Salms 40:1-17

Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam. M’ha tret de la fossa profunda, del llot i del fangar. Ha plantat els meus peus sobre la roca, ha fet segurs els meus passos. Ha inspirat als meus llavis un càntic nou, un himne de lloança al nostre Déu. Tots els qui ho veuen veneren el Senyor i posen en ell la confiança. Feliç l’home que confia en el Senyor i no busca l’ajut dels idòlatres, que es refien d’esperances enganyoses. Quantes meravelles has fet, Senyor, Déu meu! Quants designis has tingut a favor nostre, Déu incomparable! Si em proposava d’explicar-los, no els podria ni comptar. Tu m’has dit a cau d’orella que no vols oblacions ni sacrificis, que no demanes holocaust ni expiació. Per això et dic: «Aquí em tens. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, Déu meu, la teva voluntat: guardo la teva llei al fons del cor.» Anuncio amb goig la salvació davant de tota l’assemblea. No puc deixar d’anunciar-la; prou que ho saps, Senyor. No he amagat la teva salvació dins el meu cor; he fet conèixer que ets fidel i salvador. No he amagat la lleialtat del teu amor davant de tota l’assemblea. Senyor, no apartis la teva misericòrdia; que el teu amor fidel em guardi sempre. Són tants els mals que m’envolten que no es poden ni comptar. Les meves culpes em cauen al damunt; de tantes que són, en perdo el compte. Són més nombroses que els cabells del meu cap, i em fallen les forces. Senyor, sigues benvolent i salva’m; vine de pressa a ajudar-me, Senyor. Que quedin defraudats i avergonyits els qui volen prendre’m la vida. Que se’n tornin confosos els qui s’alegren dels meus mals. Que quedin muts de vergonya els qui em diuen: «Massa poc!» Que s’alegrin i et celebrin els qui et cerquen; que els qui estimen la teva obra salvadora diguin sempre: «És gran, el Senyor!»