Salms 78
78
Escolta, poble, el meu ensenyament#x
1Cant.#x Del recull d’Assaf.#x
Escolta, poble, el meu ensenyament,#x
estigues atent a les meves paraules.
2Els meus llavis es valdran de paràboles,
aclariré enigmes del temps antic.#x
3El que vam sentir i aprendre,
allò que ens van contar els nostres pares,
4no ho amagarem als nostres fills,
i ells ho contaran als qui vindran després:#x
són les gestes glorioses del Senyor,
el seu poder i els seus prodigis.
5Ell va establir un pacte amb Jacob,
va fixar una llei amb Israel.#x
Ell va manar als nostres pares
que tot això ho ensenyessin als seus fills,
6perquè ho coneguessin els qui vindran
i els fills que naixeran després.
Que s’alcin, doncs, i ho contin als seus fills,
7perquè posin en Déu la confiança,
perquè no oblidin mai més les seves obres
i guardin els seus manaments.#x
8Que els fills no es tornin com els seus pares,
gent indòcil i rebel,#x
gent de cor inconstant,
d’esperit infidel a Déu.
9La gent d’Efraïm,#x bons arquers,
fugiren a l’hora del combat;#x
10no guardaren l’aliança de Déu,
es negaren a seguir la seva llei.#x
11Havien oblidat les seves gestes,
els prodigis que els havia mostrat.#x
12En terra d’Egipte, a la plana de Tanis,#x
obrà prodigis#x davant els seus pares:
13per obrir-los camí partí la mar,
aguantant les aigües com un dic;#x
14els guiava de dia amb un núvol,
de nit amb la resplendor del foc.#x
15Esberlà roques al desert,
com per donar-los les aigües profundes;
16va fer sortir rius de la roca,#x
com si hi aboqués les aigües abismals.
17Però ells continuaren ofenent-lo,
encarant-se en el desert contra l’Altíssim;#x
18en el seu cor van posar Déu a prova#x
reclamant-li un menjar que els agradés.
19Malparlaven de Déu i deien:
«¿Tindrà poder per a parar taula#x en ple desert?
20Quan donà un cop a la roca,
l’aigua rajà i van baixar torrents.
Però, ¿podrà donar-nos ara pa
i proveir de carn el seu poble?»#x
21El Senyor els va sentir i s’indignà,
el seu foc s’abrandà contra Jacob,#x
el seu rigor caigué sobre Israel,
22perquè no creien en Déu,#x
no confiaven que els podia salvar.
23Llavors va donar ordres als núvols
i obrí els batents del cel,#x
24i va ploure damunt d’ells l’aliment del mannà,
el do del seu blat celestial.#x
25Els homes van menjar el pa dels àngels,
les provisions abundants que els enviava.
26Després va allunyar el vent de llevant#x
i féu bufar el garbí amb el seu poder,
27i va ploure carn com núvols de pols,
tants ocells com grans de sorra hi ha a la mar.#x
28Els féu caure al bell mig del campament,
vora mateix de les tendes.
29En menjaren fins a saciar-se;
així va satisfer el seu desig.
30Però abans que aquell desig se’ls calmés,
amb el menjar encara a la boca,
31el rigor de Déu va caure damunt d’ells:
va fer morir els més forts,
va abatre el jovent d’Israel.#x
32I, malgrat tot, encara van pecar,
no creien en els seus prodigis;
33per això amb un sospir posà fi als seus dies,
la seva vida s’acabà ràpidament.
34Quan els feria, ells el cercaven,
es convertien i tornaven a Déu.
35Es recordaven de Déu, la seva roca,
del Déu altíssim, el seu redemptor.#x
36Però no eren més que afalacs,
mentida davant d’ell a flor de llavis;
37els seus cors no eren constants,
eren cors infidels a l’aliança.#x
38Ell, que és tot misericòrdia,
els perdonava la culpa i no els destruïa,
refrenava constantment el seu rigor,
no els mostrava tot el seu enuig;
39tenia present que eren mortals,
un alè que no torna quan se’n va.#x
40Quantes vegades es rebel·laren al desert!
Com el contristaven en plena solitud!
41Una vegada i una altra posaven Déu a prova,
entristien així el Sant d’Israel.
42No es recordaven de la seva mà,
del dia que els havia rescatat de l’opressió,#x
43quan obrà grans senyals a Egipte,
meravelles a la plana de Tanis:#x
44va convertir en sang canals i recs,
perquè els egipcis no poguessin beure;#x
45envià tàvecs que els consumien#x
i granotes que infestaven el país;#x
46abandonà les collites als insectes,#x
el fruit del seu treball a les llagostes;
47amb la pedregada els destrossà les vinyes,
i amb la calamarsa, els sicòmors;
48moria el bestiar, colpit per la pedra,
i els seus ramats eren víctimes dels llamps.#x
49Desencadenà encara el foc del seu rigor:
indignació, càstig i desgràcies,
tot un estol d’àngels malèfics.
