Salms 73:17-28

fins que, entrant al santuari de Déu, he comprès el destí dels injustos. Realment, els has posat en un camí relliscós, que els precipita a la ruïna. Com han quedat de sobte desolats, consumits en un moment, sense deixar rastre! De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor, com d’un somni, que en llevar-nos s’esvaeix. Mentre el meu cor s’exasperava i se sentia irritat dintre meu, jo era incapaç d’entendre-ho: davant teu era estúpid, com les bèsties. Però jo sempre estic al teu costat, i tu agafes la meva mà dreta. Em guies amb el teu consell, i després em prendràs a la glòria. Qui més, fora de tu, tinc en el cel? Si estic amb tu, res no desitjo a la terra. El meu cos i el meu cor es desfaran, però Déu, la roca del meu cor, serà sempre la meva possessió. Els qui de tu s’allunyen es perden, fas que es perdin els qui et són infidels. Però, per a mi, és bo d’estar prop de Déu, de cercar en el Senyor Déu el meu refugi, i poder contar totes les seves obres.