Titus 1:7-14

Cal, en efecte, que el pastor d’una església sigui irreprensible, ja que és administrador de la casa de Déu: no ha de ser presumptuós, ni irascible, ni donat al vi, ni violent, ni amic de negocis bruts; ben al contrari, ha de ser acollidor, amic del bé, assenyat, just, íntegre, amo de si mateix, fermament adherit a la doctrina autèntica que és conforme a l’ensenyament rebut. Així serà capaç d’exhortar amb una doctrina sana i de refutar els qui la contradiuen. Perquè n’hi ha molts que són rebels, xerraires i mentiders, sobretot entre els d’origen jueu. A aquests cal tapar-los la boca; perverteixen famílies senceres, ensenyant per un guany mesquí allò que no convé. Un cretenc, el seu propi profeta, ha dit: «Cretencs, sempre mentiders, males bèsties, ventres plens que no treballen.» Aquest testimoni és ben veritat. Per tant, reprèn-los severament, perquè mantinguin sana la seva fe en comptes de fer cas de faules jueves i de prescripcions humanes que giren l’esquena a la veritat.