50Va donar lliure curs al seu enuig
deixant que la mort els assaltés
i la pesta consumís les seves vides.#x
51Va colpir a Egipte tots els primogènits,#x
la flor de la fillada del poble de Cam.#x
52Tragué fora com un ramat el seu poble
i els va guiar com ovelles pel desert.#x
53Els guià segurs, sense res que els fes por,
i la mar va engolir els seus enemics.#x
54Els féu entrar al clos sagrat,
en aquella muntanya que el seu braç es conquerí.#x
55Davant d’ells expulsà els pobles nadius,
els repartí per sorts l’heretat
i instal·là a casa d’aquells pobles les tribus d’Israel.#x
56Però posaren Déu a prova, es rebel·laren,
no van guardar l’aliança de l’Altíssim,
57el refusaren i el traïren igual que els seus pares,
desviant-se com sagetes mal tirades;
58l’irritaven en els recintes sagrats,
l’engelosien amb els seus ídols.#x
59Quan ho veié, Déu es va indignar
i repudià Israel completament;#x
60abandonà el temple de Siló,#x
el tabernacle del santuari d’Adam;
61i deixà captiva en mans dels opressors#x
la seva arca potent i gloriosa.
62Indignat contra la seva heretat,
abandonà el seu poble a mercè de l’espasa;
63el foc consumí tants homes joves
que les noies no tingueren cants de núvia;#x
64els sacerdots van caure a la guerra,
i les viudes no els pogueren plorar.#x
65Llavors el Senyor es desvetllà com si s’hagués adormit,
igual que un guerrer ensopit de massa vi:
66va ferir els darreres dels seus opressors,#x
que en portaren per sempre la vergonya.
67Deixà de banda la casa de Josep,
desestimà la tribu d’Efraïm.#x
68Va escollir la tribu de Judà,#x
la muntanya de Sió, que ell tant estima;
69hi construí el seu temple, ferm com el cel,
etern com la terra i els seus fonaments.
70Va escollir David, el seu servent,
el va treure d’entre pletes i ramades,#x
71el prengué de darrere les ovelles,
perquè pasturés el seu poble#x de Jacob,
Israel, la seva heretat.
72Ell els pasturava amb cor irreprensible,#x
els guiava amb mà prudent.
S'ha seleccionat:
Salms 78: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Salms 78
78
Escolta, poble, el meu ensenyament#x
1Cant.#x Del recull d’Assaf.#x
Escolta, poble, el meu ensenyament,#x
estigues atent a les meves paraules.
2Els meus llavis es valdran de paràboles,
aclariré enigmes del temps antic.#x
3El que vam sentir i aprendre,
allò que ens van contar els nostres pares,
4no ho amagarem als nostres fills,
i ells ho contaran als qui vindran després:#x
són les gestes glorioses del Senyor,
el seu poder i els seus prodigis.
5Ell va establir un pacte amb Jacob,
va fixar una llei amb Israel.#x
Ell va manar als nostres pares
que tot això ho ensenyessin als seus fills,
6perquè ho coneguessin els qui vindran
i els fills que naixeran després.
Que s’alcin, doncs, i ho contin als seus fills,
7perquè posin en Déu la confiança,
perquè no oblidin mai més les seves obres
i guardin els seus manaments.#x
8Que els fills no es tornin com els seus pares,
gent indòcil i rebel,#x
gent de cor inconstant,
d’esperit infidel a Déu.
9La gent d’Efraïm,#x bons arquers,
fugiren a l’hora del combat;#x
10no guardaren l’aliança de Déu,
es negaren a seguir la seva llei.#x
11Havien oblidat les seves gestes,
els prodigis que els havia mostrat.#x
12En terra d’Egipte, a la plana de Tanis,#x
obrà prodigis#x davant els seus pares:
13per obrir-los camí partí la mar,
aguantant les aigües com un dic;#x
14els guiava de dia amb un núvol,
de nit amb la resplendor del foc.#x
15Esberlà roques al desert,
com per donar-los les aigües profundes;
16va fer sortir rius de la roca,#x
com si hi aboqués les aigües abismals.
17Però ells continuaren ofenent-lo,
encarant-se en el desert contra l’Altíssim;#x
18en el seu cor van posar Déu a prova#x
reclamant-li un menjar que els agradés.
19Malparlaven de Déu i deien:
«¿Tindrà poder per a parar taula#x en ple desert?
20Quan donà un cop a la roca,
l’aigua rajà i van baixar torrents.
Però, ¿podrà donar-nos ara pa
i proveir de carn el seu poble?»#x
21El Senyor els va sentir i s’indignà,
el seu foc s’abrandà contra Jacob,#x
el seu rigor caigué sobre Israel,
22perquè no creien en Déu,#x
no confiaven que els podia salvar.
