Salms 95:1-11

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la roca que ens salva; presentem-nos davant seu a lloar-lo, aclamem-lo amb cants de goig. El Senyor és el gran Déu, el gran rei per damunt de tots els déus. Té a la mà les entranyes de la terra i són d’ell els cims de les muntanyes. La mar és d’ell, perquè ell l’ha feta, les seves mans han modelat la terra ferma. Veniu, prosternem-nos i adorem-lo, agenollem-nos davant el Senyor que ens ha creat. Ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia. Tant de bo que avui escolteu la seva veu: «No enduriu els cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert, quan van posar-me a prova els vostres pares, quan em temptaren, tot i haver vist les meves obres. »Disgustat durant quaranta anys, vaig dir d’aquella generació: “És un poble de cor esgarriat, que desconeix els meus camins.” Per això, indignat, vaig jurar: “No entraran al meu lloc de repòs.”»