Apocalipsi 10:5-11

Després l’àngel que jo havia vist plantat damunt el mar i la terra va alçar la mà dreta cap al cel i va jurar pel qui viu pels segles dels segles , el qui va crear el cel, la terra i el mar, amb tot el que contenen, bo i dient: – No hi haurà més retard. Quan se sentirà el setè àngel que comença a tocar la trompeta, aquells dies es complirà el misteri de Déu, tal com ell l’havia anunciat als seus servents, els profetes. Després vaig tornar a sentir la veu del cel que m’havia parlat abans. Em deia: – Vés a prendre aquell rotlle obert de la mà de l’àngel que està plantat damunt el mar i la terra. Jo vaig anar a demanar a l’àngel que em donés el petit rotlle. Ell em digué: – Agafa’l i menja-te’l. T’amargarà les entranyes, però a la boca el trobaràs dolç com la mel. Llavors vaig prendre el petit rotlle de la mà de l’àngel i me’l vaig menjar. A la boca, el trobava dolç com la mel; però després d’engolir-lo, les entranyes se m’ompliren d’amargor. I em van dir: – Encara has de profetitzar sobre molts pobles, nacions, llengües i reis.