Salms 65:1-13

Ets digne de lloança, Déu meu, a Sió: ets digne que et complim les prometences. A tu, que escoltes les pregàries, acuden tots els vivents. Les nostres culpes ens aclaparen, però tu ens perdones les faltes. Feliç aquell que esculls i fas venir perquè visqui en els teus atris. Ens saciarem dels béns de casa teva, dels dons sagrats del teu temple. Amb prodigis de bondat ens respons, Déu, salvador nostre; ets l’esperança de tota la terra i dels mars més llunyans. Amb la teva força plantes les muntanyes, cenyit de poder; apaivagues el bramul de la mar, el bramul de les onades i els avalots dels pobles. Els qui vivien als extrems de la terra s’esglaien de veure els teus prodigis; les portes de l’aurora i del crepuscle, les omples de goig. Vetlles per la terra i la regues, l’enriqueixes a mans plenes. El rierol de Déu desborda d’aigua: així prepares els sembrats. Prepares la terra amarant els seus solcs, desfent-ne els terrossos, ablanint-la amb els xàfecs i beneint el que hi germina. Corones l’anyada amb l’abundor que cau del cel, arreu on passes regalima l’abundància. Regalimen les pastures de l’estepa, s’engalanen d’alegria els turons.