Apocalipsi 17:1-7

Després vingué un dels àngels de les set copes i em va parlar així: – Vine, i et mostraré la condemna de la gran prostituta que viu vora les aigües abundants. Els reis de la terra s’han prostituït amb ella, i els habitants del món s’han embriagat amb el vi de la seva prostitució. I l’àngel se’m va emportar en esperit al desert. Allà vaig veure una dona asseguda dalt d’una bèstia escarlata, coberta de noms blasfems, que tenia set caps i deu banyes. La dona anava vestida de porpra i escarlata i s’adornava amb or, pedres precioses i perles. Tenia a la mà una copa d’or, plena d’abominacions: les impureses de la seva prostitució. Portava escrit al front aquest nom misteriós: «Babilònia, la gran, la mare de les prostitutes i de les abominacions de la terra.» I vaig veure la dona embriagada de la sang del poble sant i de la sang dels màrtirs de Jesús. En veure-la, vaig quedar estupefacte. Però l’àngel em va dir: – De què t’estranyes? Ara t’explicaré el misteri de la dona i de la bèstia que la porta, que té set caps i deu banyes.