Rut 2:13-20

Ella va dir: – Veig que em mires amb bons ulls. M’has omplert de confiança i has parlat al cor de la teva serventa, tot i que jo no sóc ni tan sols una de les teves criades. Després, a l’hora de dinar, Booz li digué: – Acosta’t, pren un mos de pa i suca’l al vinagre. Rut s’assegué al costat dels segadors i Booz li va torrar gra. Ella en va menjar tant com en volgué i encara li’n va sobrar. Quan Rut s’aixecà per continuar la feina d’espigolar, Booz va dir als seus homes: – Deixeu-la espigolar també entre les garbes. No la renyeu. Mireu fins i tot que s’esmunyin algunes espigues dels manats perquè les pugui recollir. I no l’escridasseu. Rut va anar espigolant en aquell camp fins al vespre. Acabat va batre el que havia espigolat i en sortí mig sac d’ordi. Després s’ho va carregar al coll i se n’anà al poble. La seva sogra va veure el que Rut havia espigolat; Rut tragué el menjar que li havia sobrat i el donà a la seva sogra. Noemí li va preguntar: – On has estat espigolant tot avui? On has treballat? Beneït sigui el qui ha estat tan bo amb tu! Rut va explicar a la seva sogra amb qui havia treballat, i va afegir: – L’home amb qui avui he treballat es diu Booz. Llavors Noemí va dir a la seva nora: – Que el Senyor el beneeixi, el Senyor que sempre és bondadós amb vius i morts! I afegí: – Aquest home és un parent nostre, un dels qui ha de vetllar per nosaltres.