1 Reis 13:1-32 - Compara totes les versions

Comparteix

Succeí que un home de Déu, per revelació del Senyor, va arribar de Judà a Betel quan Jeroboam era junt a l’altar per cremar l’encens, i va clamar contra l’altar, per revelació del Senyor, dient: “Altar, altar! Això diu el Senyor: Heus aquí que ha de néixer un fill de la casa de David, anomenat Josies, que damunt teu immolarà els sacerdots dels llocs alts que cremen l’encens sobre tu, i damunt teu seran cremats ossos humans.” I aquell mateix dia va donar aquest senyal: “Aquest és el senyal que el Senyor ha dit: L’altar s’esberlarà, i les cendres que hi ha damunt seu s’escam-paran.” Així que el rei va sentir l’oracle que l’home de Déu proclamava contra l’al-tar de Betel, va estendre la mà per da-munt l’altar cridant: “Agafeu-lo!”, però la mà que havia estès contra ell li va quedar rígida, i no podia enretirar-la. I l’altar es va esberlar i la cendra de l’altar es va escampar, segons el senyal que l’home de Déu havia donat per revelació del Senyor. Llavors el rei digué a l’home de Déu: “Et demano que supliquis al Senyor, el teu Déu, i que preguis per mi, perquè restableixi la meva mà.” Aquell home de Déu va suplicar al Senyor i la mà del rei fou restablerta, quedant tal com era abans. El rei digué a l’home de Déu: “Vine amb mi a casa, que et reconfortaràs; i et vull fer un obsequi.” Però l’home de Déu va contestar al rei: “Ni que em donessis la meitat de la teva hisenda no vindria amb tu, ni menjaria ni beuria aigua en aquest lloc, perquè així m’ho ha manat el Senyor, per revelació, dient-me: No menjaràs res ni beuràs aigua ni tornaràs pel camí d’anada.” I se’n va anar per un altre camí, i no va tornar per la mateixa ruta que havia pres per anar a Betel. Hi havia un profeta ancià que vivia a Betel, i els seus fills anaren a contar-li tot el que havia fet l’home de Déu aquell dia a Betel. També van referir al seu pare les paraules que havia dit al rei. Llavors el seu pare va preguntar: “Per quin camí se n’ha anat?” I els seus fills li van indicar el camí que havia pres l’home de Déu que havia vingut de Judà. Llavors ell digué als seus fills: “Prepareu-me l’ase.” Li van ensellar l’ase i ell hi va muntar. Se’n va anar darrere l’home de Déu i el va trobar assegut sota d’un arbre, i li digué: “¿Ets tu l’home de Déu que ha vingut de Judà?” Ell respongué: “Jo mateix.” Llavors ell li proposà: “Vine amb mi a casa i menjaràs alguna cosa.” Però ell respongué: “No puc anar amb tu ni acompanyar-te. No menjaré res ni beuré aigua, amb tu, en aquest lloc, perquè se m’ha ordenat per revelació del Senyor: No menjaràs res ni beuràs aigua en aquell lloc, ni tornaràs pel camí d’anada.” L’altre replicà: “Jo també sóc profeta, com tu, i un àngel m’ha parlat, per revelació del Senyor, i m’ha dit: Fes que torni amb tu a casa teva perquè mengi alguna cosa i begui aigua”; però li mentia. Se’n tornà, doncs, amb ell i va men-jar i beure aigua a casa seva. I mentre eren asseguts a taula, el profeta que l’havia fet tornar tingué una revelació del Senyor, i en veu alta digué a l’home de Déu que havia vingut de Judà: “Això diu el Senyor: Per haver estat desobedient a l’ordre del Senyor, i per no haver guar-dat el manament que el Senyor, el teu Déu, t’havia imposat, sinó que has tornat enrere i has men-jat i begut aigua en aquest lloc, del qual et vaig dir: ‘no hi menjaràs res ni hi beuràs aigua’, el teu cadàver no entrarà al sepulcre dels teus pares.” Després de menjar i beure, l’ancià va ensellar l’ase per al profeta que ell havia fet tornar, i aquest va marxar. Pel camí va topar amb un lleó que el va matar, i el seu cadàver va quedar estès al camí. L’ase es va quedar dret al seu costat, i el lleó també es va quedar al costat del cos mort. Uns homes que passaven van veure el cos mort estès al camí i el lleó al costat del cos, i van anar a explicar-ho a la ciutat on vivia el profeta ancià. I quan el profeta que l’havia fet tornar del camí ho va saber, digué: “És aquell home de Déu que va desobeir l’ordre del Senyor. Per això l’ha lliurat al lleó, que l’ha destrossat i l’ha mort, segons la paraula que el Senyor li havia dit.” I, dirigint-se als seus fills, els digué: “Prepareu-me l’ase.” L’hi van ensellar, i ell va marxar. Va trobar el cos de l’altre estès al camí, amb l’ase i el lleó que estaven al costat del cadàver. El lleó no havia devorat el mort ni havia des-trossat l’ase. Aquell profeta va alçar el cos de l’home de Déu, el va carregar damunt l’ase i se l’endugué. El profeta ancià va anar a la ciutat per fer-li el dol i sepultar-lo. Va posar el cos al seu propi sepulcre i li van fer el dol planyent-lo així: “Ai, germà meu!” Un cop sepultat, digué als seus fills: “Quan jo em mori, enterreu-me al sepulcre on l’home de Déu és enterrat. Feu descansar els meus ossos al costat dels seus ossos. Perquè sens dubte es complirà la paraula que per revelació del Senyor ell va proclamar contra l’altar que hi ha a Betel i contra tots els llocs alts que hi ha a les ciutats de Samaria.”

