »Si hi hagués fam o pesta al país, si bufessin vents xardorosos, si una malura s’apoderés de les espigues, si vingués la plaga de llagosta o de saltamartí, si l’enemic assetgés les ciutats del país, si arribés qualsevol calamitat o malaltia, llavors, tota pregària o súplica que qualsevol home o tot el teu poble d’Israel facin estenent les mans vers aquest temple amb el cor penedit, tu escolta-la des del cel, on tens el tron, perdona i obra donant a cadascú el que mereixin les seves obres: tu coneixes els cors, ets l’únic que coneixes el cor de tots els homes. Així et respectaran mentre visquin a la terra que vas donar als nostres pares. »Fins i tot l’estranger que no forma part del teu poble d’Israel i ve d’un país llunyà atret per la teva anomenada, ja que ha sentit parlar del teu gran nom, de la teva mà forta i del teu braç poderós, si ve a pregar en aquest temple, tu escolta’l des del cel, des del lloc on habites, i concedeix-li tot allò que ell t’hagi demanat. Així tots els pobles de la terra coneixeran el teu nom, et veneraran com et venera el teu poble d’Israel i sabran que aquest temple que jo he construït porta el teu nom. »Quan el teu poble surti a combatre contra l’enemic, cap on tu li hauràs indicat, si prega al Senyor de cara a la ciutat que has escollit i al temple que he dedicat al teu nom, tu escolta des del cel la seva pregària i la seva súplica, i fes-los justícia. »Si alguns pequen contra tu, perquè no hi ha home que no pequi, i tu, indignat contra ells, permets que els enemics els vencin, i els vencedors se’ls emporten captius en un país enemic, llunyà o proper; si en el país on són captius es penedeixen, es converteixen i et supliquen reconeixent que han pecat, que són dolents i culpables; si es converteixen, doncs, a tu amb tot el cor i amb tota l’ànima en aquell país enemic on els hauran portat, i et preguen de cara al seu país, a la terra que vas donar als seus pares, i de cara a la ciutat que tu has escollit i al temple que jo he dedicat al teu nom, llavors tu escolta’ls des del cel, des del lloc on habites, escolta la seva pregària i la seva súplica, i fes-los justícia. Perdona el teu poble que havia pecat contra tu, perdona totes les seves infidelitats i fes que s’apiadin d’ells els qui els hauran fet captius. Recorda que són el teu poble i la teva heretat, que vas fer sortir d’Egipte, d’enmig d’aquella fornal de ferro. Tingues els ulls oberts, escolta les súpliques d’aquest servent teu i les d’Israel, el teu poble, sempre que clamin a tu. Tu, Senyor Déu, te’ls has separat d’entre tots els pobles de la terra com a heretat teva, tal com vas prometre per boca de Moisès, el teu servent, quan vas fer sortir d’Egipte els nostres pares. Quan Salomó acabà d’adreçar al Senyor aquesta pregària i aquesta súplica, s’aixecà de davant l’altar del Senyor, on estava agenollat amb les mans esteses cap al cel, i dret va beneir amb veu forta tota l’assemblea d’Israel dient: – Beneït sigui el Senyor, que ha concedit un lloc de repòs al seu poble d’Israel, tal com havia promès! No ha fallat ni una sola de les bones promeses que havia fet per boca de Moisès, el seu servent. Que el Senyor, el nostre Déu, sigui amb nosaltres tal com va ser amb els nostres pares. Que no ens deixi ni ens abandoni. Que inclini els nostres cors cap a ell perquè seguim tots els seus camins i observem els manaments, els decrets i els preceptes que va donar als nostres pares. Que el Senyor, el nostre Déu, tingui presents prop d’ell nit i dia les súpliques que li acabo d’adreçar, i faci justícia a aquest servent seu i al seu poble d’Israel en les necessitats de cada dia. Així tots els pobles de la terra reconeixeran que el Senyor és Déu i que no n’hi ha d’altre. Que el vostre cor sigui tot sencer del Senyor, el nostre Déu! Que us comporteu d’acord amb els seus decrets i observeu els seus manaments, tal com feu el dia d’avui!