Salms 32:1-11

Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist que un vel cobria el seu pecat. Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa i que dintre seu ja no manté l’engany. Mentre jo callava la culpa, se’m consumien les forces de tant cridar tot el dia. Mentre nit i dia la teva mà pesava damunt meu, s’eixugava el meu vigor com en les secades d’estiu. Pausa Però ara reconec el meu pecat, no t’encobreixo més la meva culpa. He dit: «Confessaré la meva falta al Senyor.» I tu m’has perdonat la culpa comesa. Pausa Per això et supliquen els fidels a l’hora propícia; per més que creixin les aigües, a ells ni els tocaran. En tu he trobat el meu recer, em guardes del perill. Fes que ells celebrin al meu voltant que tu, Senyor, m’has salvat. Pausa Em dius: «Jo mateix t’instruiré, t’ensenyaré el camí que has de seguir; t’aconsellaré, els meus ulls vetllaran per tu. No siguis com el cavall o la mula, que no entenen res i han d’anar governats amb brides i regnes; perquè, altrament, no t’hi podries acostar.» Els injustos sofriran moltes penes, però l’amor del Senyor envolta els qui confien en ell. Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor; homes rectes, aclameu-lo.