1 Reis 4:1-34
1 Reis 4:1-34 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Salomó va ser rei de tot Israel, i aquests van ser els seus funcio-naris: Azariahu, fill de Sadoc, sacerdot; Elihòref i Ahià, fills de Xixà, secretaris; Josafat, fill d’Ahilud, cronista; Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandant de l’exèrcit; Sadoc i Abiatar, sacerdots; Azariahu, fill de Natan, superintendent; Zabud, fill del sacerdot Natan, conseller reial; Ahixar, majordom del palau; i Ado-ram, fill d’Abdà, era el cap del reclu-tament. Salomó tenia, en tot Israel, dotze prefectes encarregats de proveir les neces-sitats del rei i la seva casa. A cada un li pertocava el subministrament un mes a l’any. Aquests són els seus noms: Ben Hur, a la muntanya d’Efraïm. Ben Dèquer, a Macàs, a Xaalbim, a Betxèmeix i a Elon de Bethanan. Ben Hèssed, a Arubot; d’ell era Socó i tota la regió d’Hèfer. Ben Abinadab, casat amb Tafat, filla de Salomó, tenia tota la regió alta de Dor. Baanà, fill d’Ahilud, tenia Tanac, Meguidó i tot el Betxean, que és al cos-tat de Jizreel, des de Betxean fins a Abel-Meholà, més enllà de Jocneam. Ben Guèber, a Ramot-Galaad; tenia les viles de Jaïr, fill de Manassès, que són a Galaad; també era seva la regió d’Argob, al Basan: seixanta grans ciu-tats, amb muralles i forrellats de bronze. Ahinadab, fill d’Idó a Mahanaim. Ahimaas, a Neftalí; aquest també prengué per muller una filla de Salomó, Basmat. Baanà, fill d’Huixai, a Aser i Alot. Jehoxafat, fill de Parúah, a Issacar. Ximí, fill d’Elà, a Benjamí. Guèber, fill d’Urí, a la regió de Ga-laad, el país de Sehon, rei dels amor-reus, i d’Og, rei de Basan. A més, hi havia un superintendent per a tot el país. Judà i Israel eren nombrosos com la sorra de la vora del mar. Menjaven, be-vien i estaven contents. I Salomó dominava sobre tots els reialmes, des del riu Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d’Egip-te. Tots van ser tributaris i vassalls seus, mentre ell visqué. La provisió diària per a Salomó era de trenta càrregues de flor de farina i seixanta càrregues de farina ordinària; deu vedells engreixats, vint vedells de pastura i cent ovelles, sense comptar els cérvols, les gaseles, les daines i l’aviram de cria. Ell dominava tota la regió d’aquesta part del riu Eufrates, des de Tifsah fins a Gaza, sobre tots els reis d’aquesta banda del riu, i havia pacificat tot el territori al seu voltant. Així Judà i Israel vivien en seguretat, cadascun sota la seva parra i sota la seva figuera, des de Dan fins a Beerxeba, durant tots els dies de Salomó. Salomó tenia quatre mil estables per als cavalls dels seus carros i dotze mil cavalls de sella. Aquells prefectes proveïen per al rei Salomó i per a tots els qui vivien de la seva manutenció, cadascun el mes que li tocava, procurant que no faltés res. Portaven també l’ordi i la palla per als cavalls de tir i per als de muntar, al lloc on ell estigués, cadascun el torn que li corresponia. Déu va concedir a Salomó una sa-viesa i una intel·ligència molt grans, junt amb un cor tan ample com la sorra que hi ha a la vora del mar. La saviesa de Salomó superava la de tots els fills de l’Orient i tota la saviesa d’Egipte. Fou més savi que cap altre home: més que Etan, l’ezrahita, que Eman, que Calcol i Dardà, fills de Mahol; i la seva fama es va estendre per totes les nacions del voltant. Salomó va pronunciar tres mil pro-verbis, i els seus càntics foren mil cinc. Va dissertar sobre els arbres, des del cedre del Líban fins a l’hisop que brota de la paret. També va tractar dels ani-mals, les aus, els rèptils i els peixos. De tots els pobles venien per escoltar la saviesa de Salomó, de part de tots els reis de la terra que havien sentit parlar de la seva saviesa.