Mentre Jeroboam cremava ofrenes a l’altar, un home de Déu va arribar de Judà a Betel i, per ordre del Senyor, va cridar contra aquell altar, dient: – Altar, altar! Això t’anuncia el Senyor: “Naixerà un fill del llinatge de David, que es dirà Josies. Ell immolarà sobre teu els sacerdots dels recintes sagrats que cremen les ofrenes al teu damunt, i damunt teu cremaran ossos humans.” Aquell mateix dia, l’home de Déu va donar un senyal dient: – Aquest és el senyal que el Senyor ha parlat: l’altar s’esberlarà i la cendra que hi ha al damunt s’escamparà. En sentir el rei Jeroboam les paraules que l’home de Déu proferia contra l’altar de Betel, el va assenyalar amb la mà que tenia posada damunt l’altar, tot dient: – Agafeu-lo! Però la mà que havia estès li va quedar rígida i no la podia fer tornar enrere. L’altar es va esberlar i la cendra que hi havia es va escampar: era el senyal que l’home de Déu havia donat per ordre del Senyor. Llavors el rei va demanar a l’home de Déu: – Apaivaga el Senyor, el teu Déu! Intercedeix per mi, que pugui tornar la mà enrere! L’home de Déu va apaivagar el Senyor, i el rei pogué tornar enrere la mà, que va quedar com abans. Llavors el rei va dir a l’home de Déu: – Entra amb mi a casa i menja, que et faré un present. Però l’home de Déu li va respondre: – Ni que em donessis la meitat del teu palau no entraria a casa teva ni menjaria ni beuria res en aquest indret, perquè així m’ho ha ordenat la paraula del Senyor: “No mengis pa ni beguis aigua, i no tornis pel mateix camí d’anada.” Se’n va tornar, doncs, per un camí diferent; no va seguir la ruta per on havia vingut. A Betel hi vivia un profeta vell. Un dels seus fills anà a explicar-li tot el que l’home de Déu havia fet aquell dia a Betel i les paraules que havia dit al rei. Quan ell i els altres fills les hi hagueren referides, el pare els preguntà: – Per quin camí se n’ha anat? Els seus fills havien vist quin camí havia pres l’home de Déu que havia vingut de Judà. El pare els va dir: – Enselleu-me l’ase. Li van ensellar l’ase i ell hi va muntar. Va sortir darrere l’home de Déu i l’aconseguí quan estava assegut sota una alzina. Li va dir: – ¿Ets tu l’home de Déu que ha vingut de Judà? Ell respongué: – Sí, sóc jo. L’altre el va pregar: – Vine amb mi a casa, que menjaràs alguna cosa. L’home de Déu va respondre: – No puc tornar enrere amb tu ni et puc acompanyar. No menjaré ni beuré res amb tu en aquest indret, perquè la paraula del Senyor que vaig rebre em deia que no mengés pa ni begués aigua en aquest indret i que no tornés pel mateix camí d’anada. L’altre va insistir: – Jo també sóc profeta com tu, i un àngel m’ha dit, per ordre del Senyor, que et faci tornar enrere, a casa meva, i que hi mengis i beguis. Li deia una mentida. Però l’home de Déu va tornar enrere amb ell, va menjar pa i va beure aigua a casa seva. I vet aquí que, mentre seien a taula, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta vell que havia fet tornar l’home de Déu. Llavors el profeta va cridar així a l’home de Déu que havia vingut de Judà: – Això et fa saber el Senyor: “Has desobeït l’ordre del Senyor i no has observat el manament que ell, el teu Déu, t’havia donat; has tornat enrere i has menjat pa i has begut aigua a l’indret d’on t’havia estat dit que no mengessis ni beguessis. Per això el teu cadàver no reposarà en el sepulcre dels teus pares.” Després que l’home de Déu hagué menjat i begut, el profeta vell que l’havia fet tornar li va ensellar un ase. L’home se’n va anar, i pel camí li va sortir al pas un lleó, que el va matar. El seu cadàver va quedar estès al camí, amb l’ase dret a un costat i el lleó també dret a l’altre. Uns homes que passaven van veure el cadàver estès al camí i el lleó dret al seu costat, i ho van explicar a la ciutat on vivia el profeta vell. En sentir-ho aquest, que l’havia fet tornar enrere, va exclamar: – És l’home de Déu que va desobeir l’ordre del Senyor! El Senyor l’ha fet caure a les urpes del lleó, que l’ha trossejat i l’ha deixat mort, tal com el Senyor li havia dit. Llavors va dir als seus fills: – Enselleu-me l’ase. L’hi van ensellar, se’n va anar i trobà el cadàver al camí, amb l’ase i el lleó drets al seu costat. El lleó no havia devorat el cadàver ni havia atacat l’ase. El profeta va recollir el cadàver de l’home de Déu, el carregà damunt l’ase i se’l va endur. Arribat a la ciutat, el profeta vell li va fer el dol i el va enterrar. Va dipositar el cadàver a la seva pròpia sepultura, i el planyia dient: – Ai, germà! Després d’enterrar-lo, va dir als seus fills: – Quan em mori, poseu-me en aquest sepulcre on hi ha enterrat l’home de Déu. Col·loqueu els meus ossos a prop dels seus, perquè és ben cert que es complirà la paraula del Senyor que ell va pronunciar contra l’altar de Betel i contra tots els santuaris dels turons sagrats que hi ha a les ciutats de Samaria.