1 Reis 2:1-46
1 Reis 2:1-46 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan s’acostaven els dies de la mort de David, va donar instruccions al seu fill Salomó dient-li: “Jo estic a punt d’emprendre el camí que fa tothom; sigues valent i porta’t com un home. Guarda els preceptes del Senyor, el teu Déu, seguint els seus camins i com-plint els seus estatuts, els seus manaments, les seves lleis i els seus testimo-nis, tal com és escrit en la llei de Moisès, perquè et vagi bé en tot el que em-prenguis i a qualsevol lloc on vagis, a fi que el Senyor confirmi la promesa que em va fer: ‘Si els teus fills guarden el seu comportament, per caminar fidelment davant meu, amb tot el seu cor i amb tota la seva ànima, mai no et faltarà un descendent sobre el tron d’Israel.’ I tu també saps allò que m’ha fet Joab, fill de Seruià: allò que va fer als dos caps dels exèrcits d’Israel, a Abner, fill de Ner, i a Amassà, fill de Jèter, que els va matar, venjant sang de guerra en temps de pau, i tacant de sang de guerra la faixa que el cenyia i les sabates que calçava. Actua, doncs, amb seny, i no deixis que els seus cabells blancs baixin en pau a la sepultura. En canvi, amb els fills de Barzil·lai de Galaad, sigues benèvol; que estiguin en-tre els qui mengen a la teva taula, perquè així es van comportar ells amb mi quan jo fugia d’Absalom, el teu germà. Aquí, amb tu, tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim. Aquest em va maleir amb una maledicció terrible el dia que jo fugia cap a Mahanaim, però després va baixar a rebre’m al Jordà, i jo li vaig jurar pel Senyor: ‘No et faré morir per l’espasa.’ Ara, però, no el deixis impune; ets prou intel·ligent i sabràs què cal fer amb ell perquè els seus cabells blancs baixin amb sang a la sepultura.” David va reposar amb els seus avantpassats i fou enterrat a la ciutat de David. El temps que David va regnar sobre Israel va ser de quaranta anys; va regnar set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem. Salomó va ocupar el tron de David, el seu pare, i el seu reialme es va afer-mar sòlidament. Adonies, fill d’Haguit, va anar a tro-bar Betsabé, la mare de Salomó, i ella li preguntà: “¿És pacífica la teva visita?” Ell respongué: “És pacífica.” I afegí: “Haig de dir-te una cosa.” Ella li fa: “Parla.” Llavors ell digué: “Tu saps que a mi em corresponia el regnat, i que tot Israel tenia posada en mi la mirada perquè jo fos el rei. Però el dret de regnar ha estat canviat i ha passat a ser del meu germà, perquè li era destinat de part del Senyor. Ara bé, et vull demanar una cosa; espero que no me la neguis.” Ella li digué: “Parla.” I ell digué: “Et prego que parlis al rei Salomó, ja que no et rebutjarà, perquè em concedeixi Abisag, la xunemita, per muller.” Betsabé respongué: “Està bé; parlaré al rei a favor teu.” I Betsabé va anar a trobar el rei Sa-lomó per parlar-li a favor d’Adonies. El rei es va alçar per rebre-la, li féu una reverència i va tornar a seure al seu tron. Va fer posar un setial per a la mare del rei, i ella va seure a la seva dreta. Llavors ella digué: “Vinc a demanar-te una petita cosa; no em desatenguis.” I el rei li digué: “Demana, mare meva, que no et desatendré pas.” Ella digué: “Que Abisag, la xunemita, sigui concedida per muller al teu ger-mà Adonies.” Però el rei Salomó replicà a la seva mare: “Per què demanes Abisag, la xunemita, per a Adonies? Demana també per a ell el regne, ja que és el meu germà gran i té al seu favor el sacerdot Abiatar i Joab, el fill de Seruià!” Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient: “Que Déu em castigui se-verament si no és cert que això que ha dit Adonies li costarà la vida! Ara, doncs, per vida del Senyor, que m’ha confirmat i m’ha fet seure sobre el tron de David, el meu pare, i m’ha fun-dat una dinastia com havia promès, que Adonies ha de morir avui mateix!” I el rei Salomó va donar l’ordre a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que el va ferir i el deixà mort. Al sacerdot Abiatar, el rei li va dir: “Ves-te’n a Anatot, a les teves terres, perquè, si bé mereixes la mort, no et vull matar en aquest moment, perquè has portat l’Arca del Senyor Etern davant del meu pare David, i perquè has patit el mateix que va patir el meu pare.” Així Salomó va desposseir Abiatar del càrrec de sacerdot del Senyor, i així es va complir la sentència que el Senyor havia pronunciat contra la casa d’Elí, a Siló. La notícia va arribar a Joab –val a dir que Joab també havia seguit el partit d’Adonies, si bé no havia seguit el d’Absalom–, i llavors va anar a refu-giar-se al Tabernacle del Senyor i es va agafar als corns de l’altar. Van comunicar al rei Salomó que Joab s’havia refugiat al Tabernacle del Senyor i que s’estava al costat de l’altar. Llavors Salomó hi va enviar Benaiahu, fill de Jehoiadà, dient-li: “Vés i mata’l.” Benaiahu va entrar al Tabernacle del Senyor i digué a Joab: “El rei diu que surtis.” Però ell replicà: “No; prefereixo morir aquí!” I Benaiahu va portar la resposta al rei: “Això m’ha dit Joab i així m’ha contestat.” Llavors el rei li digué: “Fes tal com ell ha dit: mata’l i enterra’l. Així trauràs de damunt meu i de damunt la meva família paterna la sang que injustament ha vessat Joab. I que el Senyor faci recaure la sang sobre el seu cap, perquè ell va atacar dos homes justos i millors que no pas ell, i els va matar amb l’espasa, sense que el meu pare David ho sabés. Eren: Abner, fill de Ner, comandant de l’exèrcit d’Is-rael, i Amassà, fill de Jèter, comandant de l’exèrcit de Judà. Que la sang d’ells, doncs, recaigui sobre el cap de Joab i sobre el cap de la seva descendència per sempre; men-tre que sobre David, sobre la seva des-cendència, sobre la seva casa i sobre el seu tron, descansi eternament la pau de part del Senyor!” I Benaiahu, fill d Jehoiadà, hi va anar i el va matar. Va ser enterrat a casa seva, al desert. El rei va posar al seu lloc Benaiahu, fill de Jehoiadà, com a cap de l’exèrcit, i al sacerdot Sadoc, el rei el va posar al lloc d’Abiatar. Després el rei va enviar a buscar Ximí, i li digué: “Construeix-te una casa a Jerusalem i queda’t-hi a viure, i no en surtis per anar enlloc; perquè si un dia en surts i passes el torrent del Cedró, pots estar ben segur que moriràs sense remei: la teva sang recaurà llavors sobre el teu mateix cap.” Ximí va contestar al rei: “Està bé. El teu servent ho farà tal com el meu senyor, el rei, ho ha manat.” I va viure a Jerusalem molt de temps. Però succeí que, al cap de tres anys, dos criats de Ximí es van escapar cap a la casa d’Aquix, fill de Maacà, rei de Gat. Llavors van anar a dir a Ximí: “Mira, els teus criats són a Gat.” I Ximí es va alçar, va ensellar l’ase i se’n va anar cap a Gat, prop d’Aquix, a buscar els seus criats. Ximí va anar i va tornar de Gat, i va portar els seus criats. Però van denunciar a Salomó que Ximí havia anat de Jerusalem a Gat i havia tornat. El rei va fer cridar Ximí i li digué: “¿No et vaig adjurar pel Senyor i et vaig fer aquesta advertència: ‘El dia que surtis o vagis a qualsevol lloc, estigues segur que moriràs sense remei?’ I tu em vas contestar: ‘Està bé, així ho faré.’ Per què, doncs, no has guardat el jurament del Senyor i l’ordre que t’ha-via donat?” A més, el rei digué a Ximí: “Tu saps, perquè n’ets conscient, tot el mal que vas fer al meu pare David; ara el Senyor fa recaure la teva maldat sobre el teu cap, mentre que el rei Salomó serà afa-vorit i el tron de David serà afermat davant el Senyor per sempre més.” Llavors el rei va donar l’ordre a Benaiahu, fill de Jehoiadà, i aquest va anar a escometre’l i el va matar. I el regnat de Salomó es va afermar a les seves mans.
1 Reis 2:1-46 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan va arribar a David l’hora de la seva fi, va fer aquestes recomanacions al seu fill Salomó: – Jo me n’he d’anar pel camí de tothom. Sigues valent i porta’t com un home! Observa els manaments del Senyor, el teu Déu; segueix els seus camins; guarda els seus decrets, els seus preceptes i les seves decisions; guarda la seva aliança, tal com és escrita en la Llei de Moisès, per poder reeixir en tot allò que emprenguis i arreu on vagis. Així el Senyor complirà la paraula que em va adreçar: “Si els teus fills vetllen pel seu comportament i em són fidels amb tot el cor i amb tota l’ànima, mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu en el tron d’Israel.” »D’altra banda, tu saps què em va fer Joab, fill de Seruià, què va fer als dos generals en cap de l’exèrcit d’Israel, a Abner, fill de Ner, i a Amassà, fill de Jèter: com va matar-los cometent en ple-na pau un acte de guerra, que va tacar-li de sang el cinturó i les sandàlies. Actua, doncs, amb intel·ligència i no permetis que els seus cabells blancs arribin en pau al país dels morts. Sigues, en canvi, bondadós amb els fills de Barzil·lai, el galaadita: admet-los entre els qui mengen a la teva taula, ja que també ells van ser bondadosos amb mi quan jo fugia del teu germà Absalom. Però aquí tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em maleïa sense pietat el dia que vaig fugir cap a Mahanaim; més tard va baixar al Jordà per rebre’m i li vaig jurar pel Senyor que no el mataria. Però ara tu no el deixis sense càstig: ets prou llest i ja sabràs com fer-t’ho perquè els seus cabells blancs baixin al país dels morts tacats de sang. David va morir i es va reunir amb els seus pares. Fou enterrat a la ciutat de David. Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem. Quan Salomó va ocupar el tron del seu pare David, la seva reialesa quedà del tot consolidada. Un dia, Adonies, fill d’Haguit, anà a trobar Betsabé, la mare de Salomó. Ella li va preguntar: – Véns en so de pau? Ell respongué: – Sí, en so de pau. I va afegir: – T’he de dir una cosa. Ella digué: – Parla. Ell va continuar: – Tu ja saps que la reialesa em pertocava a mi, i que tot Israel ja em considerava el seu rei, però de fet la reialesa ha passat al meu germà, perquè el Senyor havia decidit que fos per a ell. Ara et demano una sola cosa; no me la neguis. Ella digué: – Explica’t. Ell va continuar: – Et demano que diguis al rei Salomó que em concedeixi per esposa Abisag, la xunemita. Ell no t’ho negarà. Betsabé li va respondre: – Està bé. Parlaré al rei a favor teu. Betsabé anà a trobar el rei Salomó per parlar-li d’Adonies. El rei s’alçà per sortir-la a rebre i es va prosternar davant d’ella. Després es va asseure en el seu tron, en va fer col·locar un altre per a la reina mare i la féu seure a la seva dreta. Llavors ella li digué: – Voldria demanar-te un petit favor; no me’l neguis. El rei li va respondre: – Demana, mare, que no t’ho negaré. Ella continuà: – Que Abisag, la xunemita, sigui donada per muller al teu germà Adonies. El rei Salomó va replicar a la seva mare: – Per què intercedeixes per Adonies i demanes per a ell Abisag, la xunemita? Demana per a ell la reialesa, ja que és el meu germà gran! Intercedeix també per Abiatar, el sacerdot, i per Joab, fill de Seruià! Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient: – Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no és jugant-se la vida que Adonies ha gosat demanar això! Per la vida del Senyor, que m’ha consolidat i establert en el tron del meu pare David i ha escollit la meva dinastia, tal com havia promès, juro que Adonies serà mort avui mateix! El rei Salomó va donar l’ordre, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, va matar Adonies. Al sacerdot Abiatar, el rei li va dir: – Vés a Anatot, a la teva propietat. Tot i que mereixes la mort, avui no et faré morir, perquè tu portaves l’arca de l’aliança del Senyor Déu davant el meu pare David i perquè vas compartir totes les penalitats del meu pare. Salomó va impedir a Abiatar d’exercir el seu càrrec de sacerdot del Senyor, i així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat contra el llinatge d’Elí, a Siló. Quan Joab, que havia estat partidari d’Adonies, però no d’Absalom, va saber aquestes notícies, corregué a refugiar-se al tabernacle del Senyor i va agafar-se als angles de l’altar. Llavors van comunicar-ho al rei Salomó: – Joab s’ha refugiat al tabernacle del Senyor, vora l’altar. Salomó va fer dir a Joab: – Per què t’has refugiat vora l’altar? Joab respongué: – Tinc por de tu, i per això em refugio prop del Senyor. Salomó va enviar-hi Benaiahu, fill de Jehoiadà, dient-li: – Vés i mata’l. Benaiahu va entrar al tabernacle del Senyor i digué a Joab: – El rei mana que surtis. Joab va respondre: – No, moriré aquí mateix. Benaiahu tornà la resposta al rei: – Joab m’ha contestat així. El rei li digué: – Doncs fes tal com ell ha dit. Mata’l i enterra’l, i així allunyaràs de mi i del casal del meu pare la sang innocent que Joab va vessar. El Senyor farà caure aquella sang sobre el seu cap, perquè, sense que ho sabés el meu pare David, va matar dos homes justos i millors que ell: Abner, fill de Ner, el general en cap de l’exèrcit d’Israel, i Amassà, fill de Jèter, el general en cap de l’exèrcit de Judà. Que la sang de tots dos caigui sobre el cap de Joab i sobre el cap dels seus descendents per sempre! En canvi, a David i a la seva descendència, al seu casal i al seu tron, el Senyor els concedirà una pau eterna. Benaiahu, fill de Jehoiadà, hi anà i va matar-lo. Joab fou enterrat a casa seva, a la regió del desert. En lloc d’ell, el rei va nomenar general en cap de l’exèrcit Benaiahu, fill de Jehoiadà. El rei va posar també el sacerdot Sadoc en el lloc d’Abiatar. A continuació, el rei va fer cridar Ximí i li digué: – Edifica’t una casa a Jerusalem i habita-hi, però no surtis mai de la ciutat per anar enlloc. El dia que en surtis i travessis el torrent de Cedró, sàpigues que moriràs irremissiblement; tu mateix seràs responsable de la teva mort. Ximí va respondre al rei: – La teva sentència és generosa. El teu servent farà tal com ha dit el rei, el meu senyor. Ximí va viure molt de temps a Jerusalem. Però, al cap de tres anys, dos esclaus seus van fugir i es refugiaren a casa d’Aquix, fill de Maacà, rei de Gat. Quan van fer-li saber que els seus esclaus eren a Gat, va ensellar l’ase i se n’anà a buscar els seus dos esclaus. Ximí no va fer més que anar i tornar de Gat i recobrar els seus dos esclaus. Però van comunicar a Salomó que Ximí havia anat de Jerusalem a Gat i havia tornat. El rei el va fer comparèixer i li digué: – ¿No et vaig fer jurar pel Senyor i et vaig advertir que el dia que sortissis de la ciutat per anar on fos, moriries irremissiblement? Tu em vas respondre: “La teva sentència és generosa; ho tinc ben entès.” Per què, doncs, no has guardat el jurament pronunciat davant el Senyor i el manament que jo t’havia donat? El rei va dir encara a Ximí: – Tu saps prou bé tot el mal que vas fer al meu pare David i el tens present. Ara el Senyor fa recaure la teva maldat sobre el teu cap. En canvi, el rei Salomó serà beneït i el tron de David es mantindrà per sempre més a la presència del Senyor. El rei va donar ordres a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que anà a matar Ximí. I la reialesa va quedar del tot consolidada en mans de Salomó.