Salms 18:27-39

ets sincer amb el sincer, però, amb el dolent, ets sagaç. Salves el poble humil i fas abaixar els ulls als superbs. Tu, Senyor, ets llum de la meva llàntia, claror en les meves nits, Déu meu. Fiant-me de tu, escometo els adversaris, fiant-me del meu Déu, assalto la muralla. Els camins de Déu són justos, la paraula del Senyor és de bona llei; és escut de tothom qui s’hi empara. Qui és Déu sinó el Senyor? Quina roca hi ha, llevat del nostre Déu? És ell qui m’ha armat de valentia i m’ha mostrat el camí just. Em dóna peus lleugers com els dels cérvols i em manté invencible dalt dels cims. M’ensinistra les mans a combatre, i els braços, a tensar la ballesta. Em salves amb el teu escut, em sosté la teva dreta, em fa gran el teu favor. Eixamples els camins sota els meus peus, i els meus passos no flaquegen. Persegueixo els enemics fins que els atrapo, no torno sense haver-los abatut; els fereixo i no poden alçar-se, cauen sota els meus peus.