Romans 7:7-14

Què direm, doncs? Que la Llei és pecat? De cap manera! Tanmateix, no he conegut el pecat sinó per la Llei. Si la Llei no hagués dit: No tinguis mals desigs , jo no hauria sabut que és un mal desig. Però el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava aquest manament i va desvetllar en mi tota mena de mals desigs; perquè, sense Llei, el pecat era mort. En altre temps, jo vivia sense la Llei, però vingué el manament, el pecat va reviure, i jo vaig morir. D’aquesta manera, el manament que havia de dur-me a la vida va dur-me a la mort: el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava el manament de la Llei, em va enganyar i, valent-se del manament, em féu morir. Per tant, la Llei és santa, i el manament és sant, just i bo. Ara bé, ¿és possible que una cosa bona m’hagi portat a la mort? De cap manera! És el pecat el que s’ha servit d’una cosa bona i m’ha portat a la mort; servint-se del manament, ha aparegut realment com a pecat i així la seva enorme malícia ha quedat en evidència. Sabem que la Llei és espiritual; però jo sóc terrenal, i estic venut com a esclau al pecat.