Siràcida 43:1-5

Són esplèndides les altures del límpid firmament. Mirar el cel és un espectacle fascinant. El sol que despunta, proclama, quan s’aixeca, com n’és, d’admirable, l’obra de l’Altíssim. Quan arriba a migdia asseca la terra i ningú no pot resistir la seva escalfor. Per als treballs de forja atien la fornal, però tres vegades més ardent és el sol que abrusa les muntanyes: exhala vapors que cremen i encega els ulls amb els seus raigs de foc. Que n’és, de gran, el Senyor que ha creat el sol i que amb la seva paraula en dirigeix la ràpida cursa!