23Llavors va donar ordres als núvols
i obrí els batents del cel,#x
24i va ploure damunt d’ells l’aliment del mannà,
el do del seu blat celestial.#x
25Els homes van menjar el pa dels àngels,
les provisions abundants que els enviava.
26Després va allunyar el vent de llevant#x
i féu bufar el garbí amb el seu poder,
27i va ploure carn com núvols de pols,
tants ocells com grans de sorra hi ha a la mar.#x
28Els féu caure al bell mig del campament,
vora mateix de les tendes.
29En menjaren fins a saciar-se;
així va satisfer el seu desig.
30Però abans que aquell desig se’ls calmés,
amb el menjar encara a la boca,
31el rigor de Déu va caure damunt d’ells:
va fer morir els més forts,
va abatre el jovent d’Israel.#x
32I, malgrat tot, encara van pecar,
no creien en els seus prodigis;
33per això amb un sospir posà fi als seus dies,
la seva vida s’acabà ràpidament.
34Quan els feria, ells el cercaven,
es convertien i tornaven a Déu.
35Es recordaven de Déu, la seva roca,
del Déu altíssim, el seu redemptor.#x
36Però no eren més que afalacs,
mentida davant d’ell a flor de llavis;
37els seus cors no eren constants,
eren cors infidels a l’aliança.#x
38Ell, que és tot misericòrdia,
els perdonava la culpa i no els destruïa,
refrenava constantment el seu rigor,
no els mostrava tot el seu enuig;
39tenia present que eren mortals,
un alè que no torna quan se’n va.#x
40Quantes vegades es rebel·laren al desert!
Com el contristaven en plena solitud!
41Una vegada i una altra posaven Déu a prova,
entristien així el Sant d’Israel.
42No es recordaven de la seva mà,
del dia que els havia rescatat de l’opressió,#x
43quan obrà grans senyals a Egipte,
meravelles a la plana de Tanis:#x
44va convertir en sang canals i recs,
perquè els egipcis no poguessin beure;#x
45envià tàvecs que els consumien#x
i granotes que infestaven el país;#x
46abandonà les collites als insectes,#x
el fruit del seu treball a les llagostes;
47amb la pedregada els destrossà les vinyes,
i amb la calamarsa, els sicòmors;
48moria el bestiar, colpit per la pedra,
i els seus ramats eren víctimes dels llamps.#x
49Desencadenà encara el foc del seu rigor:
indignació, càstig i desgràcies,
tot un estol d’àngels malèfics.
50Va donar lliure curs al seu enuig
deixant que la mort els assaltés
i la pesta consumís les seves vides.#x
51Va colpir a Egipte tots els primogènits,#x
la flor de la fillada del poble de Cam.#x
52Tragué fora com un ramat el seu poble
i els va guiar com ovelles pel desert.#x
53Els guià segurs, sense res que els fes por,
i la mar va engolir els seus enemics.#x
54Els féu entrar al clos sagrat,
en aquella muntanya que el seu braç es conquerí.#x
55Davant d’ells expulsà els pobles nadius,
els repartí per sorts l’heretat
i instal·là a casa d’aquells pobles les tribus d’Israel.#x
56Però posaren Déu a prova, es rebel·laren,
no van guardar l’aliança de l’Altíssim,
57el refusaren i el traïren igual que els seus pares,
desviant-se com sagetes mal tirades;
58l’irritaven en els recintes sagrats,
l’engelosien amb els seus ídols.#x
59Quan ho veié, Déu es va indignar
i repudià Israel completament;#x
60abandonà el temple de Siló,#x
el tabernacle del santuari d’Adam;
61i deixà captiva en mans dels opressors#x
la seva arca potent i gloriosa.
62Indignat contra la seva heretat,
abandonà el seu poble a mercè de l’espasa;
63el foc consumí tants homes joves
que les noies no tingueren cants de núvia;#x
64els sacerdots van caure a la guerra,
i les viudes no els pogueren plorar.#x
65Llavors el Senyor es desvetllà com si s’hagués adormit,
igual que un guerrer ensopit de massa vi:
66va ferir els darreres dels seus opressors,#x
que en portaren per sempre la vergonya.
67Deixà de banda la casa de Josep,
desestimà la tribu d’Efraïm.#x
68Va escollir la tribu de Judà,#x
la muntanya de Sió, que ell tant estima;
69hi construí el seu temple, ferm com el cel,
etern com la terra i els seus fonaments.
70Va escollir David, el seu servent,
el va treure d’entre pletes i ramades,#x
71el prengué de darrere les ovelles,
perquè pasturés el seu poble#x de Jacob,
Israel, la seva heretat.
72Ell els pasturava amb cor irreprensible,#x
els guiava amb mà prudent.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso